Skip to main content

Full text of "Coloquis familiars. Traduits y anotats per J. Pin y Soler. Ara per primera volta publicats en catalá"

See other formats 


liíffi^ 


^"      V     -r. 


'  *4  L  '  -^^^BV^b^ 


ERASME 


Coloquís  familiars 


Ara  per  primera  volta  publicats  en  català 
Traduits  y  anotats  per 

J.  PIN  Y  SOLER 


BARCELONA 

Llibreria  L'AVENÇ,  Rambla  de  Catalunya,    24 

í9n 


11259:>3 


COLOQUIS   FAMILIARS 


ESTÀTUA   D'ERASME 

A    ROTERDAM 

(Reproducció  d'un  gravat  del  1705) 


ERASME 


Coloquís  familiars 


Ara  per  primera  volta  publicats  en  català 
Traduits  y  anotats  per 

).  PIN  Y  SOLER 


BARCELONA 

Llibreria  L'AVENÇ,  Rambla  de  Catalunya,   24 

1911 


NOTES  PRELIMINARS 


DINTRE  l'obra  Erasmiana,  potser  sia  en 
los  Coloquis  hont  més  clarament  se  veu 
lo  que  Desideri  Erasme  pensava  sobre  negocis 
humans  y  divins,  y  es  que  al  traduir  llibres 
sagrats,  al  comentar  Sant  Geroni  o  Sant  Hi- 
lari, al  coleccionar  los  Adagis  y  fins  al  com- 
pondre l'Elogi  de  la  Follia  escrivia  doctoral- 
ment  pera  doctors  com  ell,  y  en  los  Coloquis  se 
dirigia  a  tothom  y  com  conseqüència  s'expli- 
cava ab  claretat  absoluta.  Inútü  dir  que  Tof- 
home,  fins  los  doctors,  car  eren  homens,  llegia 
'Is  seus  escrits  irònichs  o  faceciosos  ab  gran 
íruició,  y  que  no  'n  brollava  un  de  sa  ploma, 
que  no  fos  desseguit  estampat  y  distribuït  per 
totes  les  ciutats  cultes  d'Europa.  De  lo  que  es- 
crigué pels  savis  se  n'es  esbravada  la  flayra 
de  cosa  fresca;  tot  allò  ha  perdut  l'interès 
que  tenia  pera  escolàstichs  o  anti-escolàstichs, 
Ciceronians  o  anti-Ciceronians,  ortodoxes  o  he- 


X  /.  Pin  y  Soler 

terodoxes,  y  lo  que  precisament  ha  surat  so- 
bre '1  maremàgnum  dels  seus  escrits  es  lo  que 
ell  inventava  en  moments  de  bonhumor  y  per 
platxeria,  podentse  assegurar,  que  de  les  seves 
Lletres  n'han  sobreviscut,  sobre  tot,  les  Post- 
data,  o  sia  1'  Elogi  de  la  Follia,  uns  quants 
Coloquis  y  certes  digresions  dels  Adagis. 

Hem  ja  publicat  V Elogi  de  la  Follia,  prece- 
dit d'un  Breu  comentari  sobre  la  vida  y  obres 
d'Erasme,  y  avuy  donem  eixos  Coloquis,  que 
íerém  seguir  d'altres,  si  'Is  d'avuy  son  rebuts 
de  grat  per  les  persones  no  vulgars,  pels  lec- 
tors escullits  a  qui  'Is  dediquem...  assegurant, 
que  'Is  Coloquis  d'ara  y  'Is  que  tenim  traduïts 
per  més  tart,  son  positivament  los  més  interes- 
sants, los  més  característichs  que  Erasme  escri- 
gué, los  únichs  de  tema  universal  y  permanent. 

La  major  part  dels  Coloquis  que  no  hem  tra- 
duït tractan  matèries  d'un  interès  molt  medio- 
cre pera  lectors  dels  nostres  dies.  Alguns  son 
disertacions  sobre  urbanitat  menuda,  fórmules 
de  salutacions  o  d'adeus  epistolars;  d'altres,  noti- 
cies sobre  personatges  relativament  obscurs,  o 
bé  sàtires  de  costums  que  fins  en  temps  d'Eras- 
me  eren  coses  tranzitories,  modes  que  no  dura- 
ren; mentres  que 'Is  Coloquis  triats  per  nosaltres 
semblan  escrits  per  un  senyor  que  encara  vis- 
qués (admetent,  però  certa  cruesa  verbal,  que 
a  la  setzena  centúria  no  mortificava  ningú). 


Notes  preliminars  xi 

Llegintlos,  passa  lo  que  veyent  certes  pintu- 
res dels  grans  mestres  contemporanis  d'Erasme. 
Contempleu  la  seva  pròpia  imatge  en  la  pin- 
tura d'Holbein,  al  Louvre,  de  París;  ó  bé  l'auto- 
retrat de  Durer  al  Museu  del  Prado,  de  Ma- 
drid, y  abstracció  feta  de  l'indumentària,  vos 
semblarà  veure  '1  vostre  amich  A  o  '1  vostre 
parent  B.  Y  així  com  coneixeu  persones  vives 
que  son  tretes  y  pastades  les  qui  viuen  en 
les  pintures  de  l'Albert  Durer  o  '1  Joan  Hol- 
bein,  ne  coneixeu  ab  qui  heu  enrahonat  de  lo 
que  diuen  los  personatges  Erasmians,  y,  si  fa 
o  no  fa,  en  termes  pareguts;  tant  l'humanisme 
llur  es  insuperable. 

De  cada  manera  seva,  car  Erasme  escrigué 
Coloquis  sobre  religió,  sobre  la  pau  y  la  gue- 
rra, sobre  l'amistat,  sobre  l'educació,  sobre  'Is 
infants  y  les  dones,  sobre  '1  matrimoni,  les  su- 
persticions, l'higiene  y  'Is  hostals;  sobre  'Is  em- 
busters,  la  gramàtica,  la  filosofia  y  'Is  poetes, 
fins  n'escrigué  un  sobre  la  «dóna  que  va  de 
part»...  de  cada  manera  hem  tingut  cura  de 
triarne  un  o  dos  Coloquis,  y  '1  seu  conjunt  do- 
narà idea,  fins  dels  no  traduïts...  per  massa  di- 
fusos, o  per  ser  de  tema  poch  agradós.  Adver- 
tint, que  tots  consisteixen  en  unes  menes  de 
sermons  dialogats  sobre  omni  re  scibili  et  qui- 
hiisdam  aliis. 


XII  /.  Pin  y  Soler 

I.  Opulentia  sòrdida...  que  posem  primer 
de  tots,  no  perquè  ho  sia  cronològicament,  ni 
per  major  bellesa,  es  una  composició  que  'ns 
procura  la  doble  ventat  ja  de  preparar  al  lector 
poch  avesat  als  autors  profans  de  la  setzena 
centúria,  siluanilo  en  un  pla  que  li  permeti  la 
lectura  dels  Coloqiiis  següents  sense  trobarse 
sobtat  per  la  manera  de  ser  o  d'enrahonar  dels 
personatges  que  Erasme  inventà,  ajudantnos  al 
mateix  temps  a  esbrinar  modalitats  psicològi- 
ques de  llur  inventor,  lo  qual  ens  permet  de- 
mostrar que  som  imparcials,  que  no  fem  apolo- 
gia, que  aduhim  senzillament  elements  de  judici. 

En  1507,  Erasme  trobantse  a  Itàlia,  hont  se- 
gons lo  seu  amich  Beatus  Rhenanus  «portà  la 
sciencia  que  d'altres  anavan  a  cercarhi»  y  hont 
passant  per  Turín  se  feu  doctorar  en  Teolo- 
gia ^,  encisat  sens  dupte  pels  llibres  que  veya 
eixir  de  les  prempses  Aldines,  tingué  l'idea  d'es- 


*  En  recort  del  370  aniversari  del  doctorat  d'Erasme, 
los  seus  admiradors  Turinesos  feren  gravar  sota  les  voltes  de 
l'Universitat  de  Turín  la  següent  inscripció: 

A  ricordo 

del  lieto  giorno   4    seiiembre  1506 

in  che  fu  laureaío  nella  Università  di  Tonno 

Erasmo    di    Rotterdamo 

somnio   filosofo 

degli  stiidi   greci   e   latini    libero   ristauratore 

Alcuni   ammiratori  suoi 

a    di  4  seiiembre   1876 

Possero. 


Noies  preliminars  xiii 

criure  a  l'Aldo  Manucio  proposantli  una  obreta 
que  seria  la  primera  de  les  que  desitjava  ferse 
estampar  a  Venezia. 

Aldo,  ja  conegut  en  aquells  dies  com  un  gran 
hellenista  y  '1  més  hàbil  dels  estampadors,  rebé 
ab  joya  la  proposició  d'Erasme,  y  sense  tar- 
dar, li  respongué  oferintli  la  seva  casa,  la  seva 
oficina  de  llibreter-estampador  y  sa  persona. 

L'epístola  d'Erasme,  que  es  del  28  d'Octubre, 
traduida  diu:  «l'art  que  exerceixes  y  la  perfecció 
í>de  les  teves  prempses,  lo  teu  geni  y  la  teva  eru- 
»dició  escampan  una  viva  llum  sobre  les  lletres 
»gregues  y  llatines,  y  '1  meu  desitj  seria  de  que  '1 
»teu  esforç  te  donés  grans  profits.  En  quant 
»a  la  glòria,  es  ja  positiu  que  '1  teu  nom  vo- 
»larà  de  boca  en  boca  fins  a  la  posteritat  més 
»llunyana  entre  'Is  iniciats  en  les  belles  lletres, 
»y  més  tart,  com  avuy  dia,  lo  teu  nom  joirà 
»no  solament  de  la  celebritat,  sinó  de  l'univer- 
»sal  estimació.  Segons  veig,  te  consacres  a  res- 
»tituir  y  a  propagar  los  bons  autors  ab  tant  de 
»zel  com  magre  guany.  Segueixes  l'exemple 
»d'Hèrcol,  car  si  'Is  teus  magnífichs  travalls  te 
>>prometen  l'immortalitat,  son  mentres  tant  los 
» al  tres  qui  en  treuen  profit...  T'envio  dues  tra- 
>>gedies  que  he  gosat  traduir;  judica  per  la  lec- 
»tura,  de  si  ho  fet  encertadament;  Thomas  Lina- 
»cre,  William  Grocyn,  William  Lathymer, 
»Cuthbert  Donstal,  nostres  comuns  amichs,  han 


XIV  /.  Pin  y  Soler 

»aprobat  lo  meu  travall.  Com  te  consta,  son 
&homens  massa  entesos  pera  haverse  errat  y 
»massa  sincers  pera  adular  un  amich,  a  menys 
»que  llur  amor  no  'Is  hagi  cegat.  Als  italians  a 
»qui  he  llegit  eix  travall  també  'Is  ha  sigut 
»agradable.  Badius  ^  l'ha  estampat,  y  '1  negoci, 
»segons  m'escriu,  no  li  ha  sigut  perjudicial, 
ü>car  segons  entench  ha  venut  tota  l'edició. 
»Malhauradament,  s'ha  curat  poch  de  la  meva 
»gloria,  car  les  faltes  d'impressió  son  nombro- 
»ses,  y  ell  mateix  me  proposa  una  segona  edició 
»pera  corretgir  la  primera;  mes  temo,  segons  lo 
»proverbi  de  Sòfocles,  que  corretgeixi  una  falta 
»per  un' altre,  y  jo  no  més  creuria  '1  meu  travall 
>>assegurat  de  l'immortalitat  si  tu  volías  estam- 
»parlo  ab  eixos  minúscols  caràcters  de  lletra 
»teus  que  son  una  cosa  tant  hermosa.  Se'n  po- 
»dría  fer  un  llibret  que  no  't  causés  gran  dis- 
»pendi,  y  si  '1  negoci  't  plau,  pots  servirte  de 
»r exemplar  corretgit,  que  t'entregarà  '1  recader. 
»No  't  demano  res  més  que  uns  quants  exem- 
»p]ars  que  't  pregaré  d'enviar  tu  mateix  als 
»meus  amichs.  Podria  fer  l'edició  jo  pel  meu 
»compte,  però  penso  romandre  poch  temps  a 
»ItaL•'a,  y'm  plauria  que  l'impressió  fos  acabada 
»aviat;  al  meu  parer,  podria  serho  en  uns  dèu 
»díes,  y  si  vols  que  jo  prengui  cent  ó  dos  cents 

*     Joseph  Badius,  de  Paris,  primer  editor  de  «Adagia». 


Notes  preliminars  xv 

?>exemplars,  encara  que  Mercuri  mercader  no  'm 
«>sía  propici,  y  que  'm  sia  molt  enutjós  de  viat- 
»jar  ab  bagatge,  ho  acceptaré  si  les  teves  con- 
»dicions  me  convenen...  si  no  't  plau  estampar 
s>les  meves  tragèdies,  pots  ferme  tornar  l'exem- 
í>plar  pel  portador.» 

L'Aldo  Manucio  que,  com  diem  més  amunt, 
respongué  a  Erasme  ab  gran  afecte,  l'invitava 
a  Venezia,  fentli  al  mateix  temps  qualques  ob- 
servacions sobre  '1  text  y  la  traducció  que  li 
havia  remès.  Erasme  respon  a  l'invit  de  l'im- 
pressor: «Lo  desitj  de  visitar  una  ciutat  tant 
»famosa,  l'interès  del  nostre  negociet,  y  sobre 
í>tot  la  teva  amistat  y  'Is  teus  bons  termes,  tot 
»m' empenyia  a  volar  vers  Venezia,  mes  no  te- 
»nim  ni  primavera  ni  tardor  primaverenca.  En 
»eixa  estació  de  l'any  lo  mal  temps  m'espa- 
»venta;  prou  lo  sento  a  Bolonya  hont  la  fredura 
»ha  pertorbat  la  meva  poqueta  salut.  Potser 
»sobre  certs  punts  no  'ns  entenem  y  pera  en- 
»téndrens  voldria  anar  a  véuret,  car  en  diversos 
»passatges  confesso  que  estich  en  dubte  y  en  al- 
bires sospito  que  '1  text  està  alterat.» 

Erasme  discuteix  encara  algunes  de  les  obser- 
vacions de  l'impressor  hellenista  y  'Is  cambis 
de  redacció  que  li  proposa,  terminant  per: 

«Voldria  regalar  lo  meu  llibret  com  estrenes 
^d'any  nou,  y  tinch  per  amichs  a  Bolonya 
)i>tots  los  qui  professan  y  aman  les  belles  lletres. 


XVI  /.  Pin  y  Soler 

»Penso  anar  a  Roma'^  passat  Nadal,  y  a  l'arri- 
»barhi  voldria  per  un  petit  present  literari  re- 
»novar  coneixences  antigues  y  ferne  de  noves. 
»En  quant  al  prologuet  que  vols  fer,  tinch  en 
s>tu  absoluta  confiança,  y  '1  testimoni  d'Aldo 
»sobre  mi  sempre  'm  serà  preuat  ^.  Un  cop  llest 
»lo  tiratge,  envíam  vint  o  trenta  exemplars 
»triats;  donaré  '1  diner  al  portador  o  a  qui  tu 
^designis;  també  puch  enviarien  lo  preu  a  la 
»bestreta,  si  tal  es  ton  desitj. 

»Adeu,  Aldo  molt  docte,  pots  comptar  Eras- 
i^me  entre  'Is  teus  admiradors  y  amichs,  etc, 
?>etc.» 

Lo  negociet  s'executà,  y  '1  primer  de  Janer 
del  1508  Erasme  degué  rebre  'Is  exemplars  de 
les  seves  traduccions,  a  les  quals,  pera  fer  lo  vo- 
lum més  arredonit,  T Aldo  volgué  afegir  una  Oda 


*  No  hi  anà,  y  segons  se  desprèn  dels  fets  degué  en- 
tendres ab  l'Aldo,  per  medi  d'altre  carta  en  que  li  propo- 
sava l'estampació  de  «Adagia»  qual  edició  de  París  no  '1 
satisfeya  y  volia  refer  de  cap  y  de  nou. 

^  Es  un  prefaci  que  's  troba  al  verso  del  títol  y  en  lo 
qual  Erasme  es  tractat  per  l'Aldo  de  grandissim  amtch. — 
Diu  així: 

Aid.  Studiosis.  S. 

Erasmus  Rotcrodamus  homo  et  gr<Bce  et  L•line  doctissimus 
Hecubam  et  Iphigeniam  in  Aulide  Euripïdes  tragedias  car- 
vúnihus  nuper  quidem  latinas  fecit  sed  admodum  quant  fide- 
liter  el  erudite.  Quamobrem  curavi  eas  excudendas  characteri- 
bus  iiostris  tutn  doctissimi  viri  rogatu,  et  amici  mei  sumtni... 
etc,  etc. 


Noies  preliminars  xvii 

a  l'Anglaterra  y  un  carmen  eqüestre,  una  Oda  a 
la  Senectut  ^  que  Erasme,  segons  diu,  compon- 
gué travessant  los  Alps,  car  lo  colofó  del  rarís- 
sim  y  preuat  volumet  es  del  més  de  Decembre 
de  1507  -. 

Donchs  malgrat  les  paraules  galanes  que  pre- 
cedeixen, malgrat  l'estada  de  prop  d'un  anj'  que 
Erasme  feu  a  Venezia  (encara  que  de  primer 
digués  que  no  podia  anar  hi),  allotjat  a  casa  'Is 
Aldo,  ocupantse  principalment  de  redactar 
nous  Adagis  y  de  la  visura  inmediata  de  les 
probes  d'imprenta  que  incontinent  n'eren  es- 
tampades (magna  mea  temeritate  simiil  iitrique 
sumits  aggressi,  ego  scribere,  Aldus  excudere)  mal- 
grat lo  bon  recort  que  hauria  degut  servar  dels 
savis  que  l'ajudaren,  procurantli  llibres,  do- 
nantli  notes  y  traduccions,  malgrat  les  probes 

*  Dedicada  a  Guillem  Cop.  (Copus)  metge  del  rey  de 
França.  Eix  Copus  havia  insistit  molt  perquè  Erasme  's 
fixés  a  París  hont  li  prometia  de  part  de  François  I.*'  la 
millor  acollida.  Erasme  no  's  deixà  temptar. 

'  Hecuba  et  Iphigenia  in  Atilide  Euripidis  \  tragcedics  in 
latinum  translatcB  Erasmo  \  Roterodaino  interpreta  \  Eiusdem 
Ode  de  laitdibus  Britannicz  Regisq;  |  Henrici  septimi  ac 
regiorum  liberorunt  eius.  Eiusdem  Ode  de  senectutis  incom- 
modis  I  Aldus...  terminant  per:  Venetiis  in  cedibus  Aldi. 
Mensi  Decembri  \  MDVII.  L'Oda  a  l'Anglaterra  es  presa 
de  l'edició  feta  a  París  per  Joseph  Badius,  la  dedicada  a 
Copus,  Erasme  degué  enviaria  manuscrita.  Les  dues  edi- 
cions d'eixes  tragèdies,  la  de  París  y  la  de  Venezia  demos- 
tran  la  superioritat  de  l'art  de  la  estampació  en  mans  del 
Venecià  Aldo  Manucio. 


xvni  /.  Pin  y  Soler 

de  consideració  que- de  tothom  havia  rebudes, 
Erasme  cometé  la  lletja  acció  d'escriure  O-pu- 
lentia  sòrdida...  una  cohenta  sàtira  contra'ls 
Venezians,  que  tant  li  havien  sigut  cars''. 

Escrigué  eixa  sàtira  contra  '1  Venezià  Aldo 
Manucio  y  '1  seu  sogre  Andrea  d'Azola,  contra 
la  muller  d' Aldo,  de  qui  diu  que  tenia  la  casa 
plena  de  brutícia  y  que  d'amagat  se  li  bebía  '1 
vi,  contra  '1  menudet  Manucio  que  havia  fet 
jugar  a  salta-cavall,  y  'Is  altres  fills  y  '1  gendre 
d' Andrea  que  tracta  d'hipòcrites  y  de  jugadors. 

Potser  si  's  volgués  excusar  Erasme  podria 
dirse  que  's  trobava  ofès  per  les  calumnioses 
imputacions  del  Venezià  Julio  Cesare  Scaligero, 
a  qui  ell  creya  que  'Is  Aldo  havien  contat  certs 
detallets  de  vida  casulana  de  que  l'altre  's  serví 
pera  tractarlo  públicament,  y  per  escrit,  de 
fartaner,  de  crapulós  (cum  te  vino  sopitum 
Itali  homines  qui  tecum  in  eadem  opera  emen- 
dandi  typis  pernoctabant  indignerentur...  at  si 
neqiiissimis  servis  suhiratus  es  qui  tibi  crapu- 
lam...)  Mes,  de  totes  maneres,  Erasme  podia 
haverse  defensat  del  mala-llengua  de  Scaligero 
sense  posar  en  ridicol  lo  seu  dilecte  Aldo,  sa 
íamilia  y  fins  los  Venezians  en  general,  recor- 
dant les  hores  de    pau  y  dolcesa  passades  en 

*  Ho  proba  la  protesta  que  a  instàncies  del  Cardenal 
Raffaelo  Riario,  nebot  de  Juli  II,  escrigué  desaprobant  la 
guerra  contra  la  República  de  S.  March. 


Notes  preliminars  xix 

aquella  rebotiga  de  l'imprenta  Aldina,  que  era 
una  veritable  Acadèmia  literària,  la  primera 
que  s'hagi  constituit  a  Europa,  y  quals  Regla- 
ments, redactats  en  grech,  proban  la  cultura 
dels  Venezians.  Podia  haver  desdenyat  lo  seu 
bescantador  Scaligero,  sense  dir  res  desagra- 
dable al  fundador  d'aquella  Acadèmia  hont  tan 
amistosament  ell  havia  sigut  tractat  y  quals  aca- 
dèmichs,  osía  'Is  assiduus  concorrents  a  la  rebo- 
tiga, eren,  entre  altres,  l'ilustre  Egnazio  que  a  la 
mort  de  l'Aldo  fou  son  marmessor,  un  savi  y  jo- 
yós  erudit  que  la  República  envià  d'embaixador 
a  François  P"^  pera  felicitarlo  després  de  Marig- 
nano;  eren,  Giovanni  Lascaris,  un  grech  de  nai- 
xença, embaixador  del  Rey  dels  francesos,  que 
no  's  desdenyava  d'anar  a  passar  l'estona  en 
aquella  sàvia  oficina;  eren.  Marco  Mussurus, 
altre  grech  y  altre  savi,  aixís  com  Urbano  Bal- 
zani,  fra  Urbano,  mestre  del  qui  després  fou 
Lleó  X;  Ambrogio  Leoni,  sapientíssim  metge  y 
prodigiós  en  tota  mena  de  lletres;  Girolamo 
Aleandro,  llavors  de  vint  y  vuit  anys,  que  més 
tart  fou  arquebisbe  de  Brindisi,  bibliotecari 
del  Papa  y  cardenal...  (ab  qui  Erasme,  anys 
després,  quan  Aleandro  se  li  girà  contra,  diu 
haver  viscut  en  gran  intimitat,  domestico  con- 
victn). 

Opulentia  sòrdida,  llevat  l'interès  que  li  do- 
nan  les  consideracions  que  deixem  assentades, 


XX  /.  Pin  y  Soler 

es  un  Coloqui  de  nula  trascendencia  y  fins  po- 
bríssim  de  consideracions  locals,  essent  curiós, 
com  ja  ho  hem  fet  notar  en  nostre  Breu  Co- 
mentari, que  Erasme,  al  parlar  de  Venezia, 
que  anomena  Synodia,  no  faci  la  menor  alusió 
a  lo  que  'Is  seus  ulls  veyen  constantment,  l'es- 
plendor y  bellesa  de  la  Ciutat...  com  tampoch 
parla  de  Bolonya,  hont  sojornà  més  d'un  any 
y  hont  positivament  no  més  l'interessaren  la 
gent  de  ploma,  fents'hi  amich  del  gran  hel•le- 
nista Fortiguerra,  de  Pistoia  (que  seguint  la 
moda  dels  noms  en  llengües  sàvies  se  feya  dir 
Carteromachos),  intimant  ab  Bombassio,  que 
hi  ensenyava  '1  grech  y  anys  després  morí  trà- 
gicament al  saqueig  de  Roma  (1527);  com 
tampoch  li  feu  impressió  Florència  ab  les  obres 
portentoses  del  Brunelleschi  y  '1  Ghiberti, 
ni  'Is  homens  no  literats  que  hi  vivien,  car 
mentres  ell  era  a  Florència  hi  residia  aquell 
Machiavello  que  hi  escrivia  lo  seu  llibre  del 
Príncipe,  d'igual  tema  que  un  altre  qu'ell  n'es- 
crigué, essent  un  fet  innegable,  que  sense  la 
personal  volició,  l'home  's  veu  escomès  per  ones 
de  molècules  visibles  y  ponderables  qual  in- 
fluencia sobre  '1  seu  viure  material  prové  de 
l'humitat  o  l'aixut  que  les  ones  causan  en  lo 
seu  medi  vivihle  o  de  la  calor  o  '1  refredament 
que  li  donan;  essent  també  positiu  que  a  l'igual 
de  les  escomeses  d'ones  físiques,  l'home  'n  so- 


Notes  preliminars  xxxiii 

En  lo  segon,  la  cosa  ja  està  solucionada,  la 
puella  en  qüestió,  la  Virgo  Misogamos  ha  con- 
seguit  lo  que  volia.  Si  us  plau  per  força  ha 
obtingut  lo  consentiment  dels  seus  pares,  ha 
entrat  en  un  convent,  y  després  d'un  curt 
temps  de  noviciat  ha  comprès  que  'Is  concells 
del  seu  amich  Eubuh  (un  parent,  o  sinó,  una 
persona  de  gran  intimitat  en  la  familia)  ha- 
vien sigut  rahonables,  y,  penedida,  Virgo 
-penitens,  toma  a  casa  seva,  hont,  sense  dir 
mal  de  ningú  d'una  manera  concreta,  confessa 
qu'havía  anat  errada  al  voler  tancarse  en  un 
Convent,  prometent  a  Eubuli  que  de  llavors 
en  llà,  fera  vida  cristiana,  en  companyia  dels 
qui  més  l'estiman  y  major  felicitat  li  desitjan. 

Son  un  y  altre  Coloqui  dues  perles  rsires. 
dues  composicions  de  tons  delicats  y  tendres, 
que  donan  una  idea  complerta  de  las  mane- 
res esplèndides  y  a  l'ensemps  senzilles  dels 
burgesos  richs,  en  una  ciutat  dels  Paisos  Bai- 
xos durant  los  primers  anys  de  la  setzena  cen- 
túria; car  escoltant  los  interlocutors,  com  si 
parlessin  de  debò,  veyem  l'interior  d'una  casa 
de  burgès  rich,  ohim  la  gatzara  dels  seus  con- 
vidats, lo  dringar  dels  cristalls  en  que  s'abocan 
les  ànfores  de  vins  extrangers,  lo  riure  sorollós 
dels  qui  brinda n...  y  en  mitj  de  la  festa  repa- 
rem que  la  tendre  poncelleta,  laca  de  tanta 
gresca,  llevantse  de  taula,   va  suaument   vers 


XXXIV  /.  Pin  y  Soler 

lo  jardí  pera  enrahonar  a  soles  ab  son  enteni- 
mentat  amich. 

Son  dos  Coloquis  d'una  gran  sobrietat  ver- 
bal. Tot  lo  que  s'hi  diu  es  rès,  comparat  ab  lo 
que  's  deixa  entendre;  naixent  l'interés  que 
llur  lectura  excita,  de  curtíssimes  frases,  d'una 
paraula,  d'una  interjecció,  d'un  rogall  de  tos, 
d'un  silenci. 

Y  pera  terminar  la  sèrie  d'eixos  ja  prou  va- 
riats Coloquis,  donant  un  perfil  més  de  l'Eras- 
me  literat;  pera  mostrar  les  bagateles  en  que 
entretenia  'Is  seus  ocis  de  teòlech,  de  traductor 
de  llibres  sants,  posem  lo  Coloqui: 


12.  EcHO...,  qual  argument  es  una  cosa 
Ueugeríssima,  unes  quantes  interrogacions  fetes 
a  l'Eco  per  un  jove  estudiant  que  desitja  saber 
quina  carrera  li  seria  més  convenient  seguir,  y 
a  qui  l'Eco  respon  sempre  d'una  manera  irònica 
o  faceciosa.  Se  veu  ben  bé  que  Erasme  al  com- 
póndrel  no  's  proposava  més  que  renglerar 
paraules  llatines  y  gregues  pera  obtenir  efec- 
tes fonètichs  donant  però  de  passada  un  lleu 
fregat  d'orelles  als  qui  havien  fet  un  Deu,  del 
may  prou  alabat  Ciceró. 

Efectes  fonètichs  que  confessem  modestament 
no  haver  obtingut  en  la  nostra  llengua,  per  la  di- 
ficultat insuperable  de  trobar  paraules  catalanes 


Notes  preliminars  xxxv 

que  síen  expressió  fidel  de  les  originals  y  que 
terminin,  no  ja  precisament  per  sílabes,  sinó 
per  lletres,  que  repetides  per  l'Eco  tinguin  sen- 
tit perfecte. 

Risquem  però  la  versió  nostra,  perquè  fins 
declarantla  insuficient,  té  '1  mèrit  de  ser  curteta 
y  la  donem  també  perquè  la  composició  origi- 
nal ha  sigut  molt  imitada,  y  una  de  les  seves 
imitacions  ens  recorda  l'època  no  llunyana  en 
que  'Is  nostres  Jochs  Florals,  guiats  per  candoro- 
sos  Gayters  y  Tamborinayres,  veyen  florir  poe- 
tes que,  inconscientment  sens  dupte  estrafeyen 
Erasme  escribint  allò  tan  bonich  de: 

Lo  Comte  diu:  no  pot  ésser! 
l'Eco  respon:  no  pot  ser! 

Alguns  Coloquis  de  la  present  sèrie  y  molts 
dels  que  pensem  publicar  tenen,  ademés  de 
l'encís  causat  per  lo  imprevist  o  jocond  del  te- 
ma, la  rara  virtut  d'imposamos  la  modèstia, 
car  los  filòsofs  moderníssims,  los  costumistes 
més  ardits  dels  nostres  dies  no  diuen  res  de  que 
Erasme  no  hagi  parlat.  Les  qüestions  que  'ns 
semblan  posades  d'ara  poch  sobre  Feminisme 
Tolerància,  Democràcia,  Humanisme,  Higiene, 
Ciutadania,  la  Pau  y  la  Guerra,  la  Religió,  la 
Política...  llegint  los  Coloquis  veyem  que  ja  les 
havia  tractades,  tot  rient,  y  pera  reposarse  de 
tràgiques  controvèrsies,  de  baralles  personals  o 


XXXVI  /.  Ptn  y  Soler 

de  discòrdies  teològiques;  aquell  capellanet  catò- 
lich  de  la  diòcesis  d'Utrech  a  qui  res  de  lo  que 
fos  humà  era  indiferent. 

També  férem  notar  que  Erasme  en  sos  Colo- 
quis  demostra  d'una  manera  evidentíssima  que 
si  hagués  volgut  hauria  escrit  ab  èxit  pel  Tea- 
tre, car  ademés  de  ser  finíssim  observador,  era 
traçut  y  fidel  reproductor  de  pensaments,  ges- 
tos y  escenes. 

Los  seus  Coloquis,  com  a  composicions  artís- 
tiques, estan,  no  direm  escrits,  sinó  fets,  ab  un 
garbo,  ab  una  lleugeresa  de  mà  encisadora.  En 
ells  no  hi  ha  exordi  ni  preparacions  de  cap 
mena,  y  no  obstant,  avans  d'haverne  llegit  dèu 
ratlles  sabem  hont  som,  veyem  los  personatges 
y  '1  medi  hont  se  mouen,  coneixem  los  interlo- 
cutors y  'Is  qui  'Is  escoltan;  y,  terminada  llur 
lectura  'Is  recordem  uns  y  altres  com  si'ls  ha- 
guéssim vistos  y  ohits. 

Es  un  dels  aspectes  del  talent  artístich  d' Eras- 
me, que  'ns  sembla  no  ha  sigut  apreciat  degu- 
dament, lo  qual  prové  sens  dupte  de  que  sem- 
pre se  l'ha  considerat  com  a  polemista,  com  a 
traductor  de  llibres  antichs,  com  a  comentarista 
de  llibres  sagrats. 

En  lo  verbalisme,  en  la  materialitat  de  l'es- 
criptura, en  lo  que  podríem  dirne  redacció, 
Erasme  es  sovint  descuidat,  y  per  negligència, 
sovint  se  repeteix  o  's  contradiu;  però  's  veu 


Notes  preliminars  xxxvii 

ben  bé  que  contradiccions  y  errades  son  conse- 
qüència de  que  tot  ho  escrivia  a  corre-cuyta  y 
de  que  moltes  pàgines  seves  foren  esgarrapades 
a  casa  mateix  dels  impressors,  que  les  hi  prenien 
encara  xopes  de  tinta  fresca  pera  incontinent 
estamparies. 

No  's  rellegia,  ell  ho  diu  en  la  seva  corres- 
pondència epistolar  ,y  ha  de  ser  cregut  per  les 
probes  freqüents  que  se  'n  dedueixen  llegintio; 
no  's  rellegia,  y  de  la  seva  precipitació  en  com- 
pondre ne  venen  les  repeticions,  les  tautologies 
de  que  ell  mateix  se  confessa  culpable. 

Resulta  donchs  que  no  se  l'ha  de  considerar 
com  un  estilista  impecable  y  que  fins  lo  seu 
llatí,  que  oydà  sapiguessim  escriure  tant  co- 
rrentment y  abundant  avuy  dia,  no  es  però 
superior  a  la  llengua  qu'escrivíen  molts  dels 
seus  contemporanis  :  Thomas  Morus  y  Joan  Co- 
let,  anglesos;  Lefevre  d'Etaples  y  Sadolet,  bisbe 
de  Carpentras,  francesos;  Stuniga  y  Joan  Lluis 
Vives,  espanyols;  Vives,  que  sobre  'Is  seus 
mèrits  de  filòlech  y  d'estilista  tenia  encara  la 
virtut  rara  de  la  modèstia,  essentne  proba,  lo 
modestament  que  sovint  consultava  '1  gran 
Erasme,  de  qui  meresqué  '1  dictat  de  l'home 
mes   eminent    del    sigle,  ''     quan    a    imitació 


*    Vives  noster  in  mansuetoribus  littens  sic  versatur  ut  hoc 
saculo  vix  alium  norim  quem  ausim  cum  illo  comtnitare. 


XXXVIII  J,  Pin  y  Soler 

seva  escrigué  'Is  seus  Dialechs,  que  son  uns  Co- 
loquis,  ad  usum  puerorum  *. 

En  resum,  que  s'ha  de  veure  en  Erasme  un 
aymador  de  les  belles  lletres  y  de  les  Muses  (com 
deyen  en  son  temps),  un  humanista  enamorat 
de  la  dolçor  de  costums,  un  capellà  catòlich  del 
començament  de  la  setzena  centúria,  ardit  en 
paraules,  irresolut  en  accions,  un  erudit  prodi- 
giós, un  dels  fars  més  lluminosos  del  gran  movi- 
ment literari,  cientifich  y  artistich  fomentat  al 
terminarse  l'Edat- mitja;  seguit  per  tots  los 
homens  superiors  d'Europa,  y  anomenat  arreu: 
Lo  Renaixement. 


*  Mayans  y  Ciscar,  diu  en  la  seva  Censura  de  la  tra- 
ducció castellana  dels  Diàlogos  (Oliva,  i.er  de  Mars  de  1749 
Cristóbal  Coret  y  Peris,  trad.)  Considero  Vives  que  los  Colo- 
quios  de  su  amigo  Erasmo  de  Roterdani  eran  mordacisimos, 
demasiado  burlones,  algunas  veces  poco  latinos,  y  por  dichas 
razones  no  convenienies  à  los  ninos  d  quienes  solamente  debe 
darse  doctrina  provechosa  en  estilo  puro,  sencillo  y  claro  y  tal 
es  la  de  estos  Diàlogos  acomodados  d  la  tierna  edad  y  escrita 
con  tanta  propiedad  que  en  su  genero  no  hay  cosa  mejor  ni 
aun  igual. 


ScTPrpo^i-a pilla    li  TvAA'T  VV  A      M1>C    XCHtl 


iReproducció  d'una  portada  del  1693) 


OPULÈNCIA  SÒRDIDA 

JACOB.  —  GILBERT. 


OPULENTIA    SÒRDIDA 
Jacobus.  —  Gilbertus. 


JACOB.  D'hont  vens,  begut  de  carns 
com  si  haguessis  viscut  entre  cigales 
nodrinte  de  rosada?  Semblas  un  esquelet 
humà!  ^ 

GiLBERT.  Als  inferns  les  ombres  se  no- 
dreixen de  malves  y  porros.  Jo  he  viscut 
deu  mesos  en  un  indret  hont  encara  s'es- 
tava pitjor. 

Jacob.  Y  ahont  eres?  Que  potser  t'ha- 
vien embarcat  per  força  en  una  galera? 


'     Aliud  quant  syphar  kominis  esse  videris. 
Syphar    hominis.  —  La   pell    d'un    home,    del    grech 
i;ü(fap,  una  pelleringa,  una  pell  arrugada,  grollera. 


4 

GiLBERT.     Era  a  Synodia. 

Jacob.  Has  patit  de  fam  en  una  ciutat 
tan  opulenta? 

GiLBERT.     Perfectament! 

Jacob.  Per  quin  motiu?  mancança  de 
moneda?  de  coneixences? 

GiLBERT.  No  m'hi  mancavan  ni  la  mo- 
neda ni  'Is  amichs. 

Jacob.  Donchs  quina  era  la  causa  del 
teu  mal? 

GiLBERT.  Tot  me  venia  d'haver  posat  a 
casa  d'un  tal  Antroni  -. 

Jacob.     Antroni,  l'opulent? 

GiLBERT.     Però  d'una  avarícia  sòrdida. 

Jacob.     No  comprench  bé... 

GiLBERT.  Tots  los  qui  de  molta  misèria 
passan  a  gran  riquesa,  son  sòrdits. 

Jacob.     Llavors,  no  puch  avenirme  de  la 


'     Nequaquam,  sed  Synodii. 

Synodii  —  Synodium  del  grech  Z'jvoòoç  que  sig- 
nifica aplech.  reunió,  assamblea,  confraria.  Erasme 
l'usa  com  lo  nom  d'una  societat  que  no  vol  designar 
clarament. 

2  Anironius  de  la  locució  grega  'Avtpiüvioi;,  ou, 
un  ase  de  Antron,  vileta  de  la  Tessalia  hont  los  ases 
abundavan,  per  conseqüent  home  ignorant,  estúpit.    , 


5 

paciència  qu'has  tinguda  de  passar  mesos  y 
mesos  a  casa  seva. 

GiLBERT.  M'hi  havia  compromès,  volia 
compHr. 

Jacob.  Digas,  per  favor,  com  vivia  '1  tal 
personatge? 

GiLBERT.  T'ho  diré.  Sempre  es  dolç  re- 
cordar los  mals  passats. 

Jacob.     T'escolto. 

GiLBERT,  Mentres  era  a  Synodia,  fins  lo 
Cel  se  'm  tornà  advers.  La  tramontana  bufà 
tres  mesos  seguits,  y  per  un  fenomen  qu'ig- 
noro,  may  durava  més  de  vuyt  dies. 

Jacob.     No  dius  tres  mesos? 

GiLBERT.  Sí,  però  cada  vuyt  dies  lo 
vent  del  Nort  girava  com  si  hagués  sigut 
cosa  convinguda;  y  al  cap  de  vuyt  hores 
reprenia  sa  primera  direcció. 

Jacob.  Ab  la  teva  magror  devies  me- 
nester un  foch  ardent  dintre  casa. 

GiLBERT.  Hi  hauria  hagut  foch  si  no  ha- 
gués mancat  la  llenya,  mes,  pera  estalviar, 
lo  nostre  Antroni  anava  de  nit  a  arrencar 
per  les  vorades  dels  camins  arrels  que  ningú 
volia  y,  no  seques  del  tot,  donavan  abun- 
dant fum,  però  magra  flama.  Naturalment, 


no  escalfavan.   Bastavan  pera  que  no  po- 
guéssim queixarnos  de  que  allí  no  hi  hagués 
foch  encès.  Una  sola  braçada  d'arrels  havia 
de  durar  tot  lo  dia.  Tal  era  la  foguerada. 
Jacob.     Quin  hivern  més  dur  de  passar! 

GiLBERT.      Pitjor   fou  l'istiu. 

Jacob.     Encara  pitjor? 

GiLBERT.  La  casa  d'Antroni  estava  tant 
plena  de  puces  y  de  xinxes  (^)  que  no  s'hi 
podia  reposar  de  dia,  ni  dormir  de  nit. 

Jacob.     Malenguanyada  opulència! 

GiLBERT.  Sobre  tot  en  la  quantitat 
d'eixa  mena  de  bestioles. 

Jacob.  Potser  les  dones  de  la  casa  no 
eren  endreçades. 

GiLBERT.  Totes  viuen  a  part...  no  més 
son  dones  pels  llurs  marits,  y  'Is  qui  no  ho 
son,  tenen  de  passarse  de  llurs  menuts  ser- 
veys  casulans. 

Jacob.  Sembla  impossible  qu'Antroni  't 
tractés  com  dius! 

GiLBERT.  Ell,  criat  en  aquella  estretesa, 
no  més  s'interessava  pel  negoci.  Sempre  cor- 
ria trafiquejant  en  tota  mena  de  coses.  Ja 

*     Tanium  habebat  pulicum  ac  cimicum. 


7 

sabs  que  aquella  ciutat  es  devota  de  Mer- 
curi. Diuen  d'un  gran  pintor  *  que  's  trobava 
malhaurat,  lo  dia  que  no  manejava'ls  pin- 
zells, y  '1  nostre  Antroni  's  creya  encara  més 
de  plànyer,  si  la  diada  no  li  produhía  un 
guany;  quan  això  succehía,  cercava  Mer- 
curi dintre  '1  seu  casal. 

Jacob.     Què  feya? 

GiLBERT.  En  totes  les  cases  d'aquella 
ciutat  hi  ha  una  cisterna,  y  l'home  pouava 
a  la  seva,  unes  quantes  ferrades  d'aygua, 
que  vuydava  en  altres  tantes  botes  de  vi. 
Ja  tenia  un  guany  segur! 

Jacob.     Pot  ser  lo  seu  vi  era  massa  fort. 

GiLBERT.  Al  contrari...  molt  esbravat, 
no  'n  comprava  sinó  del  més  ordinari.  Per 
que  no  's  perdés  del  tot,  hi  barrejava  de  tant 
en  tant  uns  grapats  de  mares  de  vi,  que  te- 
nia feya  deu  anys,  y  a  copia  de  remenar, 
obtenia  una  cosa  que  semblava  vi  novell. 
No  podia  sofrir  que  se  'n  malmetés  una  en- 
gruna. 

Jacob.  Segons  l'opinió  dels  metjes  eixa 
mena  de  vi  es  causa  del  mal  de  la  pedra. 

'     Pictor  itle  nobilis.  —  Lo  pintor  grech  Apelles. 


GiLBERT.  Los  metjes  tenen  rahó,  car  no 
hi  havia  anyada,  per  ditxosa  que  fos,  que 
en  aquella  casa  no  hi  morissen  una  o  dues 
persones  de  tal  malaltia;  però  '1  nostr'home 
no  's  volia  convèncer. 

Jacob.     Sembla  increible. 

GiLBERT,  Fins  cobrava  '1  vectigal  de  la 
mort  ^ .  No  desdenyava  cap  guany  per  mínim 
que  fos. 

Jacob.     Cap  lladronici,  deus  voler  dir. 

GiLBERT.  Los  marxants,  del  lladronici, 
ne  diuen  lucrum. 

Jacob.     Y  ell,  Antroni,  què  bevia? 

GiLBERT.     Lo  nèctar  de  que  't  parlo. 

Jacob.     La  seva  salut,  no  se  'n  ressentia? 

GiLBERT.  Era  tant  fort  qu'hauria  pogut 
menjar  fench,  y  ademés,  com  te  deya,  es- 
tava avesat  de  menut  a  tota  mena  de  sem- 
blants requisits.  Aquelles  barrejes  eren  son 
lucre  més  segur.  A  casa  seva,  entre  sa  muller, 
sos  fills,  sa  filla  y  '1  seu  gendre,  los  seus 
obrers  y  domèstichs,  mantenia  més  de  trenta 
persones  y  com  més  batejat  estava  '1  vi, 
menys  se  'n  bevia  y  més  durava.  Afeginthi 

'     A  mortiiis  colligehat  vectigal. 


9 
cada  dia  una  ferrada  d'aygua  calcula  la  ga- 
nancia  qu'al  cap  de  l'any   això   represen- 
tava. 

Jacob.     Quin  fàstich  d'home! 

GiLBERT.    També  feya  estalvis  sobre '1  pa. 

Jacob.     Com  s'ho  enginyava? 

GiLBERT.  Adquiria  blat,  que  de  tan 
dolent  ningú  volia,  lo  qual  ja  era  un  guany, 
perquè  l'obtenia  a  sota  preu,  y  de  més  a 
més  encara  augmentava'l  bon  negoci... 

Jacob.     De  quina  manera? 

GiLBERT.  Hi  ha  una  mena  d'argila  que 
sembla  forment  y  que  sovint  los  cavalls  Ue- 
pan  per  les  parets  de  les  estables,  o  beuen 
en  tolls  argilosos.  Ell  barrejava  a  la  seva 
farina  un  bon  terç  d'aquella  mena  de  pols. 

Jacob.  Y  d'això  'n  dius  aumentar  lo 
bon  negoci? 

GiLBERT.  Sempre  hi  guanyava  que  se 
sentís  menys  lo  regust  del  forment.  Y  no 
creguis  qu'aquell  pa  fos  rebutjat!  Afegeix 
encara  un  altre  estratagema:  feya  pastar 
a  casa  dues  vegades  al  mes,  fins  en  plé 
istiu! 

Jacob.  Vos  devia  fer  menjar  còdols,  allò 
no  podia  ser  pa. 


10 

GiLBERT.  Era  una  cosa  més  dura  que 
les  pedres,  per  lo  qual  teníem  d'acudir  a 
cert  remey... 

Jacob.     Que  consistia? 

GiLBERT.  En  fer  estovar  los  rocegons  de 
pa  en  una  escudella  d'aquell  vi. 

Jacob.  A  tals  llabis  tals  llatugues...  * 
y  'Is  obrers  de  la  casa  no  's  queixavan  de 
tan  mals  tractes? 

GiLBERT.  Descrivinte  '1  luxe  dels  amos 
has  de  compendre  com  devien  ser  tractats 
los  obrers. 

Jacob.    Continua,  m'interessa  escoltarte. 

GiLBERT.  Allí  no  's  feya  menció  d'es- 
morsar,  lo  dinar  devia  menjarse  per  llà  a  la 
una... 

Jacob.     Per  quina  causa? 

GiLBERT.  Y  esperant  lo  cap  de  casa, 
mestre  Antroni,  se  sopava  a  les  deu. 

Jacob.     Devíau  patir  de  fam? 

GiLBERT.  Fins  al  punt  de  que  jo,  de 
tant  en  tant  cridava  Orthrogon,  gendre 
d'Antroni,  ab  qui   feyem  cambra  comuna: 


*     Similes  habebant  làbra  laciucas:  a  semblants  lla- 
bis, semblants  llatugues,  a  un  pagès  dónali  cols. 


II 

«Hey  minyó!  que  no's  sopa  avuy  a  Syno- 
dia?»  —  ((Paciència,  'm  responia  '1  bon  xi- 
cot, Antroni  vindrà  aviat.» 

Y  com  jo  no  veya  fer  cap  preparatiu,  re- 
petia a  Orthrogon:  «qu'hem  de  morir  de 
fam,  avuy?»  y  ell  me  donava  qualque  pre- 
texte,  mes  no  podent  resistir  los  grunys 
del  meu  ventrell  interrompia  novament  lo 
gendre  en  la  seva  feyna,  dientli  que  m'era 
impossible  esperar  més  temps,  y  quan  ell 
havia  acabat  tots  los  subterfugis  anava  a 
trobar  los  domèstichs  y  'Is  feya  parar  taula; 
però  reparant  qu'Antroni  no  compareixia  y 
que  no  's  feya  cap  preparatiu,  Orthrogon, 
cedint  a  les  meves  queixes  baixava  a  la 
cuyna  cridant  la  seva  dona,  la  seva  sogra 
y  'Is  infants,  dient  que  fessin  servir  lo 
sopar. 

Jacob.     Ara  veurem  lo  sopar. 

GiLBERT.  No  vagis  tant  de  pressa.  De 
primer,  un  baylet  coix,  que  tenia  certa  re- 
tirada ab  Vulcà,  s'avençava  y  estenia  les 
estovalles. 

Jacob.     Era  una  primera  esperança... 

GiLBERT.  Corroborada  per  unes  grans 
garrafes  plenes  d'aygua  molt  límpida... 


12 

Jacob.     Segona  esperança. 

GiLBERT.  No  vagis  depressa,  torno  a 
dirte.  Llavors,  obehint  a  crits  agudíssims, 
portavan  una  ampolla  plena  del  nèctar  fet 
ab  les  mares  de  vi. 

Jacob.     Excelent  auguri! 

GiLBERT.  Però  no  duyen  pa,  de  conse- 
güent no  's  corria  '1  perill  de  que  un  afamat 
caygués  en  la  tentació  de  beure  allò.  Se  re- 
petien los  crits  y  les  queixes  y  per  fi  porta- 
van aquell  pa  qu'un  ors  hauria  esmicolat  ab 
gran  fatiga  entre  'Is  seus  caixals. 

Jacob.     Lo  perill  de  mort  s'allunyava. 

GiLBERT.  Per  llà  a  mitja  nit  comparei- 
xia Antroni,  ab  l'embaixada  de  mal  auguri, 
de  que  l'estómach  li  dolía. 

Jacob.     Perquè,  de  mal  auguri? 

GiLBERT.  Perquè  en  casos  semblants 
no  's  servia  res.  Hauria  sigut  de  molt  mal 
veure  no  trobantse  bé  lo  cap  de  casa... 

Jacob.     De  veres  estava  indispost? 

GiLBERT.  S'hauria  menjat  tres  capons, 
si  'Is  hi  haguessin  regalat. 

Jacob.     Veyam  lo  sopar. 

GiLBERT.  Primer  de  tot  servien  a  An- 
troni una  escudella  de  farinetes  de   fava. 


13 
cosa  que  no  més  se  dona  als  captayres.  Ell 
deya  que 'n  menjava   pera  preservarse  de 
tota  mena  de  malures. 

Jacob.     Quants  éreu  a  taula? 

GiLBERT.  Sovint,  vuyt  o  nou,  entre  'Is 
quals  Verpius  lo  savi,  que  sens  dupte  t'es 
conegut,  y  '1  seu  fill  major... 

Jacob.     Y  què  servien? 

GiLBERT.  La  gent  sòbria  pot  aconten- 
tarse  de  lo  que  Melquissedech  serví  a  Abra- 
ham"*. 

Jacob.     Sense  cap  mena  de  vianda? 

GiLBERT.  Res  més.  Recordo  un  vespre 
qu'erem  nou  a  taula  y  que  no  més  ens  ser- 
viren set  fulles  de  llatuga  nedant  en  aygua 
y  vinagre,  sense  una  gota  d'oli. 

Jacob.  De  modo  que  de  la  farina  de 
faves  no  més  ne  menjava  l'amo? 

GiLBERT.  N'havia  comprat  ab  prou  fey- 
nes  per  un  mitj  òbol,  y  no  deixava  de  con- 
vidar a  tastaria,  als  qui  seyen  vora  seu;  mes 
com  hauria  sigut  de  mala  criança  privar 
un  malalt  del  seu  remey,  ningú  acceptava. 

*  Quod  Melchissedec  ohtulit  AhraJícs.  —  Lo  que  Mel- 
quissedech donà  a  Abraham,  pa  y  vi ;  es  a  dir  un  dinar 
que  considerava  digne  del  vencedor  de  cinch  reys. 


14 

Jacob.  Partíeu  donchs  les  fulles  d'en- 
ciam, com  diu  lo  proverbi  que  's  fa  ab  les 
fulles  de  cumí  *. 

GiLBERT.  Quan  los  principals  convidats 
havien  devorat  la  llatuga,  los  altres  sucavan 
trocets  de  pa  en  lo  vinagre. 

Jacob.  Y  després  de  les  set  fulles  de 
llatuga  què  seguia? 

GiLBERT.  Què  volies  que  seguís,  sinó  '1 
formatge,  darreria  obligada  de  tots  los  con- 
vits casulans. 

Jacob.     Sempre  sopàvau  igual? 

GiLBERT.  Quasi  sempre;  no  més  quan 
Mercuri  havia  sigut  propici  a  l'amo  Antroni, 
eix  se  lliurava  a  certa  prodigalitat. 

Jacob.     Que  's  demostrava? 

GiLBERT.  En  fer  comprar  un  òbol  de 
rahims,  lo  qual  rejoía  tota  la  família. 

Jacob,     Tant  poca  cosa  'Is  rejoía? 

GiLBERT,  Y  encara,  això  no  ho  feya, 
sinó  quan  los  rahims  anavan  donats. 

Jacob.  Passada  la  tardor  devien  donchs 
acabarse  les  Ilepolíes. 

*  De  cumino  proverbium.  Qui  tenia  anomenada  d'a 
var  era  titllat  de  KufjiivoTcpífftrjt;  es  a  dir  d'un  home 
que  parteix  un  grà  de  cumí. 


15 

GiLBERT.  Del  tot  no.  Hi  ha  en  aquella 
ciutat  uns  mariners  que  cullen  certs  crus- 
tacis marítims  als  canalons  de  les  letrines  — 
per  cert  que  'Is  pregonen  ab  una  canturia 
molt  especial  —  y  devegades,  feya  comprar 
musclos  per  la  mitat  d'una  moneda  qu'ells 
anomenan  hagathino.  Quan  això  succehía 
semblava  que  hi  hagués  un  casori.  Era  pre- 
cís encendre  foch,  y  un  cop  lo  maresch  bu- 
llit, era  servit  després  del  formatge...  a  tall 
de  confitures! 

Jacob.  Belles  confitures,  en  veritat!  No 
vos  servien  may  un  bon  plat  de  carn,  o  de 
peix? 

GiLBERT.  Ni  pensarhi!  Mes  al  fi,  Antro- 
ni,  vençut  pels  meus  planys,  se  tornà  una 
mica  generós  y  cada  vegada  que  volia  sem- 
blar un  Luculus  ens  feya  servir... 

Jacob.     Veyam,  escolto. 

GiLBERT.  De  primer  un  brou  anomenat 
no  sé  perquè,  hrou  de  ministre. 

Jacob.  Sens  dupte  per  la  seva  exce- 
lencia. 

GiLBERT,  Te  'n  vull  dir  los  components: 
se  tiran  en  una  olla  d'aygua  que  bulli  so- 
bre '1  foch  uns  quants  trocets  de  formatge 


i6 

de  brúfol,  vells  y  endurits  com  palets  de  rie- 
ra, y  quan  los  trocets  son  disolts  en  l'aygua 
calenta  donan  color  a  la  cosa,  de  manera 
que  no  pugui  dirse  que  no  més  es  aygua 
clara.  Es  un  brou  que  prepara  '1  ventrell. 

Jacob.  Deu  ser  un  brou  digne  de  gar- 
rins. 

GiLBERT.  De  vegades  servien  una  mica 
de  freixura  de  vaca  vella,  rebullida  feya 
quinze  dies. 

Jacob.     Devia  pudir. 

GiLBERT.   Moltíssim...  però  ho  corretjíem. 

Jacob.     De  quina  manera? 

GiLBERT.  La  diré,  mes  temo  que  t'en 
aprofitis  qualque  vegada... 

Jacob.     Si  'm  convenia! 

GiLBERT.  Se  bat  un  ou  en  aygua  ca- 
lenta, y  ben  batut,  se  tira  a  sobre,  de  ma- 
nera que  'Is  ulls  sien  més  enganyats  que  '1 
nas,  car  la  pudentor  no  mimva.  Si  era  dia 
de  peix,  alguna  volta  servien  tres  daura- 
detes,  encara  que  fóssim  set  o  vuyt  convi- 
dats. ■ 

Jacob.     Y  res  més? 

GiLBERT.  Res  més  qu'  un  trocet  d'aquell 
formatge  petrificat. 


17 

Jacob.  Lo  teu  Luculus  m'admira,  mes 
no  m'explico  un  sopar  tant  magre,  sobre  tot 
no  havent  quasi  esmorsat. 

GiLBERT.  Y  pera  no  celarte  res,  afe- 
giré, que  les  sobres  de  tals  banquets  ser- 
vien per  la  sogra,  la  nora,  lo  fill  menor,  la 
serventa  y  'Is  infants  menuts. 

Jacob.  En  lloch  de  disminuirme  l'ad- 
miració encara  me  l'aumentas. 

GiLBERT.  Per  ben  compendre  la  cosa 
escolta  la  descripció  dels  banquets. 

Jacob.     Escolto  la  descripció. 

GiLBERT.  Antroni  seya  al  lloch  d'honor, 
jo,  a  sa  dreta,  en  qualitat  d'estranger;  lo 
seu  gendre  davant  d'ell,  y  als  costats  d'Or- 
throgon,  Verpius  Strategi,  de  nacionalitat 
grega.  Lo  fill  gran  d'Antroni  seya  a  l'es- 
querra del  pare,  y  si  compareixia  algun  nou 
convidat  lo  feyen  seure  segons  la  seva  cate- 
goria. Lo  banquet  començava  sempre  per 
aquell  brou  quals  engrunes  de  formatge  de 
brúfol  navegavan  dintre  'Is  plats  dels  prin- 
cipals personatges;  y  per  medi  de  tres  o 
quatre  garrafons  d'aygua,  o  de  vi,  se  for- 
mava una  mena  de  barrera  perquè  ningú 
pogués  servirse  de  lo  que  hi  havia  al  centre 


de  taula.  Per  altre  part,  no  deixavan  gayre 
temps  la  sopera  exposada,  a  fi  de  que  res- 
tés sopa  per  la  gent  menuda. 

Jacob.  Y  'Is  convidats  sense  importàn- 
cia què  menjavan? 

GiLBERT.     Tractavan  d'aconçolarse. 

Jacob.     Com  podien  ferho? 

GiLBERT,  Sucavan  trocets  d'aquell  pa 
argilós  en  aquell  vi  d'escorrialles. 

Jacob.  Devíau  romandre  poch  temps  a 
taula. 

GiLBERT.     De  vegades   més   d'un'  hora. 

Jacob.     Y  què  hi  feyeu? 

GiLBERT.  Retirat,  com  te  deya,  lo  que 
corria  algun  perill  de  ser  engolit,  servien  lo 
formatge,  que  ningú  podia  rocegar,  y  ab  lo 
formatge,  ab  aquell  famós  vi  y  trocets  de 
pa  sucat  passavam  l'estona...  contant  anèc- 
dotes! Mentrestant,  lo  senat  femení,  men- 
java a  la  cuyna. 

Jacob.     Y  'Is  obrers? 

GiLBERT.  Duyen  vida  a  part;  dinavan 
y  sopavan  entr'ells  y  a  llurs  hores,  però 
sense  entretenirse.  No  tenien  en  tot  lo  dia 
més  de  mitj'hora  pera  menjar. 

Jacob.     Còm  podien  ferho? 


19 

GiLBERT.     Fentho! 

Jacob.  No  eren  com  los  alemanys  que 
s'estàn  més  d'un'hora  pera  esmorsar,  altre 
tant  pera  berenar,  un'hora  y  mitja  pera  di- 
nar, dues  hores  per  sopar,  y  que  si  no  'Is 
abèuran  de  bon  vi,  si  no  'Is  afartan  de  bona 
carn  y  de  bon  peix,  deixan  l'amo  y  se  'n 
van  a  la  guerra. 

GiLBERT.  Cada  país  te  les  seves  cos- 
tums. Los  italians  son  sobris,  prefereixen  la 
moneda  a  la  fartanería. 

Jacob.  Ara  m'explico  la  teva  magror  y 
fins  m'estranya  qu'encara  sies  viu,  avesat 
com  estavas  als  capons,  perdius,  tortres  y 
fasians. 

GiLBERT,  Hauria  mort  infaliblement,  si 
no  hagués  trobat  un  cert  remey. 

Jacob.  Dolenta  cosa  quan  s'han  de  cer- 
car remeys. 

GiLBERT.  Havia  obtingut,  que  pera  re- 
parar les  meves  forces,  me  servissin  a  cada 
dinar  un  quart  de  pollastre. 

Jacob.     Y  això  't  refeya? 

GiLBERT.  No  gayre,  car  pera  estalviar, 
me  compravan  uns  pollastrets,  que  mitja 
dotzena  d'iguals    no   haurían    abastat   per 


20 

l'esmorsar  d'un  robust  polonès.  Un  cop  com- 
prats, per  avarícia,  no  'Is  donavan  res  pera 
menjar,  y  quan  ja  eren  mitj  morts,  los  fe- 
yen  coure  y  me  'n  donavan  una  cuixa,  o 
l'ala.  Lo  fetge  '1  donavan  a  l'infant  d'On- 
throgon,  y  les  dones  de  la  casa  prenien  lo 
brou,  barrejanthi  aygua  a  raig  fet.  De  ma- 
nera que  la  cuixa  o  l'ala  que  'm  servien  era 
més  seca  que  la  pedra  tosca  y  més  insípida 
que  una  estella  corcada,  lo  such  era  aygua 
bruta. 

Jacob.  He  ohit  dir  no  obstant,  que  a  la 
ciutat  en  qüestió  l'aviram  hi  es  molt  bona 
y  gens  cara. 

GiLBERT.  Així  es,  però  per  aquella  gent 
lo  millor  es  la  pecunia. 

Jacob.  Has  fet  més  gran  penitencia  que 
si  haguesses  occit  lo  pontífex  romà  o  t'ha- 
guessis orinat  demunt  lo  sepulcre  de  Sant 
Pere, 

GiLBERT.  Escolta  l'acabament  de  la 
tragèdia.  Sabs  que  la  setmana  té  cinch  dies 
grassos.... 

Jacob.     Prou! 

GiLBERT.  Donchs,  per  tota  la  setmana 
no  més  compravan  dos  pollastrets.   Lo  di- 


21 

jous  fingien  haverse  oblidat  d'anar  a  plaça, 
sia  per  no  servirme  aquell  dia  un  pollastre 
sencer  o  perquè  no  hi  hagués  sobres. 

Jacob.  En  veritat  que  '1  teu  Antroni 
era  més  estret  que  '1  Euclion  de  Plautus. 
Y  'Is  dies  magres,  còm  te  componies  pera 
no  morir  de  debilitat? 

GiLBERT.  Havia  encomanat  a  un  amich 
que  'm  comprés,  ab  diners  meus,  tres  ous 
per  beure:  dos  pel  dinar  y  un  pel  sopar; 
però,  fins  en  allò,  les  dones  de  la  casa  tro- 
bavan  un  motiu  de  petit  lucre:  baratavan 
los  ous  del  dia  per  altres  de  pollats,  y  quan, 
de  tres,  ne  trobava  un  de  fresch,  ja  'm  tenia 
per  ben  ditxós.  També  m'havia  fet  com- 
prar un  bot  de  vi  excelent,  però  les  dones 
espanyaren  lo  rebost,  y  en  pochs  dieS,  sense 
que  Antroni  ho  trobés  mal  fet,  m'ajudaren 
a  beure  tot  lo  vi. 

Jacob.     Ningú  't  compadia? 

GiLBERT.  Compadirme?  Al  contrari,  me 
tractavan  de  golós,  de  fart,  al  veurem  de- 
vorar tanta  vianda,  y  Orthrogon  no  'm  ca- 
llava amonestantme  sobre  'Is  greus  perills 
a  que  m'exposava,  de  tant  menjar,  citantme 
exemples  de  compatricis   meus  a  qui    llur 


23 

voracitat  havia  causat  greus  malalties.  Fins, 
adonantse  de  que  pera  sostenirme,  romput 
com  estava  pel  gran  travall,  la  dieta  y 
aduch  la  malaltia;  adonantse  de  que  prenia 
unes  pasticeries  que  'Is  apotecaris  compo- 
san  ab  pinyons  y  llevors  de  meló,  van  so- 
bornar  a  un  metje  de  qui  jo  m'havia  fet 
amich,  dientli  que  'm  recomanés  la  sobrie- 
tat; y  com  sia  que  '1  metje  insistis,  li  vaig 
respondre:  «dieume,  excelent  varó,  parleu 
«seriament  o  de  per  riure?»  « — Seriament, 
«me  respongué. — Y  donchs  qu'haig  de  fer?» 
» — Abstenirvos  absolutament  de  sopar  y 
» afegir  al  vostre  vi,  la  mitat  d'aygua.» 

Son  bell  remey  me  feu  riure. — «Còm  vo- 
»leu,  li  vaig  respondre,  qu'un  cos  dèbil  com 
»lo  meu  pugui  resistir  al  no  menjar  al  ves- 
»pre?  Ajocarme  sense  sopar  seria  per  mi  la 
«mort.  Ho  he  probat  tantes  vegades  que  no 
»vull  repetir  l'experiment.  Què  seria  de  mi 
»si  després  dels  dinars  que  faig  me  passava 
»de  sopar?  Y  encara  voleu  que  posi  més 
»aygua  al  vi?  Com  si  no  fos  millor  bèuren 
))de  pura  que  no  pas  un  tal  brevatge!  Sos- 
»pito  que  Orthrogon  vos  aconcella  parlarme 
«com  feu.»  Lo  metje  somrigué  y  atenuà  '1 


23 
concell...  «No  pretench,  me  digué,  molt 
«docte  Gilbert,  que  suprimiu  lo  sopar  en 
))  absolut ;  podríau  pendre  un  ou  y  beure  un 
))Sol  traguet.  Es  lo  que  jo  faig,  me  couen  un 
))OU,  prench  la  mitat  del  rovell  y  l'altra  mi- 
»tat  la  deixo  pel  meu  fill;  després  becli  un 
«ditet  de  vi  y  'ra  poso  a  estudiar  fins  a  tal 
«hora.» 

Jacob.     Y  ho  feya? 

Gilbert.  Ja  ho  crech!  car  un  dematí, 
al  tornar  de  missa,  en  companyia  d'un 
amich,  que  'm  mostrà  la  casa  hont  lo  metje 
vivia,  se  m'acudí  entrarhi.  Era  un  diu- 
menge, tusto,  obren,  munto  y  trobo  '1  metje 
a  taula  ab  son  fill  y  '1  seu  domèstich.  Lo 
servey  consistia  en  dos  ous  y  res  més. 

Jacob.  No  devien  tenir  sanch  a  les 
venes. 

Gilbert.  Al  contrari,  tots  ells  eren  gra- 
cellons,  de  bon  color  y  l'ull  viu. 

Jacob.     Sembla  increible. 

Gilbert.  Parlo  per  experiència...  y  '1 
meu  metje  no  era  l'únich  que  visqués  com 
te  dich.  Vivien  com  ell  moltes  persones  ri- 
ques y  nobles.  La  polifagía  y  la  poliposía 
son  qüestió  de  costum,  més  que  de  tempe- 


24 

rament:  acostumantshi,  l'home  finiria  com 
Milon,  que  's  va  menjar  un  bou  en  vint  y 
quatre  hores. 

Jacob.  Deus  inmortals!  ja  que  's  pot 
viure  ab  tant  poca  cosa,  es  ben  de  doldre  lo 
diner  que  pera  afartarse  's  malgasta  a  l'Ale- 
manya, a  l'Anglaterra,  a  Danemarca  y  a 
Polònia. 

GiLBERT.  Despeses  grans,  que  de  més  a 
més  son  perjudicials  a  la  salut  y  a  l'inteli- 
gencia. 

Jacob.  Donchs  si  pensas  aixis,  aquell 
regim  devia  bastar  te. 

Gilbert.  Sí,  però  havia  pres  altres  cos- 
tums y  era  massa  tart  pera  modificaries. 
Per  altre  part,  sufría  menys  de  la  exigüitat 
dels  aliments  que  de  llur  corrupció.  Dos 
ous  m'haurien  sigut  suficients  si  haguessin 
sigut  frescos,  m'hauria  acontentat  de  dos 
ditets  de  vi,  si  no  me  l'haguessin  donat 
esbravat;  d'un  trocet  de  pa,  si  en  lloch  de 
pa  no  m'haguessin  donat  argila  pastada. 

Jacob.  Lo  que  'm  sorprèn  es  que  An- 
troni  fos  tan  sòrdit,  tenint  com  té  tanta  ri- 
quesa. 

Gilbert,     Per  mi,  es  home  de  vuytanta 


25 

mil  ducats,  y  no  passa  un  anyada  sense  afe- 
girne,  al  menys  un  miler  més,  al  seu  capital. 

Jacob.  Y  'Is  jovens  de  casa  seva,  a  qui 
eixa  fortuna  anirà,  també  son  parcimo- 
niosos? 

GiLBERT.  Sí,  però  solament  dintre  de 
casa.  A  fora,  beuen,  corren  les  moces,  jugan 
a  jochs  d'atzar,  y  mentres  lo  pare  's  mi- 
rava en  gastar  una  malla  pels  convidats  de 
major  consideració,  ells  perdien  al  joch 
seixanta  ducats  en  una  nit. 

Jacob.  Així  solen  fóndres  les  riqueses 
avarament  afanyades.  Y  ara  qu'has  esca- 
pat a  tant  greus  perills,  ahont  pensas  anar? 

GiLBERT.  A  reunirme  ab  uns  francesos 
molt  amables  en  qual  societat  espero  res- 
cabalarme  de  lo  perdut  a  Synodia. 


VIDA  D'HOSTAL 

BERTOL.  —  GUILLEM. 


DIVERSORIA  1. 
Bertulphus.  —  Guilielmus 

BERTOL.  No  sé  d'hont  ve  eixa  costum 
de  romandre  a  Lyó  dos  o  tres  dies.  Jo 
aixís  qu'emprench  un  viatge  ja  voldria  ser 
ahont  vaig. 

Guillem.  Ami,  al  contrari,  mesabgreu 
anarmen  d'aquí. 

Bertol.     Tant  vos  hi  plavéu? 

Guillem.  Trobo  que  Lyó  es  una  ciutat 
d'hont  los  companys  d'Ulysses  no  s'haurien 
mogut  may,  retinguts  per  les  Sirenes.  A 
taula,  a  l'hostal,  hi  ha  sempre  una  minyona 

*  Diversoria  variant  de  deversoria,  hostals,  posades, 
cantines,  indrets  hont  s'atura  'I  viatger,  fins  separantse 
de  la  dreta  via. 


28 

o  altre  que  rejoeix  la  concurrència  per  la 
seva  gràcia  y  platxeria  \  No  's  veuen  arreu 
més  que  bones  moces  y  la  mestressa  vos 
dona  la  benvinguda  pregant  vos  que  siau  in- 
dulgent per  lo  servey,  guardant  sempre  bon 
humor.  La  seva  filla,  una  donzella  encisera, 
es  d'una  conversa  tant  plaent,  d'un  caràc- 
ter tant  joyós,  que  feria  riure  Caron  en 
persona.  Mare  y  filla  parlan  als  hostes  com 
a  persones  familiars  y  amigues. 

Bertol.  Reconech  l'urbanitat  de  la  gent 
francesa. 

Guillem.  Y  no  podent  enrahonar  sem- 
pre ab  nosaltres,  car  han  d'estar  amaten- 
tes  als  altres  hostes  y  ocuparse  dels  afers 
casulans,  deixan  una  marrequeta  molt  ai- 
xerida  pera  que  doni  conversa.  La  mare, 
a  causa  dels  seus  anys,  no  's  mou  gayre  de 
derrera  '1  taulell. 

Bertol.  Y  la  pitança  que  tal  es?  car  tot 
no  deu  ser  xerrotejar.  La  sola  conversa  no 
atipa. 

*  Ad  mensam  semper  adstahat  aliqua  mulier.  En 
los  hostals  francesos  era  costum  molt  seguida  la  de 
fer  seure  a  taula  una  minyona  de  la  casa,  joveneta  y 
riallera  pera  rejoir  als  hostes. 


29 

Guillem.  Una  taula  abundantíssima  y 
excelent!  Sempre  m'ha  sorprès  lo  que  ser- 
veixen pel  preu  tan  modest  que  's  paga,  y 
tot  menjant,  y  fins  a  l'eixir  de  taula,  tenen 
l'atenció  de  dirvos  coses  tan  amables,  que 
un  hom  més  aviat  se  creu  a  casa  seva  que 
no  pas  en  hostal  foraster. 

Bertol.  Y  de  les  cambres  què  me  'n 
dieu? 

Guillem.  Sempre  servides  per  minyo- 
nes amables  que  venen  a  preguntar  si  teniu 
prou  flaçades  o  que'us  prenen  la  vostra 
roba  de  cos  y  us  la  tornan  ben  blanca... 
En  una  paraula,  no  's  veuen  arreu  més  que 
fadrinetes  o  dones  fetes,  exceptuant  a  l'esta- 
ble, y  encara  devegades  n'hi  compareix  al- 
guna, preguntant  per  un  o  altre.  Al  anàr- 
vosen,  al  pendre  comiat  de  la  mestressa  y 
les  moces,  tot  son  abraçadetes  y  petons, 
igual  que  entre  germans  o  parents. 

Bertol.  Son  costums  que  potser  con- 
venen a  gent  francesa;  jo  preferesch  les  ma- 
neres aixutes  dels  alemanys. 

Guillem.  No  som  anat  may  a  Alema- 
nya, ignoro  donchs  com  hi  son  rebuts  los 
extrangers. 


30 

Bertol.  Vos  contaré  lo  que  jo  he  vist, 
sense  assegurarvos  que  tot  se  passi  del  ma- 
teix modo  per  tota  l'Alemanya, 

Al  arribar  a  un  hostal,  perquè  no  sembli 
que  volen  adularvos,  ningú  vos  saluda;  seria 
un  acte  impropi  de  la  dignitat  germànica,  y 
quan  heu  cridat  bona  estona,  un  o  altre  treu 
lo  cap  pel  finestró  de  la  cambra  calenta '  hont 
tots  viuhen  fins  al  solstici  d'istiu;  causant- 
vos  l'efecte  aquell  cap,  de  que  es  lo  d'una 
tortuga  qu'estira  '1  morro  fora  la  conca. 

Pregunteu  si  poden  allotjarvos,  y  si  '1 
cap  no  fa  un  signe  negatiu,  considereu  que 
sou  admès.  Al  preguntar  hont  es  l'estable, 
vos  ho  indican  ab  la  ma  estesa,  Sóu  lliure 
de  cuydar  la  vostra  montura  com  millor 
vos  sembli,  car  ningú  vindrà  pera  ajudar- 
vos,  y  no  més  quan  l'hostal  es  poch  concor- 
regut, un  matelot  vos  mostra,  pel  vostre 
cavall,  la  menjadora  més  incòmoda,  guar- 

1  Hypocaustum ;  en  reíJitat  es  la  sala  que  en  los 
banys  romans  era  calentada  per  una  fogayna  subterrà- 
nia, alusió  a  les  sales  dels  hostals  alemanys  sobreca- 
lentades  per  un  gran  foch  de  llenya  que  crema  dintre 
unes  menes  de  forns  d'obra,  bastits  a  un  reco  de  la 
sala,  uns  colossals  escalfa-panxes,  revestits  de  plaques 
de  ceràmica  ornada. 


31 
dant  los  millors  reconets  pels  viatgers  que 
arribaran  y  sobre  tot,  pels  senyors  de  la 
noblesa.  Si  teniu  lo  mal  gust  de  queixarvos 
vos  responen  que  si  l'hostal  no  us  plau,  po- 
deu cercarne  un' altre.  En  les  viles  de  cert 
vehinat  venen  lo  fench  quasi  tant  car  com  la 
civada  y  quan  heu  aconduhit  lo  vostre  ca- 
vall podeu  posarvos  devant  l'escalfa-panxes 
ab  les  botes  calçades,  carregat  ab  lo  vostre 
bagatge  y  '1  vostre  fanch.  La  sala  de  la  fo- 
gaina  es  la  sala  comuna. 

Guillem.  A  França  sempre  trobeu  una 
cambra  pera  mudarvos  de  roba,  pera  ren- 
tarvos,  calentarvos  y  fins  ferhi  una  dormi- 
deta,  si  la  cosa  us  plau. 

Bertol.  Allí,  res  de  semblant.  Al  calen- 
tador,  vos  treyeu  les  botes,  vos  poseu  les 
sabates,  vos  mudeu  de  camisa,  si  voleu; 
penjeu  prop  de  la  llar  los  vostres  vestits 
xops  de  pluja,  y  vos  acosteu  al  foch  pera 
aixugarvos.  Podeu  usar  1'  aygua  amanida 
en  un  renta-mans,  però  tan  porca,  que 
n'heu  d'anar  a  cercar  d'altre  pera  rentarvos 
eixa  primera  ablució. 

Guillem.  Alabo  la  gent  que  no  s'afe- 
mina  ab  luxes. 


S 


32 

Bertol.  Si  heu  arribat  a  hora  baixa, 
no  us  posareu  a  taula  fins  a  les  nou  o  les 
deu  del  vespre. 

Guillem.     Per  quin  motiu? 

Bertol.  No  fan  coure  res,  que  no  ha- 
gin vist  quants  son  los  hostes,  servintlos 
tots  d'un  cop. 

Guillem.  Pera  estalviarse  feyna,  sens 
dubte. 

Bertol.  Precisament.  Lo  qual  es  causa 
de  que  's  vegin  sovint  reunides  en  lo  ma- 
teix calentador,  vuytanta  o  noranta  perso- 
nes, excursionistes,  marxants,  matelots,  car- 
reters, traginers,  infants,  dones;  malalts 
los  uns,  los  altres  sanitosos. 

Guillem.     Un   ver   campament!  ^ 

Bertol.  L'un  se  pentina,  l'altre  s'ai- 
xuga  la  suor,  aquest  se  respalla  'Is  calçons 
o  's  neteja  les  sabates.  La  confusió  de  llen- 
gües y  de  persones  no  hi  es  menor  que  la 
que  hi  hagué  a  la  torre  de  Babel.  Si  veuen 

*     Isíiid  vere  cocnobium  est. 

Coenohium  del  grech  Ko'.voí;  píoç ,  vida  en  comú, 
St.  Geroni  usa  eixa  paraula  composta  pera  designar 
un  Convent  —  d'hont  cenobita  pera  designar  un  monjo, 
un  religiós  inclaustrat. 


33 
un  viatger  qual  exterior  decéli  una  posició 
elevada,  tots  los  ulls  se  fixan  en  ell  y  '1  con- 
templan  com  una  bèstia  rara,  arribada 
d' Àfrica,  y  fins,  ja  asseguts  a  taula,  giran 
encara  '1  cap,  oblidantse  de  menjar. 

Guillem.  A  Roma,  a  París,  a  Venezia, 
la  gent  no  s'estranya  de  res. 

Bertol.  Vos  es  impossible  reclamar,  y 
quan  se  va  fent  tart  y  que  ja  no  esperan 
ningú  més,  veyeu  comparèixer  un  fàmul  de 
barba  blanca,  lo  cap  pelat,  los  moviments 
ferotges,  los  vestits  greixosos... 

Guillem.  Ne  caldrien  uns  quants  per 
l'istil,  al  servey  dels  Cardenals  romans. 

Bertol.  Lo  fàmul  en  qüestió,  escampa 
sa  mirada  per  la  sala,  comptant  les  perso- 
nes presents  y  com  més  ne  veu,  més  carrega 
la  fogayna,  encara  que  faci  sol.  Sembla 
que  tractan  be  'Is  viatgers  fentlos  suar.  Si 
algú,  no  acostumat  als  vapors  que  s'exha- 
lan,  gosa  obrir  una  finestra,  de  per  tot  li 
cridan  «Tanqueu!»  y  si  respon:  «No  puch 
respirar!»,  l'hostaler  replica:  «Cerqueu  un 
altre  hostal ! » 

Guillem.  La  bravada  de  molts  cossos 
reunits  es  no  obstant  cosa  perillosa,  sobre 


34 
tot  si  n'hi  ha  que  suan,  que  menjan,  que 
fan  llarga  assentada.  Hi  sol  haver  també 
en  tot  gran  concurs,  un  o  altre  tarat  de 
qualque  malaltia  secreta,  y  tota  malaltia  es 
encomanadiça.  Pot  assegurarse  que  '1  més 
gran  nombre  deuen  patir  del  mal  espanyol, 
qu'alguns  anomenan  mal  francès,  encara 
que  sia  comú  a  totes  les  nacions,  y  al  meu 
parer,  eixos  malalts  son  tant  de  témer  com 
los  masells.  Judiqueu  quin  perill  se  corre 
d'agafar  la  pestilència! 

Bertol.  En  aquella  terra  no  miran 
prim,  res  los  fa  fàstich. 

Guillem.  Donchs  vos  asseguro  que  de 
llur  poch  escrúpol  ne  pervé  la  mort  de 
molta  gent. 

Bertol.  Què  voleu  ferhi?  Hi  estan  ave- 
sats y  l'home  es  bèstia  de  costum. 

Guillem.  Recordo  que  no  fa  pas  vint 
y  cinch  anys,  per  tot  lo  Brabant  eren  molt 
nombrosos  los  banys  públichs  y  avuy  nin- 
gú 'Is  freqüenta;  eixa  nova  pesta  n'ha  des- 
avesat  a  tothom. 

Bertol.  Escolteu  encara:  aquell  Gani- 
medes  barbut  torna  ab  un  tou  d'estovalles 
sota  l'aixella,   que  va  extenent  per  tantes 


35 
taules  com  li  semblan  necessàries;  mes,  oh 
bon  Jesús!  quines  estovalles!  Mes  que  teles 
de  Milesia  '  creuríau  que  son  esparranchs 
de  veles  de  navili.  Fa  asseure  vuyt  hostes 
per  taula  sense  distingir  entre  senyors  y 
criats,  entre  richs  y  pobres,  y  solament  los 
qui  coneixen  los  usos  del  país  s'asseuen  hont 
volen. 

Guillem.  Patriarcal  igualtat  qu'ha  si- 
gut bandejada  de  la  terra.  D'eixa  manera 
devien  viure  Jesús  y  'Is  seus  deixebles. 

Bertol.  Quan  tothom  està  assegut,  lo 
ferotge  Ganimedes  torna  a  comptar  los  hos- 
tes, y  compareix  després  portant  pera  cada 
hú  un  plat  de  fusta,  una  cullera  d'igual  ar- 
genteria y  un  got.  Passat  un  interval,  por- 
ta '1  pa,  y  cadahú  '1  rasca  ab  pausa  men- 
tres  a  la  cuyna  's  couen  les  viandes.  Deve- 
gades  se  passa  un'hora  en  tal  situació. 

Guillem.     Ningú  protesta? 

Bertol.  No,  per  poch  que  conegui  les 
costums  del  país.  Per  fi  serveixen  lo  beure. 
Quin  vi.  Senyor  Deu!  quina  droga  esbra- 


'     «Non  Milesiis»  Los  teixits  de  Milesia  eren  molt 
anomenats  per  llur  finesa. 


36 

vada!  *  Los  sofistes  no  'n  devien  beure  d'al- 
tre. Es  una  cosa  agre  y  subtil,  y  si  un 
dels  concurrents,  fins  dient  que  '1  pagarà 
de  més  a  més,  demana  un  altre  vi,  l'escol- 
tan  com  si  no  l'entenguessin,  y  si  persis- 
teix li  llençan  una  mirada  atuhidora.  «He 
«tingut  a  casa  '1  Comte  tal,  lo  Marquès 
«qual  y  tots  s'han  acontentat  del  meu  vi« 
respon  l'hostaler,  terminant  per  l'estaribot 
de  sempre:  «Si  no  us  acomoda,  cerqueu  un 
altre  hostal.»  No  tenen  consideració  més 
que  pels  nobles  de  llur  terra,  dels  quals 
veureu  los  escuts  penjats  per  parets  y  portes. 
Per  fi  la  sopa  està  a  punt,  y  en  grans  so- 
peres la  portan  als  afamats  ventrells,  ser- 
vint després  los  entrants  ab  gran  pompa.  Lo 
primer  es  de  crostons  en  brou  de  carn,  o 
si  es  dia  de .  vigilia,  en  such  de  llegums. 
Altre  platarada  de  carn  o  de  peixum  res- 
calfat y  vingan  sopes  de  pa  ben  recuytes. 
Quan  la  panxa  es  quasi  plena  treuen  carn 
rostida  o  peix  bullit,  que  no  es  del  tot  des- 

'  «Quam  non  iumosumr>  —  vi  aspre,  massa  jove,  que 
no  ha  rancit.  Los  Romans  pera  adobar  llurs  vins  los 
tancavan  en  lo  fumarium,  cambra  calenta,  cambra  del 
íum. 


37 
agradable,  mes  del  que  'n  serveixen  poquís- 
sim,  y  que  retiran  prompte.  Fan  ab  los 
menjars,  per  l'istil  dels  qui  representan  al 
teatre,  barrejan  solistes  ab  choristes,  tenint 
ben  compte  de  que  '1  derrer  acte  sia  '1  de 
més  efecte. 

Guillem.  vSegueixen  les  regles  dels  bons 
autors. 

Bertol.  Alií  seria  un  crim  dir:  «reti- 
reu aquest  plat,  no  agrada  a  ningú»  y  ade- 
més,  cal  passar  a  taula  lo  temps  prescrit. 
Fins  sembla  que  la  cosa  marxi  acompas- 
sada  ab  relotge.  Per  derrera  vegada  com- 
pareix lo  barbut,  o  l'hostaler  en  persona, 
qual  indumentària  es  si  fa  o  no  fa  semblant 
a  la  dels  seus  domèstichs,  y  l'home  us  pre- 
gunta si  heu  menjat  prou.  Llavors  portan  un 
vi  generós  qualsevulga  y  tothom  para  '1  got. 
Preuen  molt  los  grans  bevedors,  y  '1  qui 
beu  molt  paga  igual  que  '1  qui  beu  poch. 

Guillem.     Quina  gent  més  singular! 

Bertol.  N'hi  ha  que  fan  més  despesa  en 
beguda  que  no  pas  en  vianda,  y  al  termi- 
nar la  descripció  de  semblants  festins  no 
vull  ometre  '1  parlarvos  del  aldarull,  de  la 
cridòria  que  s'hi   aixeca  quan    tothom  s'es 


38 

escalfat  per  la  beguda.  Es  cosa  de  no  en- 
tendres. Sovint  n'hi  ha  que  fan  lo  graciós,  y 
no  teniu  idea  de  lo  que  eixa  mena  d'idio- 
tes plau  als  alemanys.  Llurs  crits,  llur  xerra- 
meca, llurs  cants  y  dances,  llur  desfici,  con- 
verteixen lo  refector  en  una  sala  d'orats. 
Ningú  s'hi  entén.  Los  concurrents  però,  no 
se  'n  van,  s'han  d'estar  allí  fins  a  tal  hora. 

Guillem.  Termineu  la  vostra  descrip- 
ció, ja  comença  a  fastidiarme. 

Bertol.  Termino  donchs.  Quan  s'han 
emportat  lo  formatge,  que  no  més  los  plau 
si  es  ben  gras  y  plè  de  verms,  torna  '1  bar- 
but portant  una  safata  de  fusta  hont  ha  tra- 
çat ab  guix  una  sèrie  de  cèrcols  y  mitjes  llu- 
nes. La  posa  sobre  la  taula  sense  obrir  boca, 
y  mirantlo,  creuríau  que  veyeu  lo  barquer 
Caron.  Los  concorrents  van  depositant  llur 
escot  en  la  safata,  y  '1  barbut,  que  observa 
y  compta,  sense  dir  res,  si  troba  '1  compte 
just,  fa  una  senyal  de  cap  aprobativa. 

Guillem.     No  sobra  may  moneda? 

Bertol.  Devegades,  y  si  això  succe- 
heix,  diuen  que  la  torna. 

Guillem.  Ningú  reclama  contra  tal  es- 
tranya manera  de  cobrar? 


39 

Bertol.  Ningú  que  joéixi  del  seu  bon 
seny,  car  li  respondrien:  «d'hont  sortiu 
sant  christià?  Aquí  ningú  paga  més  que 
un  altre. » 

Guillem.     Son  costums  de  poble  lliure. 

Bertol.  Si  se  us  acut,  cansat  del  viatge, 
voler  anar  a  dormir  al  llevant  de  taula,  vos 
ho  vedan  dientvos  que  dormireu  quan  los 
altres  hostes  també  vagin  a  jaure. 

Guillem.  Sembla  cosa  de  la  república 
Platoniana. 

Bertol.  L'hora  arribada,  vos  mostran 
lo  vostre  jaç,  dintre  una  sala  qu'es  un  dor- 
mitori en  tota  l'acepció  de  la  paraula,  car 
fora  dels  llits  no  hi  ha  un  sol  objecte  que 
pugui  servir  o  que  pugui  ser  mudat  de  lloch. 

Guillem.  Y  de  la  netedat  del  dormi- 
tori que  me  'n  dieu? 

Bertol.  Es  per  l'istil  de  la  del  refec- 
tor:  los  llençols  no  han  anat  a  la  bugada 
potser  fa  sis  mesos. 

Guillem.  Y  'Is  cavalls  com  hi  son  cuy- 
dats? 

Bertol.  Absolutament  com  les  per- 
sones. 

Guillem.     Arréií^ssa  igual? 


1 


40 

Bertol.     Hi  ha  hostals  hont  los  hosta- 
lers son  més  o  menys  afables,  però  fet  y  fet  | 
lo  tracte  es  per  tot  una  cosa  pareguda. 

Guillem.  Què  diríau  si  us  contava  lo 
bé  que  son  rebuts  los  viatgers  en  eixa  en- 
contrada  d'Italia  que  's  diu  la  Lombardía, 
o  a  Espanya,  o  a  l'Anglaterra,  o  al  país  de 
Gales?...  Los  anglesos  segueixen  les  costums 
de  la  gent  francesa  y  alemanya;  ne  son  una 
barreja,  y  la  gent  de  Gales  s'anomenan  ells 
mateixos  anglesos  autòcthons. 

Bertol.  Molt  me  plauria  que  me  'n 
parléssiu,  car  no  he  tingut  may  lleure 
d'anar  per  eixes  terres. 

Guillem.  Avuy  no  pot  ser.  Lo  patró 
m'ha  dit  qu'estigués  llest  a  les  tres,  si  no 
volia  perdre  '1  viatge,  ja  té  '1  meu  fato.  Un 
altre  ocasió  podrem  enrahonar  més  detin- 
gudament. 


NAUFRAGI 

ANTONI.  —  ADOLF. 


NAUFRAGIUM 
Aníonius.  ■ —  Adolphus. 


ANTONI.  Oh  l'espaventable  historia!  y 
d'aixó  'n  dius  navegar?  Deu  me  pre- 
servi de  semblants  navegacions! 

Adolf.  Donchs  bé!  Lo  que  t'he  contat 
fins  ara  no  es  res  comparat  ab  lo  que  se- 
gueix. 

Antoni.  Ja  he  escoltat  massa  desgra- 
cies. M'esgarrifo  com  si  'm  trobés  en  mitj  del 
perill. 

Adolf.  A  mi,  de  contaries,  me  'n  pervé 
un  cert  conçol.  Penso  en  les  angoixes  passa- 
des. Aquella  nit  se  produhí  un  fet  que  donà 
al  patró  de  la  nau  la  certesa  de  que  estavam 
perduts.  » 


42 

Antoni.     Quin  fet? 

Adolf.  La  lluna  era  clara,  un  mariner, 
de  dalt  de  la  cofa  (així  'm  sembla  que  'n 
diuen)  guaytava  de  per  tot,  cercant  indicis 
de  terra,  quan,  soptadament,  un  glòbul  de 
foch  lluhí  prop  seu  K  Pels  mariners,  si  eixa 
mena  de  llum  vé  sola,  es  d'un  funest  pre- 
sagi, si  vé  doble,  ho  creuen  nunci  de  ben- 
haurança.  L'antiguetat  reconeixia  en  tal 
fenomen  Castor  y  Polux. 

Antoni.  Què  podien  tenir  de  comú  ab 
coses  marítimes  eixos  dos  personatges  dels 
quals  l'un  era  cavaller  y  l'altre  atleta? 

Adolf.  Son  faules  dels  rapsodes.  L'home 
del  timó  cridà:  Company!  (es  lo  nom  que  'Is 
mariners  se  donan  entr'ells)  no  veus  l'altre 
llum?  — Sí  que  '1  veig,  y  vulga  Deu  que  'ns 
sia  propici. 

Al  mateix  temps  lo  glòbul  flamejant  llis- 
cava per  les  cordes,  queya  vora  '1  timoner... 

Antonl     No  's  morí  d'esglay? 

Adolf.  Son  gent  avesada  als  prodigis. 
La  bola  ígnea  romangué  un  moment  sospesa, 

*  SphíBra  quosdam  ignca  una  esfera  de  foch,  una 
flama  de  natura,  probablement  elèctrica,  considerada 
antigament  com  de  mal  auguri. 


43 

després  girà  per  tota  la  nau,  rodolà  per 
sobre  coberta  y  finalment  desaparegué.  A 
mitja  nit  la  tempestat  redoblà  sa  violència. 

Suposo  que  deus  haver  vist  d'aprop  los 
Alps? 

Antoni.     Sí  que  'Is  he  vistos, 

Adolf.  Donchs  les  seves  penyes  son 
com  verrugues  \  comparades  ab  les  ones  del 
mar.  Cada  vegada  que  pujavam  semblava 
qu'anessim  a  tocar  la  lluna  ab  les  mans, 
quan  devallavam  hauries  dit  qu'anessim 
vers  lo  Tàrtar. 

Antoni.  Confiarse  a  les  ones  es  cosa 
d'orats, 

Adolf.  Los  mariners  lluytavan  en  và 
contra  '1  temporal,  y  '1  patró,  se  'ns  encarà, 
tot  pàlit... 

Antoni.  Eixa  palidesa  deu  ser  presagi 
de  qualque  gran  desventura. 

Adolf.  «Amichs,  ens  digué,  ja  no  soch 
«mestre  de  la  meva  nau,  los  vents  m'han 
«retut;  no  'ns  roman  altre  refugi  que  la  bon- 
«dat  divina;  preparemnos  a  morir.» 

*  Alpes  —  verrucce  sunt  —  exageració  hiperbólica. 
Diu  dels  Alps  que  son  verrugues,  comparats  ab  les  ones 
marítimes. 


44 

Antoni.  Son  paraules  d'un  barbre,  d'un 
veritable  scyta  ^ 

Adolf.  «Començarem  per  alleugerir  lo 
))navili,  una  imperiosa  necessitat  ens  hi 
«obliga,  val  més  salvar  l'existència,  perdent 
«cabals,  que  no  pas  trespassar  ab  ells.» 

Les  seves  paraules  foren  obehides,  y  un 
gran  nombre  de  caixes  y  fardots  de  merce- 
ries precioses  foren  gitades  a  mar. 

Antoni.  Era  com  si  haguéssiu  llençat 
moneda. 

Adolf.  Hi  havia  entre  'Is  passatgers 
un  gran  senyor  italià,  vingut  d'una  embai- 
xada  al  Rey  d'Escocia,  que  duya  un  cofre 
plè  de  plats  d'argent,  de  joyes,  de  draps  de 
seda  y  de  vestits  preuhats... 

Antoni.  Aquell  no  devia  voler  transigir 
ab  la  tempesta. 

Adolf.  Cridava  com  un  foll,  dient  que  '1 
salvessin  o  '1  deixessin  morir  ab  los  seus 
tresors. 

Antoni.     Y  '1  patró,  què  li  responia? 

Adolf.     «Ab    gran   plaer   vos    deixaria 

*  Scythicam  condonem;  discursos  de  Scyta,  es  a  dir, 
d'home  dur,  mal  educat,  d'un  parlar  groller,  d'home 
errant  y  selvatge. 


45 

))finar  sol,  ab  tot  lo  qui  vos  pertany,  li  di- 
«gué:  però  no  es  just  que  perillin  les  nostres 
«vides  a  causa  dels  vostres  cofres...  de  con- 
«següent  anem  a  tirarvos  a  l'aygua,  vos  y  '1 
» vostre  bagatge.» 

Antoni.  Es  ben  bé  lo  parlar  d'un  ma- 
riner. 

Adolf.  Llavors  calgué  a  l'italià  resig- 
narse,  mes  no  sense  malehir  lo  Cel  y  l'Infern, 
planyentse  d'haverse  confiat  a  un  element 
inexorable  y  traydor. 

Antoni.  També  reconech  en  tals  im- 
properis lo  parlar  d'un  italià  "•. 

Adolf.  Un  moment  després,  lo  vent, 
sense  agrahir  les  nostres  ofrenes,  esparracà 
veles,  esmicolà  llibants... 

Antoni.     Oh  malhaurats  de  vosaltres! 

Adolf.     Lo  patró  tornà  prop  nostre. 

Antoni.     Pera  arengarvos? 

Adolf.  «Amichs,  ens  repetí,  es  arribat 
»lo  punt  d'encomanarnos  a  Deu,  preparem- 
»nos  a  morir.» 


*  Vocem  Italicam  —  maneres  de  parlar  violents, 
excessives,  lo  qual  proba  que  'Is  italians  del  1500  ja 
deyen  allò  del  Corpo  di...  y  del  sangue  de... 


46 

Interrogat  per  persones  avesades  a  la  na- 
vegació, sobre  les  hores  que  creya  poder 
garantir  la  nau,  respongué  que  no  prometia 
res...  però  que  no  comptéssim  ab  més  de 
tres  hores  d'aguant. 

Antoni.  Eix  discurs  era  encara  més 
crudel  que  l'anterior. 

Adolf.  Manà  tallar  los  cordatges  y  des- 
tralar  l'arbre-mestre,  rans  de  coberta...  gi- 
tantho  tot  a  mar,  ab  les  vergues... 

Antoni.     No  comprench... 

Adolf.  Esparracades  les  veles,  caygu- 
des  les  vergues,  l'arbre  era  més  perillós  que 
no  pas  útil.  L'únich  estre  nàutich  que  podia 
ajudarnos  era  '1  timó. 

Antoni.     Y  'Is  passatgers  què  feyeu? 

Adolf.  Donavam  un  trist  espectacle. 
La  marineria  cantava  la  Salve  Regina  im- 
plorant a  la  Verge-mare,  dientli  Estrella  de 
la  mar,  Regina  del  Cel,  Senyora  del  mon, 
Port  de  refugi;  prodigantli  una  lletania 
d'altres  dictats  falaguers  que  no  son  a  les 
Santes  Escriptures. 

Antoni.  Què  tenia  la  Verge  de  comú  ab 
la  mar,  Ella,  que  segons  me  sembla,  may 
navegà? 


47 

Adolf.  Antigament,  Venus  vetllava 
sobre  'Is  mariners,  perquè  la  creyen  filla 
del  mar.  Destronada  eixa  falsa  divinitat, 
una  verge-mare  ha  substituhit  a  una  mare 
no  verge. 

Antoni.     Sempre  n'heu  de  dir. 

Adolf.  Hi  havia  qui,  prosternat  en  co- 
berta, adorava  la  mar  abocant  sobre  les 
ones  tot  l'oli  que  trobava,  dient  a  l'aygua 
paraules  laudatives  com  a  una  princesa 
irritada. 

Antonl     Parlavan  a  la  mar? 

Adolf.  «Oh  mar  clementa,  n'hi  havia 
«que  li  deyen,  oh  mar  molt  generosa,  oh 
«mar  opulenta,  oh  mar  molt  bella,  vullas 
«calmarte  y  deixarnos  en  vida!» 

Tot  això  y  altres  coses  per  l'istil  era 
cantat  a  les  orelles  sordes  dels  elements. 

Antoni.  Quines  supersticions  més  estul- 
tes!  Y  'Is  demés  passatgers? 

Adolf.  La  major  part  vomitavan,  y 
uns  quants  feyen  vots  y  prometences.  Un 
anglès  prometia  montanyes  d'or  a  la  Mare 
de  Deu  de  Walsingham  perquè  li  concedís 
la  gràcia  d'arribar  a  terra;  qui  s'encoma- 
nava al  lignum  Crucis  de  tal  lloch,  qui  al 


48 

mateix  lignum  depositat  en  altre  Santuari; 
molts  invocavan  la  Verge  Maria,  patrona 
de  mants  indrets,  anomenantlos;  car  la  pro- 
metença es  vana  si  no  s'anomena  la  lo- 
calitat. 

Antoni.  Com  si  tots  los  Sants  no  fossin 
al  Cel! 

Adolf.  Alguns  feyen  vot  de  tancarse 
als  Cartoixos,  un  passatger  prometé  anar  a 
Compostela,  nú  de  testa  y  descalç,  ab  lo  cos 
cubert  d'una  cuyraça  de  ferro,  captant  lo 
pà  tot  lo  viatge. 

Antoni.  No  hi  havia  qui  's  recordés  de 
Sant  Christòfol? 

Adolf.  Sí,  un  n'hi  hagué;  per  cert  que  'm 
feu  riure,  car  de  por  sens  dupte  de  no  ser 
ohit,  s'esgargamellava  cridant  lo  Sant  Chris- 
tòfol de  la  Catedral  de  París  ',  que  més  sem- 
bla una  montanya  que  no  pas  una  estàtua, 
dihentli,  que  si  '1  salvava  li  faria  cremar 
tanta  cera  com  pesava;  y  un  passatger  d'a- 
prop  seu  que  '1  coneixia,  li  donà  un  copet 
de  colze  murmurantli:  «no  sabs  lo  que  pro- 
))mets,  encara  que  't  venguessis  lo  patrimoni 

'     Hi  fou  fins  al  1785. 


49 
»iio  'n  treuríes  prou  moneda  pera  comprar 
«tantíssima  cera»  a  lo  qual  l'altre,  baixant 
també  la  veu,  li  replicà:  «què  't  penses  que 
»ho  dich  de  serio?  Aixís  que  'm  trobi  a 
«terra,  Sant  Christòfol  no  haurà  de  mi  ni 
))una  candela  de  sèu.» 

Antoni.  Quin  idiota!  devia  ser  ho- 
landès. 

Adolf.     No;  era  de  Zelanda. 

Antoni.  M'estranya  que  ningú  invo- 
qués l'apòstol  Sant  Pau,  que  navegà,  que 
naufragà  y  que  havent  sigut  malhaurat 
aprengué  a  socorre  l'infortuni. 

Adolf.     Ningú  's  recordà  de  Sant  Pau. 

Antoni.     Se  deyen  oracions? 

Adolf.  Ja  ho  crech!  L'un  resava  la 
Salve,  l'altre  '1  Credo.  Fins  se  resavan  unes 
oracions  especials  que  semblavan  conjurs 
contra  '1  perill. 

Antoni.     Es  curiós  de  veure  lo  religio- 
.    sos  que  'Is  homens  se  tornan  devant  l'ad- 
versitat! Quan  tot  va  bé  ningú  pensa  en 
lo  Cel   ni   en  los  Sants.  —  Y  tu,  no  feyes 
cap  prometença? 

Adolf.     No. 

Antoni.     Per  què? 


50 

Adolf.  No  m'agrada  posar  condicions: 
jo  't  dono  si  tu  dones,  jo  faig  si  tu  fas, 
vos  donaré  un  ciri  si  'm  salveu  del  nau- 
fragi, aniré  a   Roma  si  m'ajudeu. 

Antoni.     Un  sant  o  altre  devies  invocar? 

Adolf.     T'asseguro  que  no. 

Antoni.     Lo  motiu? 

Adolf.  Perquè  '1  Cel  es  immens.  Si 
m'hagués  encomanat  a  Sant  Pere,  qui  es- 
sentne  '1  porter,  sens  dupte  m'hauria  ohit, 
avans  qu'ell  hagués  anat  a  trobar  al  Pare 
Etern,  avans  que  li  hagués  exposat  la 
meva  causa,  ja  podia  ser  jo  al  fons  de 
la  mar.  Me  vaig  dirigir  directament  al  Pare 
en  persona,  dientli:  «Pare  nostre  qu'estau 
«en  lo  Cel...»  No  hi  ha  cap  Sant  qu'escolti 
més  aviat  y  que  concedeixi  més  clement  lo 
que  se  li  demana. 

Antoni.  La  teva  conciencia  no  protes- 
tava? No  t'avergonyies  de  clamar  a  un  Pare 
que  deus  haver  ofès  per  moltes  faltes? 

Adolf.  Si  vols  que  't  sia  franch,  la  con- 
ciencia 'm  remordía  una  mica,  però  prenia 
confiança,  dientme:  no  hi  ha  Pare,  per  irri- 
tat qu'estigui  contra  '1  seu  fill,  que  vegentlo 
en  greu  conflicte,  dintre  un  torrent  o  al  fons 


51 
d'un  estany  no  '1  prengui  pels  cabells  pera 
trèurel  à  la  riba. 

De  tots  los  passatgers,  lo  més  tranquil, 
era  una  passatgera,  una  mare  que  duya  un 
infant  al  pit. 

Antoni.     Què  feya? 

Adolf.  No  cridava,  no  plorava  ni  feya 
prometences,  se  contentava  de  resar  en  veu 
baixa  acaronant  al  seu  fiUet.  Mentres  tant 
lo  navili  tustava  contra  'Is  baixos,  y  '1  patró, 
tement  que  s'estellés,  lo  va  embragar  de 
popa  a  proa. 

Antoni.     Trist  recurs! 

Adolf.  Llavors  comparegué  un  capellà 
anomenat  Adam,  que  's  despullà  fins  de  la  ca- 
misa y  les  sabates,  ordenantnos  à  tots  que'ns 
preparéssim,  com  ell,  pera  poder  nedar. 

Dret,  en  mitj  de  cuberta,  ens  feu  un  sermó 
sobre  cinch  punts  trets  del  Gerson  respecte 
a  l'utilitat  de  la  confessió,  exhortantnos  a 
ben  morir.  També  eixí  de  no  sé  hont  un  do- 
minicà y  uns  quants  passatgers  se  confessa- 
ren ab  ell. 

Antoni.     Y  tu? 

Adolf.  Jo,  veyent  lo  gran  desordre  que 
per  tot  regnava  vaig  confessarme  mental- 


52 

ment  ab  Deu,  fent  acte  de  contrició  de  les 
meves  culpes,  implorant  la  divina  miseri- 
còrdia. 

Antoni.  Què  hauria  sigut  de  la  teva 
ànima  si  t'haguessis  ofegat? 

Adolf.  Ho  deixava  a  la  voluntat  de 
Deu,  no  volia  ser  mon  propi  jutge;  però 
tenia  esperança. 

En  eixes,  lo  serviola  s'acostà  y  ab  llàgri- 
mes als  ulls  ens  digué  que  dintre  un  quart 
d'hora  ja  no  podríem  reíiarnos  del  navili. 
Romput  en  molts  indrets  estava  quasi  plè 
d'aygua,  y  un  instant  després  un  altre  ma- 
riner cridà  que  a  l'horizó  li  semblava  veure  '1 
campanar  d'un  poble,  aconcellantnos  d'im- 
plorar la  protecció  del  Sant  venerat  en  aque- 
lla llunyana  iglesia,  fos  lo  sant  que  fos... 
Y  obehint  als  seus  prechs,  tothom  s'agenollà 
y  pregà  al  sant  incògnit. 

Antoni.  Si  l'haguéssiu  cridat  pel  seu 
nom,  vos  hauria  ohit  més  fàcilment. 

Adolf.  Pot  ser  sí.  Mentres  tant,  lo  pa- 
tró de  la  nau  no  's  descuydava,  esforçantse 
pera  gobernar  aquella  carcaça  que  de  per 
tot  feya  aygua  y  que  s'hauria  esmicolat 
sense  '1  ferm  cordam  que  la  subjectava. 


53 

Antoni.     Quina  situació  més  airosa! 

Adolf.  Conseguirem  avençar  prou  pera 
ser  vistos  de  terra  y  aviat  notàrem  que  'Is 
habitants  corrien  vers  la  platja  agitant 
llurs  mocadors,  posant  llurs  capells  al  cim 
de  llargues  perxes,  aixecant  les  mans  al 
cel  com  indicantnos  que  'ns  compadien. 

Antoni.     Espero  '1  desenllaç. 

Adolf.  La  mar  s'era  ensenyorida  del 
nostre  navili  fins  al  punt  de  que  no  hi 
estavam  en  major  seguritat  qu'al  mitj  de 
l'aygua. 

Antoni.  Era  '1  cas  de  recorre  a  l'àncora 
de  respecte  ^ 

Adolf.  Digues  més  bé  a  l'àncora  de  ma- 
laventura.  Los  mariners  vuydaren  l'aygua 
qu'omplía  la  llanxa,  y  la  calaren.  Tothom 
volia  embarcars-hi,  malgrat  los  crits  del 
patró,  assegurant  que  no  hi  cabia  tanta 
gent,  y  manant  que  cadahú  s'amparés  d'un 
objecte  surant.  Com  les  circunstancies  no 
permetien  deliberar,  l'un  s'embarcà  en  la 
llanxa,  l'altre  prengué  una  entena,  un  rem, 
una  gafa,  un  barril  o  una  post,  apoyants-hi, 

*     Ad  sacram  ancoram  l'àncora  de  respecte,  l'últim 
recurs. 


54 
abandonantse  tothom  a  mercè  de  les  ones. 

Antoni.  Y  aquella  dona  que  criava, 
què  deya? 

Adolf.     Fou  la  primera  en  tocar  terra. 

Antoni.     Si? 

Adolf.  L'havíem  posada  sobre  un  troç 
de  costellam,  lligantla  de  manera  que  no 
pogués  desferse  de  la  cintura,  li  donàrem 
un  esqueix  de  Uata  pera  que  se  'n  servís 
com  de  rem,  y  allunyantla  dels  remolins 
que  's  formavan  prop  del  navili  li  havíem 
desitjat  bona  sort.  Ab  un  braç  aguantava 
'1  seu  fillet  y  ab  l'altre  bogava. 

Antoni.     Una  heroína! 

Adolf.  Quan  ja  no  quedava  cap  més 
objecte  surant  per  pendre,  un  passatger 
arrencà  de  proa  una  mare  de  Deu  de  fusta, 
tota  corcada,  l'aferrà  entre  sos  braços,  y  's 
posà  a  nedar. 

Antoni.     Y  la  llanxa,  parà  ferm? 

Adolf.  Los  que  hi  anavan  foren  los 
primers  negats.  Se  n'hi  havien  encofurnat 
més  de  trenta. 

Antoni.     A  qué  ho  atribueixes? 

Adolf.  Avans  de  poderse  allunyar  del 
navili,  un  balanç  l'havia  capgirada. 


55 

Antoni.  Oh  malhaurats!  y  què  fou 
de  tú? 

Adolf.  Per  poch  me  nego,  ocupantme 
dels  altres. 

Antoni.     Cóm  fou? 

Adolf.  No  trobava  res  pera  aguan- 
tarme  a  flor  d'aygua. 

Antoni.  Lo  suro  t'hauria  sigut  d'un 
gran  socors. 

Adolf.  Ja  ho  crech!  Més  m'hauria  es- 
timat tenirne  una  crosta  a  les  mans  que  no 
pas  un  candeler  d'or.  Mirant  arreu  vaig 
adonarme  per  fi  del  troç  d'arbre-mestre  que 
restava  encapellat;  però  tot  sol  no  '1  podia 
fer  seguir,  vaig  cridar  a  un  company  y 
entre  'Is  dos  l'haguerem.  Llavors,  encava- 
llantnos  l'un  a  un  cap,  l'altre  a  l'altre,  ens 
confiarem  a  la  mar,  y  mentres  feyem  tom- 
ballons sobre  les  ones,  aquell  capellà  de  la 
prèdica  s'ens  arrapà  a  les  espatlles.  Era  un 
colós!  Cridavam:  qui  es  eix  terç  vingut  que 
'ns  farà  negar?  però  ell,  tranquilament,  s'en- 
cavallava  entre  nosaltres  dos  dihentnos:  «no 
«tingau  nula  temença,  encara  hi  ha  lloch 
per  mi,  Deu  nos  ajudarà!» 

Antoni.     D'hont  eixia  tan  a   des-hora? 


56 

Adolf.  De  la  llanxa  capgirada.  S'hi 
havia  embarcat  ab  lo  dominicà,  car  tothom 
los  concedí  la  preeminència  de  íicarshi  'Is 
primers;  però  encara  que  ja  s'haguessin 
confessat  mútuament,  per  no  sé  quina  cere- 
monia  qu'havíen  oblidada,  tornaren  a  con- 
fessarse  fentse  l'imposició  de  les  mans,  y  en 
aquell  moment  la  barqueta  's  girà  la  quilla 
al  sol.  Lo  mateix  Adam  m'ho  referí. 

Antoni.     Y  del  dominicà  què  se  'n  feu? 

Adolf.  Segons  lo  Reverent,  després 
d'invocar  l'assistència  dels  Sants  se  tra- 
gué 'Is  hàbits  y  's  posà  a  nedar. 

Antonl     Quins  Sants  invocava? 

Adolf.  Sant  Domingo,  Sant  Thomàs, 
Sant  Vicens,  y  no  sé  quin  Sant  Pere;  però 
seml^lava  confiar  principalment  en  Santa 
Catherina  de  Siena. 

Antoni.     No  s'encomanava  a  Jesús? 

Adolf.  Te  dich  lo  que  'm  digué  '1  cape- 
llà Adam. 

Antoni.  S'hauria  salvat  més  fàcilment 
si  no  s'hagués  tret  l'hàbit.  Tot  nu,  la  Santa 
no  podia  reconèixel. 

Mes  pàrlam  dels  qui  érau  demunt  d'aquell 
tió. 


57 

Adolf.  Mentres  anàvem  y  veníem  a 
redós  del  navili,  un  topament  rompé  la 
cuixa  de  mon  company,  que  desseguit  s'en- 
fonzà.  Mossèn  Adam,  enviantli  l'absolució, 
prengué  '1  seu  lloch,  exhortantme  a  parar 
fort  y  a  bellugar  peus  y  cames.  Ho  feyem 
tots  dos  bevent  sovint  grans  glopades,  car 
Neptú  no  solament  ens  regalava  un  bany 
salat,  sinó  una  poció  salada.  Lo  capellà 
m'indicà  un  medi  de  remeyar  l'absorció  de 
tanta  beguda. 

Antoni.     Fent,  què? 

Adolf,  Cada  vegada  qu'arribava  un' 
ona,  li  oposavam  l'occiput  y  cloíem  la  boca. 

Antoni,  Lo  tal  capellà  era  un  home 
ben  aixerit, 

Adolf.  Quan  després  d'haver  nedat 
un  bon  espay  ens  adonàrem  de  que  avença- 
vam  vers  la  platja,  ell,  qu'era  cama-llonch, 
me  digué:  «Som  salvats!  ja  toco  terra.»  Jo 
no  podia  dir  altre  tant.  «Ne  som  encara  bon 
»troç  lluny,))  li  respongui.  «No,  no,  sento 
))la  sorra  sota  'Is  meus  peus,  sento  quelcom 
»de  sòlit. »  Potser  sia  un  cofre  que  la  mar 
rodola,  —  «Vos  repeteixo  que  sento  perfec- 
tament lo  fons  ab  los  dits  dels  peus)).  Y  ha- 


58 

vent  nedat  encara  una  estona.  —  « Feu  lo 
«que  més  vos  placia,  afegí.  Vos  cedeixo 
»tot  lo  troç  del  pal,»  y  esperant  una  retira- 
da de  les  ones  se  posà  a  corre  tant  com 
pogué.  Quan  les  ones  reveníen  se  prenia  'Is 
genolls  ab  les  mans  y  feya  proa  a  l'aygua 
com  los  ànechs.  Després  tornava  a  corre. 

Veyent  lo  qu'ell  feya,  vaig  imitarlo,  y 
com  la  platja  estava  plena  de  gent  robusta 
y  acostumada  a  la  mar,  y  que  aquelles  bo- 
nes ànimes  ens  allargavan  perxes,  així  que 
podíem  aferrarne  una,  los  de  terra  tiravan 
y  'ns  treyen  a  salvament.  Així  fórem  salvats 
uns  quants, 

Antoni.     Molts? 

Adolf.  Set,  però  n'hi  hagué  dos  que  mo- 
riren de  calor  quan  los  aproparen  del  foch. 

Antoni.     Quants  erau  dintre  '1  navili? 

Adolf,     Cinquanta  vuyt. 

Antoni.  Oh  mar  crudel!  Hauria  degut 
acontentarse  del  délme,  com  los  frares.  De 
tanta  gent  tornarne  tant  poca! 

Adolf.  Trobàrem  en  los  de  terra  una 
caritat  molt  lloable.  De  tot  nos  donaren: 
allotjament,  foch,  menjar,  vestits,  provisions 
de  viatge... 


59 

Antoni.     Quina  terra  era  la  llur? 

Adolf.     Terra  holandesa. 

Antoni.  No  n'hi  ha  de  més  hospitalària, 
encara  que  rodejada  de  nacions  barb  res. 

Y  ara,  suposo  que  no  tornaràs  may  més 
als  dominis  de  Neptú. 

Adolf,  No,  a  menys  que  Deu  me  privi 
de  la  rahó. 

xA.NTONi.  Jo,  prefereixo  ohir  contar  eixes 
tragèdies  a  passaries. 


LA  MAL  CASADA 

EULÀLIA.  —  X  ANTIPA  *  • 


CONJUGIUM 

Eulàlia.  —  Xanlhippe. 


EULÀLIA.     Deu  te  guard  de  mal,  Xantipa 
molt  anyorada. 
Xantipa.     Que  Deu  te  guard,  molt  cara 
Eulàlia.    Avuy   me    sembles   més  hermosa 
que  'Is  altres  dies. 

Eulàlia.     Me  donas  lo  Deu  te  guard, 
mofante  de  mi? 

Xantipa.     De  cap  manera.  Parlo  ab  tota 
sinceritat. 

*  Etilalia-Xantipa  noms  característichs.  Eulàlia,  la 
dona  que  parla  bè;  Xantipa,  nom  de  la  muller  de  Sò- 
crates,  coneguda  per  lo  seu  caràcter  atrabiliari. 


62 

Eulàlia.  Potser  sia  '1  meu  vestit  nou, 
que  trobas  hermós? 

Xantipa.  Potser  si.  Fa  temps  que  no  he 
vist  res  de  tant  bell.  Me  sembla  que  deu  ser 
roba  anglesa.^ 

Eulàlia.  Si  que  ho  es,  però  la  tintura 
es  Veneziana. 

Xantipa.  Té  una  finesa  superior  a  la  del 
lli  y  la  porpra  n'es  molt  viva.  D'hont  t'es 
pervingut  un  tan  enciser  present? 

Eulàlia.  De  qui  una  dona  honrada  pot 
rebre  presents,  si  no  es  de  son  marit? 

Xantipa.  Que  n'ets  de  ditxosa  de  tenir 
per  espòs  un  home  com  lo  teu.  Jo  més  vol- 
dria ser  la  muller  d'un  tronch  d'arbre  que 
no  pas  del  meu  Nicolau. 

Eulàlia.  Y  donchs,  que  no  us  aveniu 
ab  lo  teu  home? 

Xantipa.  May  m'avindré  ab  un  home 
com  ell.  Reparas  si  'n  vaig  de  mal  girbada? 
De  vegades,  te  juro,  que  'm  dono  vergonya 
d'eixir  al  carrer,  veyent  los  bonichs  de  cer- 

'  Pannum  Britanicum.  Lana  Britànica.  La  llana  y 
'Is  teixits  de  llana  anglesos  eren  ja  estimats  en  temps 
d'Erasme. 

També  ho  eren  les  tintureries  de  Venezia. 


63 

tes  dones,  quals  marits  no  ho  poden  fer 
tant  com  lo  de  casa. 

Eulàlia.  L'ornament  d'una  dona  de  bé, 
segons  deya  l'altre  dia  un  Predicador,  no 
consisteix  ni  en  lo  vestit,  ni  en  les  faristo- 
leríes  de  sa  persona,  sinó  en  la  puresa  de 
costums,  en  la  blanura  del  seu  caràcter. 
Les  cortisanes  volen  seduir;  mes  nosal- 
tres, les  dones  recatades,  ja  som  prou  dit- 
xoses  quan  hem  agradat  al  nostre  únich 
senyor, 

Xantipa.  Sí,  però  mentres  tant,  lo  meu 
únich  senyor,  tant  avar  ab  mi,  malgasta 
alegrement  lo  dot  prou  grasselló  que  'Is  meus 
pares  me  donaren. 

Eulàlia.  Qué  'm  dius?  Lo  malgasta?  Y 
còm  ho  fa? 

Xantipa.  De  cent  maneres,  afartantse 
ab  companys  de  disbauxa,  en  festins  ab 
bagasses,  jugant. 

Eulàlia.     No  me  'n  sé  avenir! 

Xantipa.  Es  la  pura  veritat...  y  des- 
prés, quan  a  tal  hora  de  matinada  torna 
ubriach  a  casa,  hont  jo  'm  fonch  esperantlo, 
s'ençopeix  com  una  bèstia,  vomitant  a  l'a- 
cotxarse  o  fent  coses  més  porques. 


/ 


64 

Eulàlia.  Cessa  per  caritat.  Te  desmerei- 
xes  tu  mateixa  bescantant  de  tal  manera  '1 
teu  home. 

Xantipa.  La  mort  m'acab  si  no  amaria 
més  de  jaure  ab  una  truja  que  no  pas  ab 
un  marit  com  lo  meu. 

Eulàlia.  Y...  naturalment,  quan  com- 
pareix, li  deus  moure  brega. 

Xantipa.  Lo  tracto  com  l'he  de  tractar. 
Prou  se  'n  adona  de  que  no  soch  muda. 

Eulàlia.     Y  què  't  respon? 

Xantipa.  Al  començament  s'encalabri- 
nava  com  un  foll,  creyent  ferme  callar  ab 
les  seves  paraulades. 

Eulàlia.     Y  may  heu  arribat  a  les  mans? 

Xantipa.  Una  sola  volta  la  disputa  s'es- 
calfà de  tal  modo  que  ab  una  mica  més  ens 
tustem. 

Eulàlia.     Me  deixas  parada! 

Xantipa.  Ell  havia  arborat  un  garrot, 
proferint  horribles  menaces... 

Eulàlia.     Y  no  tingueres  por? 

Xantipa.  De  cap  manera.  Jo  també  ha- 
via aferrat  un  escambell  per  la  pota  y  si 
ell  m'hagués  tocat  hauria  sentit  que  no  soch 
manca. 


65 

Eulàlia.  En  veritat,  t'armares  d'una 
rodella  de  fayçó  ben  nova,  no  més  te  man- 
cava la  filosa  a  tall  de  llança. 

Xantipa.  Hauria  sentit  sobre  les  seves 
costelles  que  no  soch  una  desnerida. 

Eulàlia.     Cara  Xantipa,  això  no  està  bé. 

Xantipa.  Que  no  està  bé  defensarse? 
Encara  'm  feries  riure!  Ja  qu'ellno  'm  tracta 
com  sa  companj'^a  estimada,  jo  no  '1  dech 
tractar  com  mon  estimat  marit. 

Eulàlia.  Sant  Pau  diu  que  les  dones 
han  de  ser  dòcils  y  respectuoses  envers  llurs 
marits.  Sant  Pere  'ns  proposa  l'exemple  de 
Sarah  que  sempre  tractà  de  Senyor  lo  seu 
espòs  Abraham. 

Xantipa.  Sí,  sí,  però  '1  mateix  Sant 
Pau  diu  als  marits,  qu'han  d'amar  llurs 
mullers  com  Jesucrist  ama  l'Iglesia  son 
esposa.  Que  '1  meu  home  cumpleixi  y  jo 
cumpliré. 

Eulàlia.  Ja  que  les  coses  son  arriba- 
des al  punt  de  que  un  dels  dos  ha  de  ce- 
dir, es  just  que  sies  tu  qui  cedeixi  al  teu 
marit. 

Xantipa.  No  tractis  de  marit  a  qui 
tracta  sa  muller  com  una  esclava. 


66 

Eulàlia.  Digas,  estimada  Xantipa... 
quan  vos  heu  ben  engallat  torna  a  mena- 
çarte  ab  lo  garrot? 

Xantipa.  Se  'n  guardaria  bé.  Ell  fora  '1 
qui  rebria. 

Eulàlia.     Y  continúas  moventli  brega? 

Xantipa.  Certament,  no  vull  acoqui- 
narme, 

Eulàlia.  Mentres  tu  argumentes,  ell, 
què  fà? 

Xantipa.  Devegades  s'adorm,  lo  tauxà; 
d'altres  se  posa  a  riure,  o  pren  la  guitarra, 
que  no  més  té  tres  cordes,  y  la  rasca  ab  vi- 
goria fins  a  taparme  la  veu. 

Eulàlia.     Lo  qual  deu  exasperarte... 

Xantipa.  Com  no  sabria  dirho.  Arribo 
a  no  poderme  contenir. 

Eulàlia.  Estimada  amiga,  vols  que  't 
parli  francament? 

Xantipa.     Parla. 

Eulàlia.  Tu  també  'm  respondràs  ab 
tota  franquesa.  Es  un  dret  que  'ns  dona 
l'afecte  que  *ns  unia  dençà  qu'erem  ni- 
netes. 

Xantipa.  Prou  tens  rahó!  May  havia 
tingut  amiga  més  estimada  que  tu. 


67 

Eulàlia.  Donchs,  te  diré,  que  sia  com 
vulla  '1  nostre  marit  no  tenim  més  remey 
que  guardarlo.  En  l'antiga  lley,  quan  la  dis- 
còrdia domèstica  era  irremeyable,  s'usava, 
com  últim  recurs,  lo  divorci;  però  ara  s'ha 
suprimit  y  fins  a  nostre  jorn  derrer,  l'home 
que  tens  serà  '1  teu  home  y  tu  la  seva  mu- 
ller. 

Xantipa.  Que  '1  cel  atuheixi  'Is  qui  han 
llevat  lo  dret  de  descasarse. 

Eulàlia.  Parla  ab  prudència.  Es  ma- 
nament de  N.  S.  Jesuchrist. 

Xantipa.     Se  'm  fa  dur  de  creure. 

Eulàlia.  No  'n  duptis  pas.  No  tens 
donchs  més  recurs  qu'enmotllar  lo  teu  gènit 
al  seu,  fer  de  manera  de  viure  en  pau  y  ar- 
monía. 

Xantipa.     No  podré  conseguirho. 

Eulàlia.  Próbaho.  Les  dones  tenim 
sempre  certa  influencia  sobre  'Is  nostres  ma- 
rits. 

Xantipa.  Vius  tu  del  tot  ben  avinguda 
ab  lo  teu? 

Eulàlia.     Ara  tot  va  bé. 

Xantipa.  Heu  passat  donchs  dies  de 
boyra? 


68 

Eulàlia,  Sí;  però  no  hem  arribat  may 
a  la  tempesta...  Devegades,  com  succeeix  en 
tots  los  matrimonis,  s'han  aixecat  entre  nos- 
altres alguns  petits  núvols...  qu'hauríen  po- 
gut desbotar  en  llamps  y  trons  si  la  dolçor 
no  hi  hagués  remeyat.  Tots  tenim  les  nos- 
tres genialitats,  les  nostres  menes  de  pen- 
sar, y  per  dirho  francament,  los  nostres  de- 
fectes; mes  hi  ha  cassos  en  que  convé  con- 
fessarlos  sens'ira,  y  un  d'ells  es  precisament 
lo  cas  de  Matrimoni. 

Xantipa.     Prou  ho  comprench. 

Eulàlia.  Succeheix  sovint  que  '1  bon 
acord  desapareix  avans  que  marit  y  muller 
s'hagin  apreciat  complertament.  Cal  evitar- 
ho.  Un  cop  les  rahons  començades,  venen 
les  desavinences,  sobre  tot  si  s'es  arribat  a 
les  greus  injuries.  Un  estre  afegit,  si  vols 
ferlo  servir  incontinent,  pot  tomarse  a  rom- 
pre, però  si  està  ben  encolat  y  la  cola  es 
ben  seca,  s'aguanta  ferm.  De  consegüent, 
tot  s'ha  d'intentar  perquè  la  bona  armonía 
naixi  y  's  consolidi,  y  pera  conseguirho,  res 
val  tant  com  la  benevolença  y  la  dolçor,  car 
l'atractiu  de  la  sola  beutat  corporal  es  de 
curta  durada. 


69 

Xantipa.  Mes  esplícam  donchs,  cara 
amiga,  per  quins  medis  has  sapigut  tu  en- 
motUar  lo  caràcter  del  teu  marit. 

Eulàlia.  T'ho  explicaré  si'm  promets 
imitarme. 

Xantipa.     Ab  tal  que  pugui! 

Eulàlia.  Te  serà  facilíssim  si  ho  vols 
ab  fermesa.  Encara  hi  ets  a  temps.  Lo  teu 
home  es  jovenet,  no  hi  ha  un  any  que  sou 
casats,  me  sembla. 

Xantipa.     Estàs  en  lo  cert. 

Eulàlia.  Parlaré  donchs,  ab  lo  ben  en- 
tès de  que  no  diràs  a  ningú... 

Xantipa.  Síes  sense  temença.  Seré  dis- 
creta. 

Eulàlia.  Per  complaure  '1  meu  marit 
he  començat  per  no  portarli  may  la  contra- 
ria, he  estudiat  després  los  seus  gustos,  ob- 
servant en  son  posat  lo  que  més  li  plavía... 
fent  com  los  qui  domptan  elefants,  lleons  y 
altre  mena  de  bestiari,  que  la  força  no  po- 
dria vinclar. 

Xantipa.  T'asseguro  que  '1  de  casa  es 
un  animal  indomptable. 

Eulàlia.  Qui  vol  amancir  elefants  no  's 
vesteix  may  de  blanch,  ni  's  vesteix  may  de 


70 

vermell  qui  vol  amancir  braus,  perquè  es 
cosa  coneguda  que  tals  colors  los  irritan, 
com  també  es  molt  sapigut  que  '1  so  de  ta- 
bals  enfelloneix  'Is  tigres,  fins  a  l'extrem  de 
que,  ohintne,  se  barallan.  Los  qui  domptan 
genets  usan  la  paraula,  certs  batements 
de  llengua,  certs  copets  a  les  anques,  y 
altres  manyagueríes  pròpies  pera  calmar  llur 
fogositat  natural.  Ab  major  motiu  devem 
nosaltres,  dones,  usar  de  medis  semblants 
en  vers  nostres  marits,  ab  qui,  de  grat  o  per 
força  hem  de  compartir  l'estada  a  casa,  la 
taula  y  '1  llit,  mentres  vivim. 

Xantipa.  Continua,  lo  teu  sermonet 
m'interessa. 

Eulàlia.  Un  cop  fetes  les  meves  obser- 
vacions vaig  conformarme  al  seu  caràcter 
cuydant  d'evitarli  la  menor  contrarietat. 

Xantipa.     Y  ho  conseguíes? 

Eulàlia.  En  la  vida  casulana,  que  es 
hont  regnem,  vaig  tenir  cura,  no  solament 
d'acontentarlo,  sinó  d'endevinar  fins  les  se- 
ves més  lleugeres  fantasies. 

Xantipa.     De  quina  manera? 

Eulàlia.  Recordava  per  exemple  que  's 
dalla  per  tal  o  qual  menja,  o  per  tal  o  qual 


71 
manera  de  cuynarla,  recordava  que  li  plavía 
tal  o  qual  fayçó  de  ferli  '1  llit... 

Xantipa.  Sí;  però  com  podria  jo  fer  lo 
que  dius  ab  un  marit  com  lo  meu,  que  sem- 
pre es  fora  de  casa,  o  que  no  més  s'hi  està 
quan  ha  begut  y  no  pot  regirse? 

Eulàlia.  Escolta!  aviat  serem  hont  jo 
vull  ésser.  Si  jo  veya  '1  meu,  tristoy,  en 
lloch  de  riure  y  moure  gatzara  com  fan  cer- 
tes dones,  prenia  un  posat  greu  y  cap-ficat. 
Un  espill,  essent  fidel,  ha  de  reflexar  l'imatge 
de  qui  s'hi  mira,  d'igual  modo  una  esposa 
ha  de  reflexar  les  impressions  de  son  espòs 
y  no  mostrarse  joyosa  si  ell  està  trist,  ni 
trista  si  ell  està  de  bon  humor.  Si  '1  veya 
agitat,  lo  calmava  ab  parauletes  dolces  o 
romania  silenciosa  donantli  temps  de  que  li 
passés  la  quimera,  preparantlo  poch  a  poch 
pera  escoltar  les  meves  tendres  queixes.  Ho 
feya  especialment  cada  vegada  que  venia  a 
casa  una  miqueta  plè  de  beguda...  Al  vèurel 
pertorbat  no  li  deya  més  que  paraules  ama- 
bles, y  tot  acaronantlo,  l'ajudava  a  íicarse 

al  mt. 

Xantipa.  Ja  som  ben  bé  de  plànyer  te- 
nint de  cedir  sempre  als  marits,  quan  s'en- 


72 

calabrinan,  quan  han  begut,  quan  volen 
ferho  tot  a  llur  albir. 

Eulàlia.  No  tant  com  sembla.  Son  con- 
cessions recíproques.  Ells  també  devegades 
han  de  sufrir  del  nostre  mal  humor.  Hi  ha 
però  ocasions  en  que  una  dóna  per  un  greu 
motiu  pot  fer  certes  observacions.  Si  no  's 
tracta  més  que  de  bagatel•les  val  més  no  es- 
mentaries. 

Xantipa.  Ves  a  saber  quin  serà  '1  mo- 
ment propici! 

Eulàlia.  Quan  lo  vegis  ni  malincòlich, 
ni  ubriach,  quan  estigui  en  son  cabal  juhi. 
Llavors,  sense  testimonis,  li  podràs  fer  qual- 
que advertència,  ab  paraules  blanes,  pre- 
gantlo  de  que  estalvihi  sa  pecunia,  sa  bona 
anomenada,  sa  salut ;  dihentli  lo  que  conve- 
nient sia,  ab  bona  gràcia  y  ayres  riallers.  Jo, 
devegades  començo  pera  fer  prometre  al  meu 
home  que  no  s'enfadarà  de  que  'm  permeti 
donarli  concells  en  interès  del  seu  honor,  de 
la  seva  salut  o  de  la  seva  vida,  y  quan  li  he 
dit  tot  lo  que  calia,  tallo  la  conversa  en  sech, 
parlantli  de  coses  falagueres;  car  en  veritat, 
estimada  Xantipa,  un  dels  nostres  defectes 
es  de  no  saber  callar  oportunament. 


73 

Xantipa.     Així  ho  diuen. 

Eulàlia.  Ademés,  sempre  he  tingut 
gran  cura  de  may  renyar  al  meu  home  de- 
vant  terces  persones  y  de  may  divulgar  les 
nostres  disputes  casulanes.  Es  més  fàcil  en- 
tendres quan  la  cosa  nó  ha  tingut  testimo- 
nis. No  obstant,  si  's  presenta  un  fet  de  tal 
naturalesa  que  no  sia  possible  suportarlo  y 
que  les  bones  paraules  no  '1  puguin  esmenar, 
es  més  convenient  anar  a  parlar  als  de  casa 
'1  nostr'home  que  no  pas  queixarnos  a  nos- 
tra pròpia  familia,  cuydant  al  formular  les 
queixes,  de  que  més  aviat  sembli  que  'ns  do- 
lem  dels  defectes  de  nostre  marit  que  no 
pas  de  la  seva  persona,  tenint  compte  de 
guardar  reserva  sobre  qualque  mancament 
greu,  perquè  '1  culpable  reconegui  la  nostra 
generositat  y  'n  romangui  agrahit. 

Xantipa.  Oidà,  ma  bona  amiga!  Cal 
molta  filosofia  pera  obrar  com  tu  dius. 

Eulàlia.  No,  filla,  no,  lo  que  cal  es  dis- 
posar als  marits  a  que  síen  considerats  ab 
nosaltres. 

Xantipa.  No  'm  negaràs  que  hi  ha  ho- 
mens  ab  qui  totes  les  delicadeses  seran  feyna 
perduda. 


74 

Eulàlia.  No  sóch  pas  del  teu  parer,  mes 
suposem  que  jo  vagi  errada,  no  deixa  però 
de  ser  positiu  qu'hem  de  suportar  lo  nostre 
marit  y  que  val  més  suportarlo  endolcintne 
una  miqueta  'Is  cayres  que  no  pas  exaspe- 
rantlo  ab  mals  tractes.  Què  diries  si  te  'n 
anomenava  un  qu'ha  corretgida  sa  muller 
per  medi  de  la  dolçor?  Ab  major  motiu  hem 
de  esforçarnos  en  ser  dòcils  y  entenimenta- 
des. 

Xantipa.  Veyam,  veyam  les  manya- 
gueríes  d'eix  marit  tant  diferent  del  meu. 

Eulàlia.  Es  un  gran  amich  de  casa,  un 
senyor  de  belles  maneres  y  d'escelent  con- 
ducta, casat  ab  una  donzelleta  de  disset  anys, 
educada  fora  ciutat  com  es  costum  dels  no- 
bles, a  qui  plau  viure  en  llurs  terres,  per  la 
pesca  y  la  cacera.  Lo  nostre  amich  havia 
pres  per  muller  una  tendre  ingènua  pera 
fayçonarla  fàcilment  al  seu  caràcter,  y,  co- 
mençant la  seVa  tasca  educativa,  se  posà  a 
ensenyarli  les  belles  lletres  y  la  música,  acos- 
tumantla  poch  a  poch  a  que  li  donés  compte 
de  lo  qu'escoltava  al  Sermó,  iniciantla  a 
tots  los  coneixements  útils.  Eix  sistema  de 
vida   tant  nou  per  una  joveneta  qu'havía 


75 
viscut  ab  los  seus  pares  en  una  ociositat 
complerta,  en  mitj  de  divertiments  y  xor- 
ques  converses,  la  soptà  en  gran  manera.  No 
volia  creure,  y  quan  son  marit  insistia,  tot 
eren  llàgrimes  y  sospirs,  devegades  fins  se 
deixava  caure  a  terra  apunyegantse  '1  cap 
com  si  volgués  tollirse  la  vida.  La  cosa 
desplavía  al  seu  marit,  qui,  dissimulant, 
insinuà  a  sa  muller  que,  potser  pera  dis- 
treures,  ferien  santament  d'anar  a  visitar 
als  sogres,  lo  qual  ella  acceptà  molt  de  grat, 
y  sense  tardar,  anaren  al  camp. 

Un  cop  arribats,  lo  marit  deixà  sa  mu- 
ller en  companyia  de  la  seva  mare  y  de  les 
seves  germanes,  anàntsen  a  caçar  ab  lo  seu 
sogre;  y  tot  caçant,  sense  testimonis,  li  digué 
qu'ell  al  muUerarse  havia  esperat  trobar  en 
sa  muller  una  dolça  companya,  però  que  no 
n'obtenia  més  que  ploricons  y  queixes,  y 
que  de  consegüent  li  pregava  vullés  ajudarlo 
a  guarir  aquella  ofenosa  malaltia.  Son  sogre 
li  respongué  que  li  havia  cedit  sa  filla,  y  que 
si  no  era  prou  home  pera  fersen  obehir  a  les 
bones,  no  tenia  més  que  usar  dels  seus  drets, 
y  castigaria.  «Ja  sé  quins  son  los  meus 
» drets,   replicà  '1  gendre,  però   en  lloch  de 


76 

»  recorre  a  medis  violents  me  fora  grat  que 
»vos  uséssiu,  com  remey,  la  vostra  expe- 
» riencia  y  la  vostra  autoritat. » 

Lo  sogre  prometé  ocuparse  del  negoci,  y 
dos  dies  després,  aprofitant  l'ocasió  de  véu- 
res  a  soles  ab  sa  filla  li  retregué  quantis- 
sim  li  havia  costat  trobarli  un  marit,  a 
causa  de  la  seva  migradeta  bellesa  y  ca- 
ràcter aixut;  però,  afegí  lo  bon  senyor,  a 
força  de  cercar  vos  he  trobat  un  espòs  com 
no  n'hi  ha  gayres,  y  vos,  en  lloch  d'estar- 
me  agrahida,  en  lloch  de  compendre  que  si 
'1  vostre  marit  no  fos  tan  bona  persona  no 
us  voldria  ni  per  serventa,  encara  li  moveu 
brega.  Tant  li  digué,  tant  s'anà  exaltant,  que 
fins  l'amenaçà  ab  los  punys  closos;  car  es 
un  varó  molt  subtil  y  que  sab  fer  tots  los 
papers  de  la  comèdia. 

La  joveneta,  llavors,  estemordida  per 
l'ira  que  creya  veure  en  son  pare,  confosa 
per  lo  fundat  dels  seus  renys,  se  li  agenollà 
davant  pregantli  que  oblidés  lo  passat,  ju- 
rantli  que  may  més  tornaria  a  fer  les  rebe- 
queries que  li  retreya.  Son  pare  la  perdonà, 
prometentli  un  bon  afecte  si  complia  les  se- 
ves promeses,  si  feya  bondat  de  la  bona. 


n 

Xantipa,     Y  després?  què? 

Eulàlia.  Després  la  joveneta,  al  dei- 
xar son  pare,  se  'n  entrà  a  un  cambril 
hont  son  marit  estava  sol  y  al  véurel  se 
deixà  caure  agenollada,  dientli:  —  Car  es- 
pòs, fins  avuy  no  't  coneixia,  ni  'm  coneixia 
jo  mateixa.  D'ara  en  avant  me  trobaràs 
cambiada,  oblida  'Is  moments  desagradables 
que  t'he  fet  passar.  —  Al  ohir  semblants  pa- 
raules son  marit  l'aixecà  de  terra  y  la  besà 
tendrement  prometentli  ser  per  ella  un 
plaent  amich  si  ella  perseverava  en  sos  bons 
propòsits. 

Xantipa.     Perseverà? 

Eulàlia.  Fins  a  la  mort.  Res  hi  havia, 
per  baix  que  fos,  qu'ella  no  executés  pera 
plaure  al  seu  marit.  Tant  l'estimació  que  's 
tenien  havia  pres  robustesa  que  uns  quants 
anys  després,  la  jove  dama  se  felicitava 
d'esser  muller  del  més  perfecte  espòs. 

Xantipa.  Eixos  marits  son  poch  nom- 
brosos. 

Eulàlia.  Si  no  soch  inoportuna  també 
vull  contarte  lo  cas  d'un  altre,  corretgit  per 
la  bondat  de  sa  muller.  Es  cosa  succehida 
d'ara  poch  y  en  nostra  mateixa  vila. 


78 

Xantipa.  Parla,  amiga,  parla,  no  tinch 
cap  feyna  y  la  teva  conversa  m'agrada  en 
extrem. 

Eulàlia,  Tracta's  d'un  Senyor  de  la 
Noblesa,  que  seguint  la  costum  de  les  per- 
sones del  seu  braç,  era  gran  caçador.  Tot 
caçant,  vegé  una  minyoneta  filla  d'una  dona 
molt  pobre,  y  ell,  encara  que  de  certa  edat, 
se  'n  emprendà.  Ab  la  seva  amorosa  fal-lera 
sovint  feya  nit  lluny  de  la  seva  esposa,  a 
qui  donava  per  excusa  les  anades  y  vingu- 
des a  que  '1  forçavan  los  seus  companys  de 
cacera.  Sa  muller,  un  model  de  dones  virtuo- 
ses, entrà  en  sospites  y  seguintli  les  petja- 
des pogué  ferse  rahó  de  la  cabana  hont  ell 
passava  les  llargues  hores  que  s'absentava 
del  seu  castell.  Obtingué  minuciosos  detalls, 
sabé  hont  s'acotxava,  com  lo  servien,  lo 
que  li  donavan  per  menjar,  vegé  'Is  llochs  y 
observà  que  no  hi  havia  cap  moble,  que  tot 
hi  era  misèrrim.  Llavors  tornant  a  casa  seva 
feu  pendre  un  llit  somptuós  gurnit  de  tous 
matelaços  y  de  llençols  fins;  feu  traginar 
plats  y  zafates,  vasos  d'argent,  cristalls  y 
copes,  donant  a  la  gent  de  la  cabana  un  bon 
grapat  de  moneda  perquè  peixessin  delica- 


79 

dament  lo  gran  Senyor;  tenint  però  la  pre- 
caució de  no  revelar  qu'ella  fos  sa  muller, 
fentse  passar  per  una  germana  seva. 

Uns  quants  dies  després,  son  marit,  re- 
tornà à  la  cabana,  hont  trobà  mobles  soperbs 
y  una  taula  ben  servida,  y,  naturalment, 
preguntà  d'hont  provenia  tal  luxe.  Les  cam- 
peroles li  respongueren  qu'una  gran  dama 
havia  fet  portar  tot  lo  que  veya,  recoma- 
nantlos  que  tractessin  d'una  manera  hono- 
rable al  senyor  que  les  visitava.  Desseguit 
sospità  de  sa  muller  y  al  véurela  li  preguntà 
si  havia  anat  algun  cop  a  certa  cabana. 
Ella  respongué  que  sí,  y  ell  tornà  a  pregun- 
tarli  per  quin  motiu  hi  havia  enviat  tants 
mobles.  «Mon  car  espòs,  respongué  ella,  tu 
no  estàs  acostumat  a  la  mesquinesa  qu'allí 
regnava,  y  m'ha  semblat,  ja  que  't  plavía 
anarhi  a  passar  l'estona,  que  calia  ajudar  a 
que  no  t'hi  trobessis  malament. » 

Xantipa.  En  veritat  que  la  dama  de 
qui  'm  parlasfou  massa  bona.  Jo,  en  compte 
d'enviar  un  llit  tóu  hauria  enviat  manats 
d'ortigues  y  d'argelagues. 

Eulàlia.  Escolta  l'acabament.  Lo  ma- 
rit, corprès  de  tanta  virtut  y  dolçor,  s'abs- 


i 


8o 

tingué  desd 'aquell  jorn  de  tenir  tractes  ab 
mullers  àvols. 

Escolta  un  altre  fet :  sé  que  coneixes 
Gilbert  l'Holandès... 

Xantipa.     Sí  que  '1  conech. 

Eulàlia.  Sabs  donchs  qu'essent  jove 
prengué  muller  d'edat  provecta... 

Xantipa.     Perquè  era  rica... 

Eulàlia.  Naturalment,  y  també  deus 
saver  que  aviat,  làç  de  sa  muller,  entrà  en 
tracte  ab  una  dóna  que  li  donava  tots  los 
plers,  de  manera  que  '1  tal  Gilbert  rarament 
menjava  a  casa  seva.  Què  hauries  fet  tu  en 
semblant  cas? 

Xantipa.  Què  hauria  fet?  M'hauria 
abraonat  ab  la  bagaça  arrencantli  'Is  cabells, 
o  bé  quan  mon  marit  hagués  eixit  de  casa 
pera  anarla  a  veure  l'hauria  ruixat  de  la  fi- 
nestra estant  ab  un  vas  d'orins,  perquè  anés 
ben  perfumat  a  casa  la  seva  amiga. 

Eulàlia.  Donchs  ella  fou  més  enteni- 
mentada.  Convidà  la  bella,  rebentla  hones- 
tament, conseguint  per  tal  medi  y  sense  cap 
bruixeria  que'l  seu  marit  no  's  mogués  de 
casa,  y  si  rarament  succehía  que  s'absen- 
tés pera  anar  a  dinar  ab  l'altre,  tenia  '1  bon 


81 

gust  d'enviarlos  qualque  requisit  de  cuyna 
o  de  sucrería. 

Xantipa.  Més  aviat  la  mort,  que  ferme 
arcabota  del  meu  marit. 

Eulàlia.  Pensa  bé  lo  que  dius!  Què  no  era 
millor  fer  lo  qu'ella  f eya,  que  no  pas  barallarse? 

Xantipa,  Potser  sí  qu'era  ben  fet  lo 
que  feya,  però  jo  no  ho  hauria  fet. 

Eulàlia.  Vull  encara  citarte  un  altre 
exemple  y  serà'l  derrer.  Lo  nostre  vehí, 
home  probi  y  virtuós,  però  d'un  caràcter 
violent,  un  dia  tustà  la  seva  dóna,  qu'es 
persona  digne  de  tot  elogi.  Ella,  ultratjada, 
se  retirà  a  un  convent  hont  gement  y  plo- 
rant podia  alleugerir  sa  pena.  Un  quant 
de  temps  després,  son  marit  fou  per  atzar 
a  visitar  aquell  convent,  trobantse  ab  sa  mu- 
ller, encara  inconçolada:  «Perquè,  H  pre- 
guntà ell,  tant  plorar  y  fer  lo  bot  com  una 
marrequeta?»  Y  ella  li  respongué:  «No  val 
més  plorar  aquí  silenciosament  que  no  pas 
esvalotar  per  carrers  y  places  com  fan  altres 
dones?»  Vençut  y  desarmat  per  un  llen- 
guatje  tan  conjugal  lo  marit  li  donà  la  ma 
prometentli  que  may  més  la  maltractaria,  y 
ha  complert  sa  promesa. 


82 

Xantipa.  Jo  n'he  obtingudes  moltes  de 
promeses,  però  per  medis  ben  diferents. 

Eulàlia.  Sí,  però  mentres  tant,  sempre 
esteu  en  guerra. 

Xantipa.     Què  voldries  que  fes? 

Eulàlia.  Primeramente,  cloure  'Is  ulls 
a  totes  les  petites  malifetes  de  '1  teu  marit 
y  per  amabilitats  y  manyagueries  tractar 
de  conciliarte  son  bon  voler. 

Xantipa.  Es  tan  brutal,  que  res  lo  farà 
mudar. 

Eulàlia.  Error.  No  hi  ha  bèstia  ferotge 
que  'Is  bons  tractes  no  amanceixin.  No  deses- 
peris... proba  uns  quants  mesos,  y  si  veus 
que  'Is  meus  concells  no  donen  resultat,  me  'n 
podràs  fer  càrrechs.  Advertinte,  que  certs  de- 
fectes, val  més  no  vèurels.  Te  recomano  so- 
bre tot,  y  en  gran  manera,  no  disputarvos 
may  ni  dintre  vostra  cambra,  ni  dintre  '1 
vostre  llit.  Cal,  al  contrari,  que  en  eixos 
llochs,  tot  hi  respiri  la  bona  gràcia  y  la 
joia,  car  si  '1  lloch  consacrat  a  esborrar  les 
ofenses  y  a  restablir  la  bona  armonía  es 
profanat  per  l'agror  y  les  paraules  dures, 
desapareix  tot  medi  de  fer  reviure  la  bona 
amistat. 


I 


83 

Hi  ha  dones  tan  rebeques,  que  fins  du- 
rant l'acte  marital  grunyen  y  argüeixen, 
destruhint  per  llur  humor  rebel  tot  l'encís 
d'un  pler  qu'ha  de  dissipar  les  cabòries  dels 
marits,  enmetzinant  l'únich  remey  que  po- 
dria fer  oblidar  les  paraules  agres, 

Xantipa.     Ho  sé  ben  bé  per  experiència! 

Eulàlia,  Si  la  dona  deu  esforçarse  en 
no  contrariar  al  seu  home,  es  precisament  en 
l'intimitat  domèstica.  Llavors  es  l'ocasió 
propicia  de  donarli  testimonis  d'amor  y  de 
tendresa. 

Xantipa.  Prou,  prou;  mes  lo  meu  home 
no  es  un  marit,  es  un  bestiaça! 

Eulàlia.  Cessa  de  parlar  aixís;  nostres 
marits  sovint  esdevenen  desplaents  per 
culpa  nostra.  Torno  al  meu  tema.  Sabs 
prou  mitologia  pera  no  ignorar  que  Venus, 
de  qui  han  fet  la  deesa  del  matrimoni,  pos- 
seheix  una  cintura  *  deguda  a  l'habilitat  de 
Vulcà;  cintura  que  conté  tots  los  excitants 


^  Cestum  arte  Vulcani  confectum  ■ —  alusió  a  la  cin- 
tura màgica  fabricada  per  Vulcà  a  l'us  de  Venus  y  que 
Juno  li  emprà  pera  encisar  a  Júpiter  y  mentres  lo  tenia 
dormit  preparar  les  seves  males  arts  contra  'Is  Tro- 
yans.  (Iliada,  llibre  xiv. ) 


84 

de  l'Amor,  5^  que  Venus  se  la  cenyeix  cada 
vegada  que  s'acotxa  ab  lo  seu  home. 

Xantipa.  Tot  això  no  son  més  que 
faules. 

Eulàlia.     Sí,  però  escóltan  lo  sentit. 

Xantipa.     Escolto. 

Eulàlia.  Eixa  faula  significa  que  la 
dona  cal  que  faci  tot  son  possible  pera 
plaure  a  son  marit,  a  fi  d'escalfar  y  acrei- 
xer  les  seues  ardencies  y  dissipar  ses  ma- 
lincolíes. 

Xantipa.  Molt  bé,  però  ahont  se  troba 
eixa  cintura? 

Eulàlia,  No  cal  trobaria,  ja  la  portas. 
Està  feta  de  dolçor  y  honestedat. 

Xantipa.  Te  repeteixo  que  m'es  impos- 
sible acaronar  un  home  com  lo  meu. 

Eulàlia.  Es  cosa  teva  lo  de  cambiar- 
li  'Is  modos.  Si  com  la  bruixa  Circéa  podies 
metamorfosarlo  en  porch,  en  ors,  ho  feries? 

Xantipa.     Què  sè  jo? 

Eulàlia.  Te  plauria  tenir  per  marit 
una  bèstia  inmonda  ? 

Xantipa.  Confesso  que  més  me  plauria 
un  home  galant  y  amorós. 

Eulàlia.     Donchs  si  per  la   màgia   de 


85 
Circéa  podies  fer  del   teu   marit  un   home 
sobri,  diligent,  enrahonat  ..  ho  feries? 

Xantipa.  No  'n  duptis  pas.  Mes  qui  'm 
donarà  eixa  màgica  potencia? 

Eulàlia.  La  portas  sobre,  ho  repeteixo, 
com  la  cintura.  De  totes  maneres  heu  de 
viure  junts  sia  com  sia,  donchs  quan  més 
l'amilloris  major  serà  '1  vostre  pler.  Tu  no 
veus  en  ell  més  que  'Is  seus  defectes,  y  llur 
contemplació  redobla  '1  teu  odi;  prens  lo 
teu  marit,  precisament  per  l'ansa  esquer- 
dada,'•  feste  rahó  de  les  seves  qualitats,  o 
sia,  prenlo  per  l'ansa  bona.  Avans  de  ca- 
sarvos  calia  estudiar  les  seves  imperfec- 
cions, car  no  solament  s'ha  de  mirar  ab  los 
ulls,  s'ha  de  fer  us  de  les  orelles.  Ara  's 
tracta  de  guarir,  no  d'acusar. 

Xantipa.  Quina  es  la  joveneta  qu'ha 
escuUit  may  un  marit  ab  les  orelles? 

Eulàlia.  Escollir  un  marit  ab  los  ulls 
vol  dir  no  considerar  més  que  'Is  atractius 
de  sa  persona,  escollirlo  ab  les  orelles  signi- 

1  Hac  ansa  —  per  l'ansa,  pel  mànech.  —  Epitecte 
diu  que  tot  objecte  té  dues  anses  y  que  cal  pendrel  per 
la  millor.  Plautus  diu  també  agafar  per  l'ansa  en  lo 
sentit  d'aproíitar  l'oportunitat. 


86 

fica  ferse  càrrech  de  lo  que  la  gent  diuen 
d'ell. 

Xantipa.  Potser  tingas  rahó...  però  ja 
es  massa  tart. 

Eulàlia.  May  es  tart  pera  corretgirse; 
te  serà  més  fahedor  quan  li  hagis  donat  una 
prenda  de  la  vostra  unió. 

Xantipa      Es  cosa  feta! 

Eulàlia.     De  quant  temps  ha? 

Xantipa,     No  ho  sabies? 

Eulàlia.     Quants  mesos? 

Xantipa.     Set  mesos. 

Eulàlia.  Que  'm  dius?  Heu  renovat 
probablement  la  facècia  Neroniana  de  l'in- 
fant tremesi?  * 

Xantipa.     De  cap  manera. 

Eulàlia.  Quin  mes  vos  casàreu?  Comp- 
tem del  jorn  de  les  núpcies, 

Xantipa,  Veuràs.,,  Es  que  avans  de 
casarnos  haviem  tinguda  certa  conversa... 

1  Trimestris  foetus  vol  dir  en  realitat  un  infant  nat 
ab  tres  mesos  solament  de  gestació.  «No  eran  passats 
tres  mesos  que  Livia  y  August  eren  casats  quan  Livia 
tingué  un  fill,  que  de  primer  fou  anomenat  Deci- 
mus  y  desprès  Nero,  y  la  gent  deya  qu 'aquell  infant 
era  '1  íruyt  de  l'adulteri  de  Livia  ab  son  sogre»  ( Sue- 
toni.  Claudi.  C.  I.) 


8? 

Eulàlia.  No  sabia  que  de  les  conver- 
ses ne  pervinguessin  infantons. 

Xantipa.  Un  dia  que  'm  trobà  sola  en 
ma  cambra  començà  a  dirme  parauletes  ten- 
dres, me  prengué  per  sota  les  aixelles  pera 
ferme  pecigolles,  y  jo,  que  no  puch  resis- 
tiries, riu  que  riu,  vaig  caure  estesa.  Ell  me 
petonejà  com  un  foll,  no  sé  que  més  me  feu 
y  unes  quantes  setmanes  després  vaig  ado- 
narme  de  que  '1  meu  ventre  engruixava. 

Eulàlia.  Còm  gosas  denigrar  lo  teu 
marit?  Un  minyó  que  tot  rient  engendra 
infants!  Figurat  lo  que  deu  fer  al  pendre 
la  cosa  sèriament. 

Xantipa.  Fins  me  sembla  qu'encara 
torno  a  estar  grossa. 

Eulàlia.  La  terra  es  fèrtil  y  '1  terracer 
manyós. 

Xantipa.  Això  ray!  Més  hàbil  es  de  lo 
que  jo  voldria. 

Eulàlia.  Li  fas  un  càrrech  que  no  es 
comú  en  boca  de  les  dones...  Y,  digas, 
amiga..,  avans  d'aquella  conversa  t'havia 
promès  matrimoni? 

Xantipa.     Naturalment,  érem  promesos. 

Eulàlia.     Lo  pecat  es  més  lleu.  Un  nin? 


Xaxtipa.     Un  nin. 

Eulàlia.  Eix  infantó  vos  reconciliarà 
per  poch  que  tú  hi  ajudis.  Què  diuen  del 
teu  marit  los  seus  amichs  y  coneixences? 

Xantipa.  Qu'es  molt  trempat  y  afable, 
generós  y  bon  camarada. 

Eulàlia.  Això  'm  dona  gran  esperança 
de  que  aviat  lo  veurem  com  una  y  altre  '1 
voldríem. 

Xantipa.     Únicament  es  brutal  ab  mi. 

Eulàlia.  Síes  ab  ell  com  t'aconcello,  y 
si  no  fa  bondat,  vull  perdre  '1  meu  nom  de 
Eulàlia  y  dirme  Pseudolalia*.  Considera 
que  es  molt  jove.  Me  sembla  que  encara  no 
té  vint  y  quatr'anys,  y  de  consegüent  no 
sab  lo  que  es  ser  pare.  Abandona  l'idea  de 
separarte  d'ell. 

Xantipa.     Molts  cops  he  pensat  en  f  erho. 

Eulàlia.  Si  tan  mala  pensada  't  torna, 
reflexiona  fins  a  quin  punt  una  dóna  sepa- 
rada del  seu  marit  es  poca  cosa.  La  més 
bella  qualitat  d'una  mare  de  familia  es  d'es- 
ser  sotmesa  al  seu  marit. 

La  natura  exigeix,  y  N.  S.  vol,  que  l'es- 

1     Pseiidolalia  en  Uoch  de  Eulàlia  (que  parla  bé)  vol 
dir  que  parla  malament,  que  diu  mentides. 


89 

posa  depengui  de  l'espòs.  N'oblidis  qu'eix 
infant  ignocent  es  de  vosaltres  dos...  què  'n 
feríau  si  vos  separàvau?  Péndrel  tu?  Privar 
lo  teu  marit  del  dret  que  té  sobre  d'ell? 
deixarli  l'infant?  Vos  desferíau  de  vostre 
més  preuat  tresor?  Y  altra  cosa:  Digas 
amiga,  creus  qu'algú  't  desestimi? 

Xantipa.  Prou:  la  meva  sogra,  ma  cu- 
nyada, que  es  pel  seu  istil... 

Eulàlia.  Creus  que  arribin  fins  al  punt 
de  detestarte? 

Xantipa.     Voldrien  veurem  morta. 

Eulàlia.  Donchs  pensa  en  la  gran  sa- 
tisfacció que  tindrían  de  vèuret  separada 
del  teu  marit,  quasi  viuda,  o  pitjor  que 
viuda;  car  una  viuda  pot  remaridarse.  Síes 
prudenta. 

Xantipa.  Aprobo  '1  teu  concell,  però 
no  'm  sento  ab  força  de  seguirlo. 

Eulàlia.  Pensa  en  la  gran  constància 
qu'has  esmerçada  pera  ensenyar  a  dir  qua- 
tre paraules  al  vostre  papagay. 

Xantipa.  De  debò  que  m'ha  calgut 
força  paciència. 

Eulàlia.  Y  la  tasca  d'amanyagar  un 
marit  t'espanta?  Quants  moments  y  quanta 


90 

molèstia  no  's  prenen  los  homens  pera 
domptar  un  cavall,  y  nosaltres  dones  ens 
planyeríam  de  la  tasca  de  fer  nostres  ma- 
rits sociables! 

Xantipa.  No  sé  què  fer!  Me  deixas  per- 
plexa! 

Eulàlia.  T'ho  repeteixo...  Cuyda  bela 
casa  perquè  '1  teu  marit  s'hi  trobi  xalat  y 
no  pensi  en  córrer,  síes  afable,  recordant 
que  la  muller  deu  ser  respectuosa  envers 
son  marit.  Nul-la  austeritat,  però  tampoch 
cap  llicencia,  no  síes  ni  esquerpa  ni  lasciva. 
Que  en  ta  persona  tot  sia  elegant.  Conei- 
xes los  seus  gustos  pel  menjar,  donchs  fésli 
servir  lo  que  més  li  plàcia,  síes  amable  ab 
les  persones  conegudes  seves,  invita  sovint 
a  la  vostra  taula  a  les  que  li  síen  grates  y 
que  vos  portin  bon  humor  y  gaudi.  Si  qual- 
que vegada  '1  teu  espòs  rejoit  per  la  be- 
guda, pren  sa  guitarra,  acompànyal  can- 
tant. De  tal  manera,  l'avesaràs  a  estarse  a 
casa  y  feràs  mimvar  les  seves  despeses  fóra. 
Acabarà  pera  dirse:  só  ben  taujà  d'anar  a 
malgastarme  'Is  meus  cabals  ab  bagaces  y 
en  detriment  de  la  meva  hisenda  y  de  la 
meva  bona   anomenada,  tenint  com  tinch 


91 

a  casa  una  dona  encisera,  que  m'  estima 
desinteressadament  y  prop  de  qui  trobo 
gran  elegància  y  ben  estar. 

Xantipa.     Me  promets  que  si  probo?... 

Eulàlia.  Fiat  en  lo  que  't  dich,  te  res- 
ponch  del  bon  èxit.  Jo,  per  ma  part  trac- 
taré de  veure  '1  teu  home,  pera  endoctri- 
narlo. 

Xantipa.  Grans  mercès  per  l'intenció, 
mes  tingas  cura  de  que  no  sospiti  que  m'has 
parlat.  Si  ho  sospités  s'arboraria  com  un 
lluquet. 

Eulàlia.  No  temis.  Feré  de  manera 
qu'ell  mateix  me  conti  'i  detall  de  les  vos- 
tres querelles.  Llavors,  jo,  sense  que  s'alar- 
mi l'aniré  amancint  fins  a  posarlo  sumís  y 
blà.  Si  fos  necessari,  fins  mentiré,  dientli 
que  m'has  parlat  d'ell  en  termes  afectuosos. 

Xantipa.  Que  Deu  beneèsca  la  teva  in- 
tervenció. 

Eulàlia.  Ell  ens  ajudi...  Y  sobre  tot 
síes  discreta. 


CONVIT 
D'ANÈCDOTES  JOYOSES 

POLIMIT.  —  GELASI.  —  EUTRAPELI.  —  ASTEUS. 
FILITILOS.  —  FILOGELOS.  —  EUGLOT.  —  LEROCARES. 


ADOLESCHES ' 


CONVIVJUM    FABULOSUM 

Polyntyfhus.  —  Gelasinus.  — Eulrapelus.  — Astcetis. 
PhUythilus.  —  Pkilogelos.—Euglottus.  —  Lerochares 
AdoUsches. 


POLIMIT.  Així  com  una  ciutat  ben  go- 
vernada no  pot  estar  sense  lleys  ni  prín- 
cep, cal  que  un  Convit  tingui  '1  seu  regla- 
ment y  '1  seu  rey. 

1  Tots  los  noms  son  alusius  al  caràcter  dels  interlo- 
cutors: Polymythus,  enrahonador,  mentider;  Gelasinus, 
rialler,  mofeta;  Eutrapelus,  home  de  seny,  d'agut  espe- 
rit; Asteus,  urbà,  fi;  Philythilus,  amich  de  la  paradoxa, 
de  lo  absurde;  Philogelos,  alegre,  donat  a  la  facècia; 
Euglottus,  home  que  parla  dolçament,  que  usa  parau- 
les escollides;  Lerochares,  amich  de  nineríes;  Adoles- 
ches,  xerraire. 


94 

Gelasi.  Me  plau  la  vostra  proposició, 
tots  l'aprovem. 

PoLiMiT.  Hey!  moco!  porta  'Is  daus. 
Veurem  qui  serà  favorescut  per  Júpiter. 

EuGLOT.  Visca!  Júpiter  ha  premiat  Eu- 
trapeli.  La  fortuna  no  ha  sigut  orba,  era 
impossible  millor  elecció  fins  recollint  un  a 
un  los  sufragis  de  tots  los  convidats  ^ 

Hi  ha  un  proverbi,  més  ver  que  bon  llati, 
que  diu:  Novus  rex,  nova  lex...  proclameu 
donchs  les  vostres  lleys,  Eutrapeli  amich. 

EuTRAPELi.  Proclamo  que  '1  nostre  con- 
vit sia  pròsper  y  joyós,  que  incontinent  no  's 
contin  més  que  anècdotes  facecioses  y  mots 
plaents,  que  sia  imposada  una  dracma  de 
ban  al  qui  no  pugui  referir  qualque  facècia, 
y  que  les  dracmes  recullides  síen  esmerçades 
en  vi.  Sobre  les  anècdotes,  proclamo:  que 
síen  totes  improvisades,  observant  sempre  la 
versemblança  y  la  bellesa.  Aquell  que  l'hagi 
contada  més  gaya  y  '1  qui  l'hagi  contada 

^  Collecta  pimcta.  —  Colligere  puncta  significa  reco- 
llir sufragis,  conseqüència  de  la  costum  Romana,  en 
les  eleccions,  de  recollir  los  vots  de  viva  veu,  marcant 
punts  en  les  tauletes 

«omne  tulit  punctum  qui  miscit  utile  dulci.» 

(Horaci.) 


95 
més  insípida  pagaran  lo  preu  de  la  beguda, 
l'amo  de  la  casa  pagarà  solament  los  ali- 
ments menjívols.  Si  aquestes  meves  procla- 
macions son  discutides,  Gelasi  sia  àrbitre 
y  jutge;  si  son  aprobades,  ratifiquèules. 
Autoriso  però  a  qui  no  vulgui  sometre  's, 
a  aixecarse  y  anàrsen,  lliure  no  obstant 
de  tornar  demà  y  asseures  altre  cop  a  la 
nostra  taula. 

Gelasi.  Tots  ratifiquem  pels  nostres 
vots  la  proclamació  reyal...  Qui  comença  a 
parlar? 

EuTRAPELi.  Qui  voleu  que  comenci  sinó 
'1  Rey? 

AsTEUS.  Me  serà  permès  avans  dir  tres 
paraules?  ^ 

EuTRAPELi.  Creyeu  per  atzar  que  som 
a  un  convit  nefast?  Podeu  parlar. 

AsTEUS.  Asseguran  los  jurisconsults 
qu'una  lley  no  pot  subsistir  si  no  es  justa. 

EuTRAPELl.     També  ho  penso  aixís.' 

AsTEUS.     Donchs    no    'm    sembla     just 

'  Dicere  tria  verba  alusió  als  dies  nefastes  durant 
los  quals  lo  magistrat  no  podia,  no  tenia  '1  dret  de 
pronunciar  les  tres  paraules:  Do,  Dico,  Addico,  que 
precedien  o  acompanyavan  les  sentencies.  . 


k 


96 

comparar  la  millor  facècia  a  la  més  insípida. 

EuTRAPELi.  Son  tant  d'agrahir  les  gra- 
cioses com  les  estúpides,  per  la  rahó  de  que 
fan  riure  igualment.  Entre  'Is  cantayres  no 
més  causan  pler  los  qui  cantan  admirable- 
ment y  'Is  qui  cantan  d'una  manera  horrible. 
No  heu  rigut  més  sovint  escoltant  lo  cucut 
que  no  pas  escoltant  lo  rossinyol?  Sola- 
ment lo  mediocre  no  recull  alabances. 

AsTEUS.  Llavors  perquè  castigar  als 
qui  n'obtinguin? 

EuGLOT.  Perquè  la  temença  de  massa 
elogis  no  'Is  exposi  a  qualque  Nemesis,  si  a 
la  vegada  son  alabats  e  impunits. 

AsTEUS.  Per  Bacchus!  Ni  Minos  en  per- 
sona ha  may  dictat  una  lley  més  equitable. 

PoLiMiT.  Què  també  proclamareu  una 
lley  pera  mesurar  la  beguda? 

EuGLOT,  De  cap  manera.  Seguirem 
l'exemple  d'Agesilaos,  rey  de  Lacedemonia. 

PoLiMiT.     Què  feya  aquell  bon  senyor? 

EuTRAPELi.  Havent  sigut  proclamat  rey 
d'un  convit  "•,  y  son  majordom  preguntantli 

*  Symposiarchus ,  Architriclimis,  Magister  bibendi. 
Aquell  qui  presideix,  lo  cap  de  taula,  lo  rey  del  festí. — 
(V.  Adagia). 


.    97 
quant  de  vi  serviria  a  cada  convidat,  Age- 
silaos  li    respongué:    «Si  tens  molt   de  vi, 
))  donan  tant  com  te  'n  demanin,  si  'n  tens 
»poch,  fes  parts  iguals.» 

PoLiMiT,  No  entench  lo  sentit  de  la 
resposta. 

EuTRAPELi.  Significa  que  un  banquet 
no  ha  d'ésser  pertorbat  ni  per  l'ubriaguesa 
ni  per  les  queixes  sobre  l'escassetat  de  la 
beguda. 

PoLiMiT.     Naturalment. 

EuGLOT.  N'hi  ha  que  son  grans  bebe- 
dors  y  altres  que  no  beuen  gayre,  fins  n'hi 
ha  que  son  abstemis,  com  ho  era  Rómulus. 

Si  no  més  s'aboca  vi  als  qui  en  denianan, 
ningú  beu  per  força,  y  al  mateix  temps, 
qui  desitja  beure  copiosament  no  té  més 
que  demanar,  y  com  conseqüència,  ningú 
està  malhumorat  mentres  dura  '1  convit. 
Per  altra  part,  si  's  distribueixen  quan- 
titats iguals  de  vi,  los  qui  beuen  a  peti- 
tes dosis  ne  tenen  prou,  y  'Is  grans  bebe- 
dors  no  gosan  queixarse  davant  l'igualtat 
de  particions,  resignantse  a  la  temperan- 
ça;  y  avuy  hem  de  ser  temperants,  si  la 
cosa  vos  plau,  car  no  som  vinguts  per  beure 


98 

a  desdir,  sinó  pera  conversar  y  riure  amis- 
tosament. 

FiLiTiLOS.  Què  bevia  eix  Rómulus  de 
qui  parleu? 

EuTRAPELi.     Lo  que  beuen  los  cans. 

FiLiTiLOS.     Era  indigne  de  ser  rey. 

EuTRAPELi.  Aneu  errat,  car  tampoch 
es  indigne  de  ser  rey  l'home  qui  respira  '1 
mateix  ayre  que  'Is  goços.  Lo  proverbi  ho 
diu:  «lo  rey  no  beu  l'aygua  que  beuen  los 
))cans,  però  '1  ca  respira  l'ayre  que  respira 
»'l  rey,  y  a  la  vegada  '1  rey  respira  l'ayre 
«qu'ha  respirat  lo  ca.» 

Alexandre-Many  hauria  sigut  més  gloriós 
si  hagués  begut  com  los  goços,  car  per  un 
rey  que  vetlla  sobre  'Is  interessos  de  grans 
pobles  no  hi  ha  res  més  perniciós  que  l'u- 
briaguesa.  En  quant  a  Rómulus,  la  proba 
de  que  era  ayguader,  es  la  resposta  tan 
escayenta  seva  a  un  romà  que  's  planyia  de 
que  '1  vi  's  vendria  a  cap  diner,  si  tothom 
ne  bebía  com  ell.  Al  contrari,  respongué  '1 
Rey,  si  tothom  ne  begués  com  jo,  lo  vi 
obtindria  un  gran  preu,  car  jo  'n  bech  tant 
com  me  plau. 

Gelasi.     Quin  goig  fora  '1  meu,  si  tin- 


99 
guessim  prop  nostre  a  Joan  Botzemius,  ca- 
nonge de  Constança  '  !  Ens  recordaria  a 
Rómulus,  car  es  tant  abstemi  com  diuen 
ho  fou  lo  gran  romà,  y  al  mateix  temps, 
es  un  convidat  amable  y  gay. 

PoLiMiT.  Ara,  si  podeu  ensumar  y  bufar 
a  la  vegada,  lo  qual  segons  Plautus,  es  cosa 
molt  difícil;  menjèu  y  escolteu,  lo  qual  es 
cosa  fàcil. 

Començo  ab  bons  auspicis  lo  meu  comès 
de  narrador,  y  si  l'historieta  que  vull  con- 
tarvos  vos  sembla  insípida,  consti  qu'es  ho- 
landesa autèntica 

Alguns  de  vosaltres,  suposo,  deveu  haver 
ohít  parlar  de  Maccus... 

Gelasi.  Prou!  No  hi  ha  gayre  temps 
que  es  mort. 

PoLiMiT.  Arribat  de  poch  a  la  ciutat  de 
Leyden  ^  y  volent  celebrar  la  seva  arri- 
bada ab  qualque  facècia  de  les  seves,  entrà 
a  casa  d'un  sabater,  y  al  entrar  donà  sen- 
zillament lo  bon  dia  y  s'assegué.  L'amo  de 

1  Joanncs  Botzemius.  J.  Botzem,  en  obsequi  del 
qual  en  1524,  Erasme 's  prengué  la  molèstia  de  co- 
mençar a  catalogar  sos  escrits,  feyna  que  no  terminà. 

■^  Lugdtínutn  Batavorumhont  s'han  estampats  tant 
hermosos  llibres. 


100 

la  botiga,  amatent,  li  preguntà  què  desit- 
java... y  Maccus,  sense  respondre,  dirigí  la 
mirada  a  un  parell  de  calçonets  de  cuyro 
que  veya  penjats. 

Lo  sabater  li  digué  si  volia  aquells  cal- 
çonets, y  com  lo  nostre  Maccus  no  deya 
que  no,  lo  sabater  se  donà  pressa  d'empro- 
barlos-hi.  Quan  los  hi  hagué  ben  estacats  y 
abotonats,  lo  sabater  afegí,  que  un  parell  de 
sabates  de  dobla  sola  anirien  d'allò  millor 
ab  aquells  calçonets,  y  Maccus  fou  d'igual 
parer.  Vinga  donchs,  calçam-hi  un  parell, 
que  Maccus  trobà  molt  de  son  gust,  lo  qual 
feu  concebre  al  sabater  l'idèa  de  demanar 
un  bon  preu,  reparant  lo  satisfet  que  '1 
client  estava.  Y  com  sia  que  emprobantse 
calçonets  y  sabates,  un  y  altre  s'havien  anat 
franquejant,  Maccus  dirigintse  al  sabater  li 
preguntà  si  no  li  havia  succehit  may  que 
després  d'haver  calçat  a  un  client,  tant  a 
gust  com  ell  ho  estava,  lo  client  se  'n  hagués 
anat  sense  pagar. 

—  No  m'ha  passat  may,  respongué  '1 
marxant. 

—  Y  si  vos  passava,  què  feríeu? 

—  Atraparia  '1  fugitiu. 


lOI 

—  Ho  dieu  de  debò  o  per  riure? 

—  Parlo  molt  sèriament,  ho  faria  com 
vos  dich. 

—  Donchs  probèmho,  veureu,  jo  'm  po- 
saré a  corre  y  vos  me  seguireu. 

Y  dit  y  fet,  se  posà  a  córrer!... 

Lo  sabater  derrera  d'ell  cridava,  agafèulo! 
y  Maccus  veyent  que  la  gent  eixia  de  les 
botigues,  deya,  ab  un  posat  bonatxò:  «dei- 
Mxèunos  corre,  hem  fet  juguesca  d'un 
«pot  de  cervesa»  y  'Is  vehins  esdevenien 
tranquils  espectadors  d'aquell  cos  de  dos 
homens,  imaginantse  que  '1  sabater  cridava 
(' agafèulo»  pera  guanyar  l'escomesa. 

Per  fi  '1  pobre  sabater,  vençut  al  cos,  se 
'n  tornà  a  càseva  suat  y  sense  halè.  Maccus 
triomfava. 

Gelasi.  Lo  tal  Maccus  havia  escapat  al 
sabater,  però  no  al  lladre. 

POLIMIT.     Què  voleu  dir? 

Gelasi.  Que  '1  lladre  '1  portava  dins  d' 
ell  mateix. 

PoLiMiT.  Probablement  lo  que  no  por- 
tava eren  diners,  que  després  foren  pagats. 

Gelasi.  Fins  pagant  y  tot,  podia  haver 
sigut  condemnat  per  furt. 


I 


102 

PoLiMiT.  Ne  fou  acusat,  però  Maccus 
tenia  bò  entre  'Is  magistrats... 

Gelasi.     Quina  rahó  donà? 

PoLiMiT,  En  una  causa  tan  fàcil  de 
pledejar,  lo  demandant  corria  major  perill 
que  '1  demandat. 

Gelasi.     Com  ho  enteneu? 

PoLiMiT,  Maccus  intentà  una  demanda 
en  calumnia  contra  '1  sabater,  en  virtut  de 
la  lley  Rhemia  ^  la  qual  disposa  que  '1  qui 
fà  una  acusació  sense  probes  rebi  la  pena 
qu'hauría  sofert  l'altre,  si  hagués  sigut 
condemnat.  Pledejà  qu'ell  no  s'havia  apro- 
piat res  contra  la  voluntat  de  son  possessor, 
qu'entre  ell  y  '1  sabater  no  s'havia  parlat 
de  preu,  que  s'havien  desafiat  a  corre,  qu'ell 
havia  guanyat  y  que  de  consegüent  l'altre 
no  tenia  dret  a  reclamarli  res. 

Gelasi.  Es  un  plet  que  'm  recorda 
aquell  de  l'ombra  d'un  ase  ^.  Y  després,  què 
ocorregué? 

*  Legem  Rhemiam.  Statuts,  Ueys  episcopals  de 
Reims,  qu'estigueren  en  vigor  fins  a  la  Revolució 
Francesa. 

^  Ab  umbra  asini,  a  l'ombra  d'un  ase— anècdota  sa- 
tírica relativa  a  un  plet  (en  lo  qual  Demòsthenes  ple- 
dejà) entre  '1  propietari  d'un  ase  y  un  pagès    a  qui 


103 

PoLiMiT^  Quan  tothom  acabà  de  riure, 
un  dels  jutges  convidà  Maccus  y  pagà  '1 
sabater. 

Una  cosa  semblant  succehí  a  Deventer, 
essent  jo  infant.  Era  l'època  de  l'any  en  que 
'Is  pescadors  son  reys  y  'Is  carnicers  fonen 
lo  greix  '.  Un  home  s'estava  davant  la  pa- 
rada d'una  fruytera,  o  pera  dirho  a  la 
manera  grega,  d'una  marxanda  de  fruyta, 
qu'era  molt  grossa  y  molt  grassa.  La  mar- 
xanda, reparant  que  l'home  no  deixava 
d'ull  un  cistell  de  figues,  li  preguntà: — «Vo- 
leu figues  seques?  son  ben  dolces;),  y  l'altre 
fent  que  sí  ab  lo  cap,  la  marxanda  li  digué 
quantes  lliures  ne  volia...  «Ne  pendríeu 
cinch  lliures?»  y  a  sa  resposta  afirmativa 
posà  cinch  lliures  de  secalloncs  entre  les 
seves  mans;  y  mentres  deixava  la  balança, 
l'altre  s'anava  retirant;  però  no  fugint,  ca- 
minant ab  pausa  tot  menjant  figues.  Lla- 
vors la  dona  '1  cridà  pera  cobrar,  mes  ob- 

l'havía  llogat.  Lo  punt  del  plet  fincava  en  que  l'amo 
de  l'ase  pretenia  tenir  lo  dret  d'ajàures  a  l'ombra  de 
l'animal,  l'altre  deya  que  no. 

*  Erai,  tempus  illud,  quo  regnant  piscatores,  frigcnt 
lanii  —  circumlocució  burleta  pera  designar  la  Qua- 
resma. 


104 

servant  que  '1  comprador  no  's  girava,  eixí 
empaitantlo,  y  '1  bon  menja-figues,  fentse 
'1  distret,  continuant  sa  ruta,  fins  que 
havent  acudit  gran  gentada  s'aturà,  fingint 
gran  sorpresa. 

La  causa  fou  portada  davant  los  jutges 
populars,  qu'esclataren  de  riure  ohint  uns 
y  altres,  car  lo  menja-figues  declarava  que 
no  havia  comprat  res,  qu'havía  senzillament 
acceptat  lo  que  aquella  bona  dona  li  oferia, 
y  que  si  volien  portar  la  queixa  davant  los 
jutges  ordinaris  no  tindria  inconvenient  en 
comparèixer. 

Gelasi.  També  vos  en  vull  contar  una 
per  l'istil  y  que  no  li  es  inferior  sinó  en  que  '1 
protagonista  era  menys  conegut  que  '1  cè- 
lebre Maccus.  Ja  sabeu  que  Pitàgoras  clas- 
sifica la  gent  que  van  a  fira  en  tres  ordens: 
la  dels  que  hi  van  pera  vendre,  la  dels  que 
hi  van  pera  comprar  y  la  dels  que  hi  van 
pera  veure  lo  que  s'hi  fa  o  s'hi  conta.  La  gent 
de  les  dues  primeres  classes,  diu,  van  a  fira  ab 
inquietuts,  y  de  consegüent  no  son  ditxosos, 
los  de  la  terça,  sense  amohinos,son  los  únichs 
que  frueixen  un  pler  gratuit;  afegint  com 
conclusió,  que  '1  filòsof  viu  en  aquest  mon 


105 

com  lo  qui  ni  compra  ni  ven  y  que  no  més 
contempla.  Però  a  les  nostres  fires  hi  ha 
una  quarta  espècie  d'homens  que  ni  com- 
pran  ni  venen  ni  son  filòsofs  contemplatius. 
Son  los  bribons,  que  per  tot  se  fican,  per 
veure  lo  que  podrien  apropiarse,  y  entr'ells 
n'hi  ha  de  tant  astuts,  que  semblan  nats 
sots  los  auspicis  de  Mercuri.  Y  com  sia  que  '1 
nostre  amfitrió  ens  ha  contada  una  anècdo- 
ta ab  epílech,  jo  'n  contaré  una  ab  pròlech. 
Escolteu  donchs  lo  que  no  fa  gayre  's  passà 
a  Antuerpia  ^: 

Un  sacerdot  que  venia  de  cobrar  un  bon 
grapat  de  moneda  fou  rellucat  per  un  11a- 
dregot  que  '1  guaytava,  y  que  fentse  '1  be- 
nèyt,  se  li  apropà  cercantli  conversa.  Li 
digué  que  '1  rector  del  seu  poble  l'havia  en- 
carregat de  comprarli  una  casulla,  y  que  ell. 


1  Anvers  Ambcrcs.  A  Tarragona,  a  Reus,  a  Vila- 
seca, per  tots  los  Uochs  a  ponent  de  la  ciutat  assetjada 
ara  fa  cent  anys,  la  gent  deyen  de  certs  soldats,  qu'e- 
ren  soldats  d' Antuerpia,  car  no  entenien  lo  Català  y 
de  consegüent  passavan  per  tontos.  Jo  encara  he  ohit 
dir  a  una  padrina  meva,  qu'era  de  Reus:  «semblas 
d' Antuerpia,  sembla  que  vinguis  d'Antuerpia»  quan 
hu  li  contestava  tontament  o  no  comprenia  la  qües- 
tió que  ella  li  posava. 


io6 

no  sent  entès  en  casulles,  agrahiría  moltís- 
sim  al  Reverent  qu'entrés  a  casa  del  mar- 
xant més  proper,  pera  ajudarlo  a  triarne 
una,  deixantsela  emprobar,  en  atenció  a 
que  la  corpulència  seva  era  exactament  la 
del  Rector  del  seu  poble.  Lo  bon  sacerdot, 
trobant  que  '1  favor  demanat  no  li  costava 
gran  molèstia,  consentí  en  entrar  a  la  bo- 
tiga d'un  marxant.  Eix  tragué  una  casulla, 
que  com  sabeu  es  la  peça  que  '1  sacerdot 
se  posa  per  sobre  de  tot  pera  dir  missa, 
y  encapellantla  al  Reverent,  trobà  que  li 
anava  molt  bé. 

Lo  pillastre,  després  d'haver  contemplat 
r  encasuUat  tant  de  cara  com  d'esquena,  se 
mostrà  prou  satisfet,  objectant  però,  que 
per  davant  li  semblava  que  la  peça  curte- 
java,  a  qual  observació  replicà  '1  marxant 
que  era  per  mor  d'aquell  gran  bossot  que  '1 
Reverent  portava  a  la  cintura,  y  pera  de- 
mostrarho,  li  pregà  que  se  '1  tragués.  La 
cosa  feta,  tornà  a  ferlo  girar,  alabantse  de 
lo  bé  que  la  casulla  li  queya,  y  mentres 
tant,  lo  lladregot,  aprofitantse  d'un  mo- 
ment en  que  '1  capellà  estava  d'esquena, 
prengué  la  bossa  y  cames  ajudèume! 


107 

Lo  Reverent  al  adonarse  de  que  l'altre 
fugia,  surt  empaytantlo,  ab  la  casulla  po- 
sada, y  '1  casullayre  'Is  segueix,  cridant: 
lladres!  Lo  bribó  crida:  «agafèulo,  es  un 
orat»,  y  la  gent  al  veure  corre,  estrada 
avall,  aquell  home  ab  casulla,  creu  lo  que 
el  lladregot  cridava,  y  atura  '1  Reverent, 
mentres  lo  lladre  s'esmunyia  ab  la  pecu- 
nia. 

EuTRAPELi.  Un  bribó  semblant  merei- 
xia més  que  la  forca. 

Gelasi.     A  hores  d'ara  ja  deu  ser  penjat. 

EuTRAPELi,  Deu  faci  que  no  l'hagin 
penjat  a  ell  solament,  sinó  a  tots  los  qui 
tapen  les  malifetes  de  gent  semblant. 

Gelasi.  Ningú  'Is  protegeix  impune- 
ment. Hi  hà  sobre  la  terra  una  cadena  que 
puja  fins  a  Júpiter  ^ 

EuTRAPELi.  Ara  vos,  Asteus,  conteu 
un'altre  cas. 

Asteus.  Vos  toca  a  vos,  Eutrapeli,  si  lo 
imposar  un  ordre  al  rey,  es  cosa  permesa. 

Eutrapeli.  Ja  que  'm  toca,  no  ho 
prench    com    imposició,    accepto    ab    pler. 

*     Pertingit  ad  Jovent.     Alusió  a  la  cadena  d'argent 
de  que  parla  Homer  en  l'Iliada. 


io8 

Ademés,  si  no  obeís  les  lleys  per  mi  promul- 
gades, no  seria  un  rey,  seria  un  tirà. 

AsTEUS,  Diuen  però  que  '1  príncep  està 
per  sobre  les  lleys. 

EuTRAPELi.  Això  no  es  del  tot  fals,  si 
s'entén  per  príncep  Ió  sobirà  qu'antigament 
era  anomenat  César,  mes  si  vol  dirse  que 
hauria  d'ésser  superior  a  les  lleys  per  tothom 
acatades,  té  un  major  mèrit  si  ell  també 
voluntàriament  les  acata,  car  lo  que  l'esperit 
es  a  la  matèria,  un  bon  príncep  ho  es  a  l'Es- 
tat y  afegeixo  qu'es  quasi  inútil  dir  bon 
príncep,  perquè  un  príncep  dolent  no  es  un 
príncep,  així  com  lo  mal  esperit  empadro- 
níntse  d'un  home  no  es  l'esperit  sanitós... 
Mes  no  disertem  més  y  passem  a  l'anèc- 
dota qu'he  de  contarvos.  La  contaré  de  per- 
sones reyals,  ja  que  m'heu  fet  l'honor  de 
ferme  rey. 

Lluís  XI,  de  França,  à  causa  dels  dis- 
turbis de  sa  terra,  s'havia  retirat  a  Bor- 
gonya,  y  un  dia,  tot  caçant,  feu  coneixença 
ab  un  pagès  anomenat  Conon,  home  d'es- 
perit senzill  y  dreturer.  Lo  Rey  durant  les 
seves  caceres,  devegades  s'aturava  a  la  ca- 
bana del  rústech,   y   com   los   grans   prín- 


log 

ceps  tenen  sovint  apetits  de  coses  popula- 
nes,  demanava  al  pagès,  pera  refrescar, 
menjades  rústegues,  y  una  de  les  que  més 
li  plavíen  a  casa  de  Conon,  eren   los   raves. 

Més  tart,  quan  Lluis  reconquerí  '1  trono 
de  França,  la  muller  de  Conon  aconcellà  al 
seu  marit  qu'anés  a  la  Cort  y  recordés  al 
rey  llur  amistosa  hospitalitat,  portàntli  com 
present,  un  bell  manat  de  raves.  Conon 
dubtava,  deya  que  '1  seu  viatge  seria  fatiga 
vana,  que  'Is  grans  senyors  s'oblidan  dels 
pobres;  però  sa  muller  s'obstinà,  y  un  bon 
matí  li  feu  empendre  la  ruta  portant  un 
gros  manat  de  raves ;  mes  ve-t-aquí,  que  tot 
caminant,  vençut  per  la  guia,  no  feu  altre 
que  menjar,  fins  a  romandre  ab  un  sol  rave, 
que  per  sort  era  '1  més  revingut  y  fresch 
del  manat. 

Al  ser  a  la  Cort,  Conon  se  posà  al  pas 
del  Rey,  que  veyentlo,  lo  feu  apropar,  y  lla- 
vors l'home,  tot  cofoy,  li  oferí  son  present 
ab  gran  reverencia. 

Lo  Rey  acceptà  gojós,  recomanant  a  un 
domèstich  que  guardés  aquell  present  en- 
tre 'Is  seus  més  estimats  objectes,  convi- 
dant a  dinar  Conon,  a  qui,  per   darreries, 


IIO 

quan  lo  pagès  se  disposava  a  entornarsen  al 
seu  tròç,  feu  remetre  mil  escuts  d'or. 

La  cosa  's  sapigué,  y  un  dels  cortisans 
desseguit  feu  present  al  rey  d'un  cavall 
hermosíssim;mes  lo  rey  endevinant  qu'aquell 
personatge  lo  que  volia  era  una  recompensa 
pecuniària,  convocà  'Is  seus  concellers,  inter- 
rogantlos  sobre  lo  que  podria  donar  a  qui  li 
havia  fet  present  d'un  tan  magnífich  cavall. 

Mentres  durava  la  deliberació,  lo  dona- 
dor  de  l'hermosa  bèstia  's  deya:  si  '1  Rey  ha 
pagat,  a  un  pagès,  un  rave,  d'una  manera 
tan  esplèndida;  què  no  donarà  per  un  bell 
cavall,  a  un  home  de  sa  Cort! 

Quan  tots  los  Concellers  hagueren  par- 
lat, exposant  cadahú  lo  que  millor  li  sem- 
blava, lo  Rey  pirengué  la  paraula,  dihent: 
Inútil  discutir,  ja  he  trobat  lo  que  cal  do- 
nar, y  parlant  a  l'orella  d'un  domèstich  li 
digué  qu'anés  a  sa  cambra  y  li  portés  un 
fardellet  cobert  de  seda,  que  hi  trobaria. 
Portaren  lo  fardellet,  y  '1  Rey,  prenentlo, 
lo  donà  tot  embolicat,  en  mans  pròpies,  al 
cortisà,  dientli:  «me  sembla  pagar  bé  vostre 
cavall  donantvos  una  joya  que  m'ha  costat 
mil  escuts  d'or».  Lo  cortisà  aixecà  la  seda. 


rii 

trobant  en  lloch  d'un  tresor,  un  rave;  y  '1 
tal  captayre  frustrat  fou  la  riota  de  tota  la 
Cort. 

AsTEUS.  Si  permeteu  a  un  vila  par- 
lar de  coses  reyals  citaré  un  altre  acudit 
del  mateix  Lluis,  que  la  vostra  anècdota 
m'ha  dut  a  la  memòria;  car  aixís  com  en 
les  cadenes,  l'anell  tira  l'anell,  l'anècdota 
tira  l'anècdota. 

Un  dels  seus  cortisans  veyentli  un  poll 
sobre  '1  vestit  feu  una  genuflexió,  aixecant 
al  mateix  temps  la  mà  com  si  requerís  ve- 
nia pera  executar  algun  dever.  Lluis  deixà 
apropar  lo  cortisà,  que  dissimuladament 
prengué  '1  poll  y  '1  xafà,  sense  que  ningú 
veges  de  que  's  tractava;  mes  lo  rey  insistí 
perquè  l'altre  parlés,  y  '1  bon  senyor  li  di- 
gué, avergonyit  y  en  veu  baixa,  que  li  havia 
mort  un  poll. 

—  Es  cosa  de  bon  auguri,  respongué  '1 
rey,  una  proba  de  que  soch  home,  car  eixa 
mena  de  bestioles  no  més  se  posan  en  los 
humans,  sobre  tot  mentres  som  nins.  Y  en 
recompensa,  feu  remetre  quaranta  escuts  a 
son  servidor. 

Uns  quants    dies    després,    altre   cortisà 

lO 


112 

envejós,  recorregué  a  un  artifici,  fent  la 
mateixa  genuflexió  y  '1  gest  de  pendre  del 
vestit  reyal  qualque  bolveta  imperceptible. 
Lluis  insistí  altre  cop  perquè  '1  cortisà  li 
digués  de  què  's  tractava,  y  '1  tal,  fentse 
l'avergonyit,  li  digué  que  li  havia  morta  una 
puça.  Lluis  endevinant  l'estratagema  res- 
pongué irat:  «M'has  pres  per  un  goç?  Zus! 
donèuli  quaranta  vergaçades.» 

PoLiMiT.  Segons  veig  es  imprudent  pen- 
dres  certes  llibertats  ab  los  reys.  Los  lleons 
devegades  se  deixan  fer  pecigoUes,  y  quan 
ne  tenen  prou,  xafan  qui  juga  ab  ells, 
igual  passa  ab  los  prínceps. 

Vos  contaré  un'altra  anècdota  per  l'istil 
y  referent  al  mateix  sobirà  qu'era  home 
molt  entès  en  frustrar  los  corbs  golosos. 

Havia  rebut  un  present  de  deu  milia  es- 
cuts, y,  naturalment,  los  cortisans  ho  ensu- 
maren, per  lo  qual,  no  's  movien  del  palau 
esperant  engrunes.  Ell  ho  veya,  y  pera 
excitar  més  y  més  llur  cupidicia,  després 
d'haver  fet  renglerar  los  escuts  sobre  una 
taula,  digué  als  qui  '1  rodejavan:  «No  us 
sembla  que  som  un  rey  opulent?  qué  fa- 
rem de  tanta    moneda?   Es   un  donatiu   y 


113 
convé   distribuirlo.    Que  'Is    amichs  de  qui 
he    rebut    qualque   servey    vullan    presen- 
tarse.» 

Acudí  gran  gentada  y  '1  rey  reparant  que 
un  dels  arribats  obria  la  boca  mirantse  'Is 
escuts  com  si  se  'Is  volgués  dragar,  li  digué 
somrient:  «Què  pensas,  amich?  ja  pots  par- 
lar», y  l'home  recordà  que  ell  era  qui  havia 
nodrit  los  falcons  de  la  casa  reyal  durant 
molt  de  temps,  ab  gran  dispendi  de  sa  part. 
Un  altre  alegà  altre  cosa,  y  cadahú  dels  qui 
parlavan  exagerava  'Is  seus  serveys,  empes- 
cantse  tota  mena  de  falornies. 

Lluis  escoltava  ab  bondat  tots  los  dis- 
cursos, pera  millor  gaudirse;  car  veya 
lluhir  en  los  ulls  dels  qui  parlavan  l'espe- 
rança y  la  por.  Entre  'Is  senyors  presents 
hi  havia  '1  primer  canceller,  que  també  ha- 
via sigut  cridat  a  la  reunió;  però  que  en 
compte  de  vantar  los  seus  serveys  escoltava 
com  si  fos  a  comèdia. 

«Què  diu  lo  meu  canceller,  preguntà  '1 
rey,  tú  ets  l'únich  que  no  retreguis  los 
teus  serveys,  tú  ets  l'únich  que  no  demani 
res.  «He  rebut  de  la  vostra  mercè,  respon- 
gué   l'interpelat,   més  de    lo   que  'm  merei- 


114 

xía^). — (íTú  solament  no  tens  necessitat  de 
diners?  afegí'l  Rey.  —  La  vostra  bondat 
m'ha  posat  en  situació  de  que  no  'm  man- 
qui res.»  «En  veritat,  que  soch  un  sobirà 
ben  poderós,  digué  Lluis,  tenint  com  tinch, 
un  canceller  tan  opulent»,  y  tots  los  qu'es- 
coltavan  ja  's  veyan  amos  d'una  part  del 
tresor,  mes  lo  rey,  després  d'haverlos  burlat 
a  tots,  forçà  '1  canceller  a  pendre  la  mo- 
neda, dihent  als  altres: — «Serà  per  un  altra 
vegada.» 

FiLOGELOS.  Lo  cas  que  vaig  a  contar, 
potser  vos  sembli  aygualit,  però  protesto  de 
que  no  ho  serà  per  frau  de  part  meva,  y  de 
que  no  reclamo  l'inmunitat. 

Un  solicitant  se  presentà  al  mateix  Lluis 
onzè  demanantli  un  càrrech  en  lo  dis- 
tricte hont  ell  s'estava,  y  '1  rey,  després 
d'haverlo  escoltat,  li  digué  ras  y  curt,  que 
la  seva  pretensió  no  podia  ser  atesa,  a  lo 
qual  l'altre  respongué  donant  grans  mercès, 
y  retirantse.  Lluis,  creyent  a  primera  ullada 
qu'aquell  home,  o  no  devia  tenir  lo  cap 
prou  clar  o  no  havia  entès  prou  bé,  lo  feu 
cridar,  y  al  tenirlo  davant,  li  preguntà  si 
havia   comprès   la   seva  resposta. —  «L'he 


115 

compresa.  —  Què  vos  he  dit?  —  Qii'era  inú- 
til insistir.  —  Donchs  perquè  m'heu  donat 
tants  grans  mercès?  —  Perquè  tinch  molta 
feyna  a  casa  y  m'estalvieu  perdre  temps 
aquí,  perseguint  una  dubtosa  esperança.;) 
Lo  Rey,  comprenent  que  aquell  home  era 
un  home  actiu,  li  feu  encara  qualques  pre- 
guntes y  terminà  dientli:  «Obtindreu  lo 
que  veniu  a  solicitar,  pera  tenir  jo  '1  pler  de 
que  'm  remercièu  dues  vegades,»  y  girantse 
a  un  dels  seus  ministres  li  digué:  «Síali 
donat  incontinent  lo  diploma  del  càrrech 
que  solicita.  No  vull  que  perdi  temps 
esperant.» 

EuTRAPELi.  Les  anècdotes  sobre  Lluis  XI 
son  abondantes,  però  jo  prefereixo  parlar- 
vos  del  nostre  Maximilià. 

Era  un  princep,  que  no  sapigué  may  es- 
talviar, y  molt  clement  envers  los  dissipa- 
dors,  ab  tal  que  tinguessin  quelcom  de  no- 
blesa. Una  vegada,  desitjant  socórrer  a  un 
jove  d'alta  classe,  li  confià  la  missió  de  re- 
clamar a  una  vila,  no  recordo  a  quin  títol, 
cent  milia  florins.  Lo  crèdit  era  de  tal  natu- 
ralesa, que  si  per  la  bona  gràcia  de  l'em- 
baixador  se  'n   podia   trèurer  poch  o  molt. 


ii6 

calia  considerar  lo  que  's  cobrés  com  un 
guany  caygut  dels  núvols. 

Lo  jove  embaixador,  ab  les  seves  trapa- 
ceríes,  obtingué  cinquanta  milia  florins,  dels 
quals  ne  remeté  trenta  mil  al  César.  Maxi- 
milià  contentíssim  d'aquell  diner  inesperat, 
lo  rebé  sense  demanar  res  més  al  gentil- 
home; però  'Is  tresorers  y  gent  de  ploma 
sabent  lo  que  l'ambaixador  havia  rebut, 
pregaren  al  César  que  '1  fes  cridar. 

L'home  comparegué  incontinent  y  llavors 
Maximilià  li  digué:  «Asseguran  qu'heu  re- 
but cinquanta  milia  florins.  —  Sí  que  'Is  he 
rebuts.  —  No  més  me  n'heu  entregats  trenta. 
—  En  efecte.  —  Caldrà  donchs  presentar  los 
vostres  comptes...  Prometé  ferho,  y's  retirà. 
Passaren  molts  dies,  y  com  no  presentava 
res,  los  oficials  de  bossa  lo  feren  compa- 
rèixer novament. 

—  «L'altre  dia,  li  digué  '1  César,  heu  sigut 
amonestat  pera  presentar  los  vostres  comp- 
tes». «Prou  ho  recordo,  hi  estich  travallant» 
y  '1  César  creyent  que  '1  detall  dels  comptes 
era  feyna  entretinguda  ja  '1  deixava  anar, 
quan  los  oficials  de  bossa,  insistint,  di- 
gueren   no  ser   permès  mofarse  tan  clara- 


117 

ment  de  les  ordres  rebudes,  y  per  fi  '1  César 
lo  feu  romandre  davant  seu  pera  incon- 
tinent  aclarir  lo  negoci. 

— «Nos  havieu  promès  presentar  los  vos- 
tres comptes,»  li  digué  '1  César. — «En  efecte, 
respongué  '1  gentilhome.  —  Donchs  ara  ma- 
teix, eixos  senyors  los  examinaran,  es  im- 
possible esperar  més  dies)i...  y  quan  los 
oficials  s'asseyen  obrint  llurs  llibres,  lo  jo- 
ve senyor  digué  ab  finesa: 

— «Molt  invencible  Senyor,  no  'm  nego  a 
passar  comptes;  però  no  haventho  fet  may, 
me  sento  inhàbil.  Les  persones  presents, 
que  son  tan  expertes  en  aquestes  matèries 
vulgan  mostrarme  com  ho  fan  elles  y  les 
imitaré...  que  'm  donguin  exemple,  y  veu- 
reu fins  a  quin  punt  soch  dòcil.» 

Maximilià  comprenent  lo  sentit  de  la  res- 
posta li  digué:  «teniu  rahó,  la  vostra  de- 
manda es  justa,  podeu  retirarvos». 

Aquell  jove  gentil-home  donava  a  en- 
tendre que  'Is  altres  tenien  la  costum  de 
passar  comptes  ab  lo  tresor  del  César 
per  l'istil  qu'ell  ho  havia  fet,  ço  es,  guar- 
dantse  una  bona  part  de  lo  que  embutxa- 
cavan. 


ii8 

Lerocares.  Arribà  '1  moment  com  se 
sol  dir,  dè  fer  baixar  l'anècdota,  del  cavall 
a  l'ase.  Dels  reys,  passem  a  Mossèn  Antoni, 
un  capellà  de  Lovaina  qu'era  molt  benvol- 
gut de  Felip  lo  bò.  Se  citan  d'ell  gran  nom- 
bre de  mots  plaents  y  de  gayes  facècies; 
però  quasi  totes  baixes  y  de  mal  flayre  car. 
tenia  la  costum  de  salar  les  seves  farces.  Ne 
citaré  però  una  de  les  qui  son  mes  presen- 
tables. Havia  convidat  dos  soldadets,  tro- 
bats per  .atzar  tot  passejant,  y  a  l'arribar  a 
cà-seva  y  adonarse  de  que  sa  cuyna  era 
buyda  y  de  que  no  tenia  ni  un  escut  a  l'es- 
carcela,  lo  qual  era  en  ell  habitual,  li  calgué 
pendre  un  ràpit  determini.  Sense  dir  mot, 
desaparegué  corrent  vers  la  cuyna  d'un  usu- 
rer vehí  seu  ab  qui  sovint  li  havia  calgut  te- 
nir tractes.  La  serventa  de  l'usurer  era  fóra, 
y  Mossèn  Antoni  aprofitant  l'ocasió  pren- 
gué una  cacerola  d'aram  ahont  lentament 
cohía  un  bell  tros  de  carn.  Se  l'amagà  sota 
els  hàbits  y  tornant  desseguit  al  seu  es- 
tatge, donantho  tot  a  la  seva  fàmula,  li 
manà  que  vuydés  carn  y  salça  en  un  plat 
de  terriça,  que  fregués  l'estre  d'aram  y  que 
un  cop  ben  lluhent  lo  portés  a  cà  l'usurer  al 


119 
qui  demanaria  dues   dracmes,   deixantlo  en 
penyora;    recomanantli  sobre   tot  que  's  fes 
remetre  un  rebut. 

Lo  vehí  usurer,  no  adonantse  de  que  li 
presentavan  la  seva  pròpia  caçerola,  la  rebé 
en  penyora,  donà  '1  corresponent  albarà  y 
remeté  la  moneda...  esmerçada  per  la  fà- 
mula  en  un  pot  de  vi,  que  son  amo  y  'Is 
convidats  begueren  alegrement. 

Quan  a  casa  de  l'usurer  arribà  '1  punt  de 
posarse  a  menjar,  tot  era  cercar  la  caçerola, 
y  tot  eren  crits  de  lusurer  a  sa  serventa. 
Eixa  jurava  que  ningú  més  que  Mossèn  An- 
toni podia  ésser  penetrat  a  la  seva  cuyna 
mentres  ella  no  hi  era;  mes  sospitar  d'un 
capellà  li  semblava  cosa  greu! 

Per  fi  entraren  a  l'habitació  de  Mossèn 
Antoni  cercant  la  ditxosa  eyna,  y,  natural- 
ment, no  la  trobaren;  però  tant  repetiren 
que  ningú  més  qu'ell  podia  ésser  passat  a 
la  cuyna  vehina,  que  l'home  confessà  haverho 
fet  pera  amprar  una  certa  caçerola,  que 
ja  havia  restituida.  Les  rahons  esdevenien 
caldes,  y  pera  defensarse,  Mossèn  Antoni 
cridà  testimonis.  «Veyeu,  los  digué,  quant 
es  perillós  tractar  ab  la  gent  qu'ara  corre. 


120 

Si  jo  no  tingués  lo  rebut  de  l'usurer  potser 
m'acusaria  de  lladre.» 

Tothom  rigué  de  l'acudit,  car  aquell  usu- 
rer era  un  home  molt  odiat. 

Adolesches.  Certament,  a  l'anomenar 
Mossèn  Antoni  heu  obert  l'aixeta  gran  de 
les  anècdotes.  Vos  en  contaré  un'altra  en 
que  ell  també  figura.  Es  bastant  curta,  y 
mé  l'han  referida  ara  de  poch. 

Uns  quants  jovincells  presumi ts  y  do  la 
gresca  s'eren  reunits  a  taula,  y  entr'ells,  se 
trobava  Mossèn  Antoni  ab  un  seu  èmul 
molt  envejós  de  la  seva  fama,  y  a  l'exem- 
ple de  certs  filòsofs  qui  en  llurs  reunions 
desseguit  proposan  problemes  metafísichs, 
s'agità  entre  'Is  convidats  la  qüestió  de  saber 
quina  era  la  part  més  noble  del  cos  humà. 
L'un  digué  que  'Is  ulls,  l'altre,  '1  cor;  aquest, 
lo  cervell;  aquell,  altre  cosa;  y  cadahú  glo- 
sava  les  rahons  de  la  seva  afirmació.  Mossèn 
Antoni,  invitat  a  donar  son  parer,  digué  que 
la  boca  li  semblava  la  part  més  noble  del 
cos  humà,  aduhint  no  sé  quins  arguments. 
Llavors  lo  seu  èmul,  que  sempre  era  de 
parer  contrari,  replicà  que  la  part  més  no- 
ble del  home  li  semblava  ser  aquella  que  'ns 


121 

serveix  pera  seure.  Tothom  trobà  la  cosa 
absurda,  mes  ell,  prenent  la  paraula,  digué 
que  sempre  les  persones  més  honorables 
eren  les  primeres  invitades  a  seure,  y  que 
en  lo  cos  humà,  la  part  qu'ell  deya,  era 
la  primera  que  rebia  semblant  honor. 

Tots  los  convidats  rigueren  de  la  demos- 
tració y  '1  pobre  Mossèn  Antoni,  moix  y  cap- 
ficat, com  si  no  comprengués,  semblava 
retut;  car  havia  dit  la  boca,  convençut  de 
que  '1  seu  èmul  diria  la  part  contraria.  Uns 
quants  dies  després,  trobantse  junts  en  altre 
sopar,  reparant  que  '1  seu  rival  enrahonava 
ab  uns  amichs,  mentres  estavan  pera  sen- 
tarse  a  taula;  giràntseli  d'esquena  li  ventà 
a  la  cara  un  clar  y  estrident  brugit  de 
ventre  *.  L'altre,  furiós,  li  digué  que  ahont 
havia  après  aquells  modos,  y  ell,  tranquil,  li 
replicà:  Si  t'hagués  saludat  ab  la  boca, 
m'hauries  tornat  lo  salut,  y  saludante  ab 
la  part  del  cos  humà  que  tu  trobas  la 
més  noble,  me  tractas  de  mal  criat !  Ab 
qual  acudit  Mossèn  Antoni  recobrà  la  per- 
duda fama. 

'     Emisit  clarum  veïUvis  crepitiim  antefaciem  alteris. 


122 

Y  ja  que  tots  hem  parlat  serà  bo  que '1 
jutge  proclami  sa  sentencia. 

Gelasi.  Ho  feré,  però  avans  cal  vuydar 
les  copes.  Mes  què  veig?  lo  llop  de  la  faula!  ^ 

PoLiMiT.  Levin  Panagathos  no  porta 
mala  astrugancia. 

Lerocares.  Què  ha  ocorregut  entre 
tan  amables  companys? 

PoLiMiT.  Hem  menjat  y  begut  alegre- 
ment, hem  contat  un  enfilall  de  facècies,  fins 
qu'heu  arribat  vos,  com  lo  llop  de  la  faula. 

Lerocares.  Pera  ferme  perdonar,  vos 
invito  a  tots,  demà,  a  casa  meva  a  un  dinar 
de  teòlechs. 

Gelasi.  Voleu  dir  sens  dupte  a  un  con- 
vit de  gent  rústega  y  malhumorada  '. 

Lerocares.  L'esperiencia  ho  dirà  y  si  '1 
meu  festí  no  us  causa  major  gaudi  que  '1 
vostre  Convit  de  facècies  joyoses,  consento 
en  ser  castigat  a  la  cena.  Veureu,  si  veniu, 
com  no  hi  ha  res  de  més  plaent  que  parlar 
de  nicieses  ab  pomposa  gravetat. 

'  Lupus  in  fabiila,  alusió  a  l'adagi:  «al  parlar  del 
llop  se  'n  veu  la  cuha,  qui  del  llop  parla  prop  li  ix,  en 
mentando  al  ruín  de  Roma  luego  asoma.» 

'^  Scythicum  promittis  convivium.  Los  grechs  ne 
deyen  cosa  scytiana  de  tot  lo  qui  era  groller  y  trist. 


CONVERSA  ENTRE  ANQANS 
O  SIA  'L  COTXE 

1  EUSEBI.  —  PAMPIR,  —  POLYGAMOS.  —  GLYCIÓ. 

Senile  CoUoquium,  sive,  vehiculum. 

Eusebius.  —  Pampirus. 

Polygamus.  —  Glycion. 


EUSEBI.  Quins  moixons  may  vistos  son 
aquells?  Si  no  m'erro,  si  la  meva  vista 
es  bona,  deuen  ser  los  meus  tres  antichs 
companys  Pampir,  Polygamos  y  Glyció... 
No  hi  ha  dupte,  ells  son. 

Pampir,  Què  guaytèu  ab  vostres  ulls 
de  vidre,  bruixot?  Atancèuvos,  Eusebi  ca- 
ríssim  ^. 

'  Eusebi  significa  piadós;  Pampirus,  omnia  exper- 
tus,  erudit;  Polygamos,  amich  de  maridarse  sovint; 
Glycion.  dolç,  més  què  dolç,  melós. 

■•^     Vitreis  oculis...  fascinator.  —  Alusió  a  la  súpers- 


124 

PoLYGAMOS.  Deu  vos  guard,  impacient- 
ment  desitjat  amich! 

Glyció.     Salut,  home  excelent! 

Eusebi.  Salut  a  tots  tres,  amichs  ben 
volguts!  Quin  Deu  o  quin  destí  més  favora- 
ble qu'un  Deu  ha  reunit  avuy  vostres  per- 
sones? No  'ns  havíem  vistos  fa  molts  anys, 
potser  més  de  quaranta!  Mercuri  ab  son  ca- 
ducèu  no  'ns  hauria  millor  aplegats.  Què  feu 
en  eix  Uoch? 

Pampir.  Ja  ho  podeu  veure,  estem  asse- 
guts. 

Eusebi.  Prou  ho  veig,  mes  ab  quin  ob- 
jecte? 

PoLYGAMOS.  Esperem  un  cotxe  pera 
anar  a  Antuerpia. 

Eusebi.     A  fira? 

PoLYGAMOS.  Sí,  però  en  qualitat  d'es- 
pectadors més  que  de  marxants,  encara  que 
cadahú  tingui  'Is  seus  afers  a  ciutat. 

Eusebi.  També  volia  anarhi  jo...  Qui 
vos  veda  fer  via? 


tició  molt  estesa,  sobre  tot  a  Itàlia,  de  la  jettatura, 
mala  mirada,  motivada  per  lo  mirar  d'Eusebi  ab  los 
seus  qtievedos,  ulleres  de  ma. 


125 

PoLYGAMOS.  No  'ns  hem  entès  ab  los 
cotxers. 

Eusebi.  Son  gent  intractable.  Fem-los- 
en  una? 

PoLYGAMOS.     Molt  me  plauria. 

Eusebi.  Prenem  posat  com  si  volgués- 
sim anar  a  peu. 

PoLYGAMOS.  Més  aviat  creuran  que  'Is 
cranchs  volan,  que  no  pas  pensar  qu'a  la 
nostra  edat  siam  homens  pera  anar  cami- 
nant fins  a  Antuerpia. 

Glyció.     Voleu  un  bon  concell? 

POLYGAMOS.     Parleu. 

Glyció.  Ara  'Is  cotxers  beuen,  y  com 
més  beuran  més  es  de  témer  que  'ns  aboquin 
sobre '1  llot  de  la  carretera... 

PoLYGAMOS.  Cal  venir  molt  de  matinada 
pera  trobar  un  cotxer  que  no  hagi  begut. 

Glyció.  Donchs,  si  volem  arribar  d'hora 
a  ciutat,  lloguem  un  cotxe  per  nosaltres 
sols.  No  val  la  pena  d'estalviar  ^  Lo  que  'ns 


*  O  sia:  no  val  la  pena  d'anar  en  omnibus.  Los 
francesos,  que  tot  ho  volen  haver  inventat,  atribuei- 
xen l'invenció  dels  vehícols  per  tothom,  dels  omnibus, 
al  famós  Blay  Pascal,  nat  en  1623,  uns  cent  anys  des- 
prés de  la  composició  d'aquest  Coloqui,  en  que  ja  's 


126 

toqui  pagar  de  més,  ho  valdrà  '1  pler  d'estar 
amples,  y  de  fer  ruta  agradablement,  tot 
enrahonant. 

PoLYGAMOS.  Glyció  té  rahó,  car  fins 
anant  en  cotxe,  un  company  amable  val 
tant  com  lo  vehícol  ^  Ademés,  segons  lo  pro- 
verbi grech,  parlarem  en  tota  llibertat,  no 
de  dalt  del  carro,  sinó  de  dintre  '1  carro  ^. 

Glyció.  Ja  estem  entesos,  pujem!  Ah! 
quant  dolça  m'es  la  vida  tenint  lo  goig  de 
reveurem  entre  vosaltres  després  de  tan 
llarga  separació, 

Eusebi.  A  mi  'm  sembla  que  m'he  tret 
anys  de  sobre. 

PoLYGAMOS.  Quants  ne  dèu  fer  que  vi- 
víem junts  a  Paris? 

Eusebi.     Potser  quaranta  dos. 

Pampir.  Llavors,  tots  representavam  la 
mateixa  edat. 


parla   de  cotxes  públichs,  y  no  certament  com   d'una 
cosa  nova. 

*  Alusió,  modificantla,  a  la  sentencia  de  Publilius 
Syrus:  Comes  facundus  in  via  pro  vehiculo  est. 

*  Non  de  plaustro,  no  de  dalt  del  carro,  es  a  dir,  no 
com  los  rapsodes  que  de  dalt  d'un  carro  recitavan  poe- 
sies o  contavan  facècies  (lo  carro  de  Thespis,  origen 
del  Teatre  grech). 


127 

Eusebi.     No  'ns  portem  gran  diferencia. 

Pampir.  Avuy,  Glyció  no  sembla  vell  y 
Polygamos  podria  passar  per  son  avi. 

Eusebi.  En  veritat  que  sí.  A  què  ho 
atribuhiu? 

Pampir.  Potser  sia  que  l'un  ha  caminat 
rahonablement  y  l'altre  ha  trotat  com  un 
foll. 

Eusebi.  Que  'Is  homens  caminin  al  pas 
o  corrin  al  trot,  los  anys  los  alcançan. 

Polygamos.  Dieunos  francament,  Gly- 
ció, quina  es  la  vostra  edat? 

Glyció.     Tinch  més  anys  que  ducats... 

Pampir.     Bé,  però  quants? 

Glyció.     Seixanta  sis. 

Eusebi.     Lo  que  se  'n  diu  la  vellesa  d 
Tithoni. 

Polygamos.  Y  per  quin  secret  l'heu  re- 
tardada la  vostra  vellesa?  No  teniu  ni  un 
cabell  blanch,  ni  una  arruga,  vostres  ulls 
son  vius,  mostreu  dues  belles  rengleres  de 
dents,  lo  vostre  color  es  sanitós,  respireu 
salut  y  vida. 

Glyció.  Vos  confiaré  '1  meu  secret  si  'm 
prometeu  contar  com  ho  haveu  fet  vosaltres 
pera  accelerar  la  vellesa. 


128 

PoLYGAMOS.  Ho  prometem...  Dieunos, 
hont  anàreu  a  l'eixir  de  Paris? 

Glyció.  Dret  al  meu  poble,  y  després 
d'un  any  de  serhi,  vaig  pensar  que  'm  calia 
fer  un  pensament,  escollir  una  professió, 
cosa  de  gran  importància  per  lo  ben  ésser 
de  la  vida.  Vaig  pesar  les  ventatges  y  'Is  in- 
convenients de  moltes  professions... 

PoLYGAMOS.  Força  m'estranya  que  vos 
haguéssiu  tomat  tant  rahonable,  a  Paris  no 
ho  éreu  gayre. 

Glyció.  Qüestió  d'edat.  Per  altre  banda 
al  meu  poble,  y  en  aquella  circunstancia,  no 
vaig  obrar  del  tot  segons  mon  lliure  arbitri. 

PoLYGAMOS.     Ja  deya  jo... 

Glyció.  Avans  de  resoldre,  vaig  parlar 
ab  un  dels  meus  compatricis,  home  de  pes, 
carregat  d'experiència,  molt  estimat  de  tot- 
hom, y  que  segons  me  semblava,  era  del  tot 
ditxós. 

PoLYGAMOS.  Féreu  sabiament;  y  què  us 
digué  '1  vostre  compatrici? 

Glyció.  Seguint  lo  seu  concell  vaig  con- 
traure matrimoni. 

PoLYGAMOS.     Ab  una  dona  rica? 

Glyció.     Lo  dot  fou  modest  y  justificava ' 


129 

'1  proverbi :  A  cada  hu  segons  la  seva  condi- 
ció, car  lo  que  jo  possehía  no  era  tampoch 
gran  cosa.  May  m'he  penedit  d'haverme 
casat. 

PoLYGAMOS.     Quina  edat  teníau  llavors? 

Glyció.     Vint  y  dos  anys  fets. 

PoLYGAMOS.     Ditxós  mortal! 

Glyció,  La  meva  ditxa  no  fou  deguda 
tota  a  la  sort. 

POLYGAMOS.     Què  voleu  dir? 

Glyció.  M'esplicaré.  N'hi  ha  que  s'en- 
cisan  avans  d'escullir;  jo,  vaig  escollir  ab 
reflexió  la  dona  que  devia  encisarme,  pre- 
nentla  per  esposa  no  tant  pel  meu  pler  com 
per  tenirne  posteritat.  He  viscut  ab  ella 
molt  agradosament  prop  de  vint  anys. 

PoLYGAMOS.     Vos  ha  deixat  fills? 

Glyció.  Un  quadrigi:  dos  fills  y  altres 
tantes  filles. 

PoLYGAMOS.  Sou  senzill  particular  o 
magistrat? 

Glyció,  Tinch  un  modest  càrrech  pú- 
blich.  Hauria  pogut  obtenirne  de  més  im- 
portants, però  he  preferit  viure  d'una  fayçó 
honorable  y  sense  exposarme  a  greus  respon- 
sabilitats. D'eixa  manera  ningú  pot  acusar- 


130 

me  d'egoista  y  encara  puch  de  temps  en 
temps  ser  útil  als  meus  amictis.  Content  del 
meu  càrrech,  may  n'he  ambicionat  d'altre  y 
sempre  l'he  exercit  de  manera  que  les  me- 
ves funcions  ne  resultessin  ennoblides.  Trobo 
això  més  bell  que  no  pas  deure  la  conside- 
ració a  l'importància  de  les  funcions  ma- 
teixes. 

Eusebi.     En  veritat  que  sí. 

Glyció.  He  anat  fentme  vell  entre  'Is 
meus  compatricis,  estimat  de  tots... 

Eusebi.  Lo  qual  es  ben  difícil,  car  tots 
sabem  que  '1  qui  no  té  enemichs  tampoch  té 
amichs,  y  que  l'enveja  es  sempre  la  segui- 
dora de  la  felicitat. 

Glyció.  L'enveja  s'arrapa  generalment 
a  lo  que  sembla  una  sort  extraordinària,  la 
mediocritat  es  rarament  envejada.  He  fet 
tot  lo  possible  pera  no  adquirir  res  en  detri- 
ment dels  meus  vehins,  y  seguint  la  màxi- 
ma grega  de  no  intervenir  en  los  negocis 
públichs,  no  intervenint  may  en  res,  he  vis- 
cut ben  allunyat  dels  qui  tractavan  d'afa- 
vorir o  perjudicar  un  o  altre.  Si  m'han 
sobrevingut  divergències  les  he  aplanades 
justificantme  per  medi  dels  bons  oficis  de 


131 
persones  entenimentades  o  be  he  dissimulat, 
fent  com  si  no  hi  pensés.  He  sigut  sempre 
enemich  de  plets,  y  si  l'ocasió  de  pledejar 
se  'm  presentava  he  preferit  sacrificar  l'ob- 
jecte  en  litigi  a  perdre  amistats.  Faig  com  Mi- 
ció  \  no  poso  may  maia  cara  a  ningú,  per 
tothom  tinch  un  somrís,  saludo  y  torno  a 
saludar  benignament,  no  contrario  may,  no 
critico  la  manera  de  viure  ni  la  conducta 
dels  altres,  no  'm  poso  al  devant  de  ningú  y 
deixo  que  tothom  trobi  bell  ço  que  posse- 
heix.  Lo  que  no  vull  que  se  sàpiga  no  ho 
confio,  no  tafanejo  'Is  secrets  dels  altres  y  si 
per  atzar  me  diuen  quelcom  may  ho  repe- 
teixo. Dels  absents,  o  no  'n  parlo,  o  si  n'he 
de  parlar  ho  faig  d'una  manera  amistosa,  car 
les  intemperancies  de  llengua  son  causa  de  la 
major  part  de  les  rancúnies.  No  excito  ni 
mantinch  los  odis  dels  altres,  y  quan  puch, 
tracto  d'ablanirlos.  Heus  aquí'l  modo  qui  fins 
avuy  he  usat  pera  evitar  l'enveja  y  guanyar- 
me  '1  bon  afecte  dels  meus  conciutadans. 

Pampir.     Lo  cehbat  no  vos  ha  sigut  pe- 
sant? 

*     Faig  com  aquell  Mició...  Mitionem  quemdam  ago, 
personatge  de  Terenci  en  la  comèdia  Adelphi. 


133 

Glyció.  No  he  tingut  major  tristesa 
que  '1  traspàs  de  ma  muller  caríssima,  hau- 
ria volgut  envellir  ab  ella  pera  fruhir  en- 
semps  de  la  companya. dels  nostres  fills,  mes 
lo  Cel  haventho  dispost  d'altre  manera,  no  he 
cregut  convenient  desesperarme...  Lo  que 
per  altre  part,  no  hauria  servit  de  res  a  la 
difunta. 

PoLYGAMOS.  Y  no  se  us  ha  acudit  rema- 
ridarvos,  haventho  tan  sortosament  enso- 
pegat la  primera  vegada? 

Glyció.  Ho  he  pensat,.,  y  no  ho  he  fet 
en  interès  dels  meus  fills. 

PoLYGAMOS.  Es  però  ben  enutjós  anar- 
sen  sol  al  llit' cada  vespre. 

Glyció.  No  hi  ha  res  difícil  quan  un 
vol.  Per  altre  part,  reflexioneu  que  *1  celi- 
bat comporta  grans  ventat j  es.  Hi  ha  gent 
que  prenen  sempre  les  coses  per  llur  costat 
pahorós  fent  com  aquell  Gratés  a  qui  es  atri- 
buhit  un  epigrama  hont  son  resumits  tots 
los  mals  de  la  vida,  adoptant  la  màxima  de 
que  valdria  més  no  ser  nat.  Jo,  jo  soch  del 
parer  de  Metrodoroes  que  en  tot  y  per  tot 
troba  quelcom  de  bo.  La  vida  esdevé  més 
dolça.  Me  som  feta  una  lley  de  no   desitjar 


133 

ni  detestar  cap  cosa  apassionadament,  de 
manera,  que  si  obtinch  algun  èxit  no  n'estich 
orgullós,  y  si  'm  pervé  una  contrarietat  no 
'm  desespero. 

Pampir.  En  veritat  que  sou  un  més  per- 
fecte filòsof  que  '1  mateix  Thales. 

Glyció.  Si  una  pena  vé  a  amohinarme, 
lo  qual  es  freqüent  en  la  vida,  l'esborro  del 
tot  de  ma  memòria,  encar  que  sia  indigna- 
ció per  una  ofensa  o  qualque  agravi. 

PoLYGAMOS.  Hi  ha  però  certes  injuries 
que  sollevan  lo  fel  del  més  pacient,  per 
exemple  les  ofenses  dels  servidors. 

Glyció.  Jo  persisteixo  en  oblidar,  y  si 
no  puch  obtenirho,  me  faig  la  reflexió  de 
que  es  inútil  amohinarme  per  una  cosa  irre- 
meyable.  En  altres  termes,  cedeixo  a  la 
rahó...  y  així  no  hi  ha  disgust,  per  viu  que 
sia,  que  no  m'hagi  ja  passat  a  l'acotxarme. 

Eusebi.  Ab  tal  caràcter  es  molt  natu- 
ral lo  no  envellir. 

Glyció.  Y  per  no  celarvos  res,  afegiré 
que  sempre  he  tingut  cura  de  no  cometre 
una  acció  de  la  qual  jo  o  'Is  meus  fills  tin- 
guéssim d'avergonyirnos;  res  inquieta  tant 
com  una  conciencia  intranquila.  Si  he  cay- 


134 
gut  en  qualque  falta,  avans  d'anarmen  al 
llit  me  reconcilio  ab  Deu,  car  la  dolçor  ver- 
dadera,  o  per  parlar  com  los  grechs,  la  tran- 
quilitat  d'esperit  consisteix  en  la  pau  de  Deu. 
Al  qui  aixís  viu,  los  homens  no  poden  ferli 
gayre  mal. 

Eusebi.  La  pahor  de  la  mort  no  vos 
atormenta  qualque  vegada? 

Glyció.  Penso  tant  poch  en  lo  dia  de  la 
meva  mort  com  en  lo  dia  de  ma  naixença. 
Sé  qu'hem  de  morir,  y  si  me  'n  inquietés 
potser  l'inquietut  me  llevaria  algun  jorn  de 
vida  y  de  totes  maneres  no  m'allargaria 
l'existència  ni  d'una  hora...  Deixo  donchs  la 
qüestió  al  Cel  y  no  m'afanyo  més  que  pera 
viure  bé;  essent  evident  que  no  's  pot  viure 
agradablement  més  que  ab  la  conciencia 
tranquila. 

Pampir.  Jo  no  hauria  sapigut  viure 
tants  anys  seguits  al  mateix  poble.  M'hi 
hauria  mort  de  tedi,  encar  qu'hagués  tingut 
lo  bon  astre  de  viure  a  Roma. 

Glyció.  Confesso  que  cambiar  de  resi- 
dència té  '1  seu  encís,  mes  si  'Is  llarchs  viatjes 
avivan  potser  l'inteligencia,  ofereixen  també 
certs  perills.   Prefereixo  donar  la  volta  al 


135 

mon  sobre  un  mapa-mundi  y  veure  en  l'his- 
toria un  major  nombre  de  fets  que  no  pas,  a 
l'exemple  d'Ulysses,  rodar  durant  vint  anys 
per  mar  y  per  terra.  Soch  propietari  d'una 
caseta  de  camp  situada  a  uns  dos  mil  pas- 
sos de  la  vila,  y  allí,  devegades  travallo  la 
terra.  Quan  he  reprès  forces  retorno  a  ciu- 
tat com  si  vingués  de  lluny,  saludo  a  tot- 
hom, y  soch  saludat  al  igual  que  si  arribés 
de  les  illes  ara  de  poch  descobertes.  ^ 

Eusebi.  No  fortifiqueu  la  vostra  salut 
per  medi  de  remeys? 

Glyció.  Ab  mi  tenen  mal  plet  los  met- 
jes  y  apotecaris.  May  m'he  fet  sangrar,  may 
he  engolit  píldores,  ni  begut  pocions.  Si  'm 
sento  cansat,  combato  la  lassitut  pej:  la 
dieta  o  la  vida  camperola. 

Eusebi.  Tampoch  vos  dediqueu  a  l'es- 
tudi? 

Glyció.  Molt  sovint,  car  l'estudi  es  lo 
gran  encís  de  la  vida,  mes  en  ell  hi  cerco 

1  Erasme  aludint  als  descobriments  dels  nave- 
gants espanyols  per  terres  que  més  tart  foren  anome- 
nades terres  d'Amèrica,  usa  una  frase,  navigavit  ad 
novas  insulas,  qu'es  la  traducció  de  les  isles  nouvelle- 
ment  írouvées,  estampada  al  títol  del  llibre  publicat  a 


136 

més  aviat  una  diversió  que  no  pas  un  tor- 
ment.  Estudio  donchs,  sia  per  mon  pler,  sia 
per  utilitat,  però  may  per  ostentació.  En 
havent  nodrit  lo  cos  m'alimento  l'esperit  ab 
lectures  instructives  o  bé  'm  serveixo  d'un 
lector,  però  may  més  d'un 'hora  seguida, 
després  prench  la  meva  guitarra  y  'm  pas- 


Paris  en  1532  per  Simón  de  Colines:  Petrus  Martyr,  de 
Angleria.  Extraict  ou  recueil  des  isles  nouvellement 
trouuées  en  la  grand  mer  Oceane  ou  temps  du  roy  Des- 
paigne  Fernand  et  Elizabeth  sa  femme,  transtaté  en  lan- 
guaige  francoys.  ítem,  trots  Narraiions:  dont  la  premiere 
est  de  Cuba,  la  seconde  de  la  mer  Oceane,  la  tierce  de  la 
prinse  de  Tenustitan.  Lo  qual  ens  portaria  a  suposar 
que  devia  haver  fullejat  lo  llibre  en  qüestió,  y  si  la 
cosa  fos  certa,  donaria  data  als  Coloquis  hont  la  frase 
's  troba.  Admetent  però  que  sia  una  coincidència,  pot 
assegurarse  que  vivint  a  Basilea  (hi  morí  en  1536), 
ficat  sempre  entre  llibres  y  editors,  devia  tenir  noticia 
d'altre  llibre  del  1521:  De  nuper  sub  D.  Carolo  re- 
pertis  insults,  simulque  incolarum  moribus  enchiridion. 
Dom.  Margaritae,  diui  Max.  Caes.  filiae  dicatum.  Ba- 
sileae,  1521,  igualment  publicat  a  França  per  Simón 
de  Colines,  y  a  Alemanya  per  Honiger  de  Konigsho- 
íen.  Donchs,  malgrat  la  gran  trascendencia  del  fet 
extraordinari  que  'Is  llibres  relatavan,  ell,  al  fer  alu- 
sió  a  coses  de  ultra-mar,  may  se  pren  la  molèstia 
d'esplanarse  en  consideracions  de  cap  mena;  lo  qua 
corrobora  la  nostra  observació,  en  altres  indrets  apun- 
tada, de  que  les  qüestions  llibresques  y  les  de  costums, 
eren  les  qui  principalment  l'interessavan. 


137 
sejo  amunt  y  avall  de  ma  cambra  cantant  o 
rumiant  sobre  lo   qu'he  llegit;  si  tinch  un 
amich  aprop,  parlem  de  les  nostres  lectures 
y  després  torno  a  pendre  '1  llibre. 

Eusebi.  Y  dieu,  francament,  no  vos 
sentiu  incomodat  per  les  misèries  de  la  ve- 
llesa? 

Glyció,  Solament  trobo  que  potser  lo 
meu  dormir  sia  una  mica  més  lleuger  qu'a- 
vans  y  ma  memòria  no  tant  fidel. 

Y  havent  complert  ma  paraula,  havent- 
vos  divulgat  los  secrets  màgichs  ab  qual 
ajuda  'm  conservo  sà  y  bò,  prego  a  Polyga- 
mos  que  vuUa  contarnos  com  ho  ha  fet  pera 
envellir  tant  depressa. 

PoLYGAMOS,  Ho  contaré,  no  vull  celar 
res  a  uns  amichs  tan  sincers. 

Eusebi.  Advertintvos,  que  lo  que 'Is  di- 
reu no  serà  repetit. 

PoLYGAMOS.  Tots  sabeu,  quan  jo  vivia 
a  Paris,  lo  amich  qu'era  d'Epicuri. 

Eusebi.  Ho  recordem  perfectament; 
però  sens  dubte  deixàreu  les  vostres  cos- 
tums ab  la  vostra  joventut. 

PoLYGAMOS.  D'entre  les  nombroses  ami- 
gues que  havia  tingudes  a  Paris  vaig  empor- 


138 

tarmen  una  a  casa.  Una  qu'estava  gros- 
sa... 

Eusebi.     A  casa'ls  vostres  pares? 

PoLYGAMOS.  Sense  pensarmhi  gayre.  La 
vaig  fer  passar  per  la  muller  d'un  amich  que 
prompte  arribaria... 

Glyció.     Y'l  vostre  pare  ho  cregué? 

PoLYGAMOS.  Tingué  sospites,  y  al  cap 
de  quatre  dies  me  renyà  greument;  però  jo 
continuava  vivint  a  mon  gust,  fins  que  al 
dirme  '1  meu  pare  que  no  volia  tenir  lloques 
a  casa,  a  l'amenaçarme  ademés  de  deshe- 
reuarme  si  no  mudava  de  vida,  vaig  decidir 
emigrar.  Lo  gall  y  la  gallina  se  'n  anaren  de 
la  casa  paterna,  y  al  serne  fora,  la  lloca  en- 
cara covà  uns  quants  pollets. 

Pampir.     Y  de  què  vivíau? 

PoLYGAMOS.  La  meva  mare  'm  donava 
d'amagat  qualque  moneda,  y  ademés,  anava 
endeutantme. 

Eusebi.     Trobavau  qui  vos  amprés? 

PoLYGAMOS.  Hi  ha  gent  que  a  ningú 
deixen  diners  ab  més  gust  que  als  disbau- 
xats, 

Pampir.     Y  per  fi... 

PoLYGAMOS.     Per  fi,  veyent  que  '1  meu 


139 
pare  's  preparava  seriament  a  deshereuarme 
intervingueren  bones  persones  que  posaren 
la  pau  entre  nosaltres  a  condició  de  que  jo 
'm  casaria  ab  una  minyona  del  nostre  poble, 
divorciant  ab  la  francesa. 

Eusebi.     Que  hi  erau  casat  formalment? 

PoLYGAMOS,  Li  havia  fet  una  promesa 
ad  futuri  temporis  ^  que  's  trobava  acompa- 
nyada de  tractes  presents. 

Eusebi.  Com  poguéreu  donchs  separàr- 
vosen  ? 

PoLYGAMOS.  Vaig  saber  que  la  meva 
francesa  estava  casada  ab  un  francès  que 
l'havia  abandonada  feya  temps. 

Eusebi.     Y  ara  esteu  casat  de  debò? 

PoLYGAMOS.     Ab  ma  vuytena  muller. 

Eusebi,  La  qui  fa  vuyt?  Així  s'explica 
'1  vostre  nom,  que  sens  dubte  reberen  per 
predestinació.  Y...  les  set  anteriors,  deuen 
haver  traspassat  estèrils? 

PoLYGAMOS.     Al  contrari,  no  n'hi  ha  ha- 

*  Intercesserant  verba  futuri  temporis. — Alusió  a  una 
sentencia  de  jurisconsults  adoptada  pels  teòlechs.  Si 
un  jove  diu  a  una  donzella:  «te  pendré  per  muller*,  y 
que  després  tingui  ab  ella  relacions  íntimes,  lo  matri- 
moni es  un  fet  consumat,  es  com  si  li  hagués  dit  te 
prench  per  esposa. 


140 

gut  una  que  no  m'hagi  deixat  nriaynada  a 
casa. 

Eusebi.  Jo  més  voldria  haver  tingut 
galHnes,  m'haurien  donat  ous...  ^  Ja  deveu 
estar  desgustat  de  la  poligàmia? 

PoLYGAMOS.  De  cap  manera.  Si  la  meva 
vuytena  muller  morís  avuy,  no  tardaria  a 
pendre  la  qui  fes  nou.  I.o  que  m'amohina 
es  no  poder  tenir  dues  o  tres  dones  a  l'hora, 
ja  que  un  sol  gall  té  tantes  gallines. 

Eusebi.  Aixís  s'explica,  oh  gall  eixerit! 
que  siau  tan  magre  y  caduch.  No  hi  ha  res 
que  precipiti  tant  la  caducitat  com  la  be- 
guda y  la  passió  de  les  dones.  Y  de  què  vi- 
viu? 

PoLYGAMOS.  Al  morir  mon  pare  me 
pervingué  qualque  coseta.  Ademés  travallo 
com  un  desesperat. 

Eusebi.  Quin  ofici  feu?  Heu  renunciat 
a  les  belles-lletres? 

PoLYGAMOS.  He  passat  del  tot,  com  se  sol 
dir,  de  cavall  a  ase,  d'adepte  que  avans  era 
de  les  set  arts,  ara  soch  un  senzill  menestral. 


•     Gallina,  Galliis,  pidlos.  Galta,  Gallum.  —  Joch  de 
paraules  alusives  a  gal,  galuà,  home  de  la  Galia. 


141 

Eusebi.  Malhaurat  !  Tantes  vegades 
viudo,  tantes  vegades  suportant  lo  celi- 
bat. 

PoLYGAMOS.  May  he  passat  més  de  deu 
dies  sense  dona,  y  la  que  prenia  m'aconso- 
lava  de  la  que  ja  no  tenia.  Eixa  es  la  vera 
historia  del  meu  viure. 

Y  ara,  que  Pampir  vulla  contarnos  la 
seva  vida,  ell,  que  segons  veig  porta  'Is  anys 
ab  lleugeresa,  y  això,  que  si  no  m'erro,  deu 
tenirne  dos  o  tres  de  més  que  jo. 

Pampir.  Vos  contaré  la  meva  vida  si 
voleu  escoltar  una  cosa   tan   insignificant. 

Eusebi.     Escoltarem  ab  gaudi. 

Pampir,  Al  tornar  a  casa,  mon  pare, 
qu'era  ja  d'edat,  me  donà  pressa  pera  pen- 
dre  una  carrera  que  'm  produhís  guanys, 
y  després  d'haver  reflexionat  madurament 
vaig  decidirme  pel  comerç. 

PoLYGAMOS.  Molt  m'estranya  la  vostra 
preferència  per  tal  carrera. 

Pampir.  Tenia  gran  desitj  de  veure  ter- 
res, de  conèixer  nacions,  llengües  y  costums 
diverses,  y  '1  comerç,  me  semblà  lo  més  con- 
venient... També  contribueix  a  donarnos 
prudència. 


142 

PoLYGAMOS.  Trista  prudència  la  que 
s'adquireix  a  despeses  d'altres  mals. 

Pam  PI  R.  Lo  meu  pare  'm  donà  una  bona 
picossada  de  florins  pera  empendre  '1  comerç 
sots  los  auspicis  d'Hèrcol  y  ab  la  protecció 
de  Mercuri,  y  al  mateix  temps  vaig  ser  pro- 
mès ab  una  damisela  provehida  d'un  bon 
dot  y  d'una  hermosura  que  l'hauria  feta 
desitjable,  fins  sense  dot. 

Eusebi.  Fóreu  ditxós  en  vostres  ne- 
gocis? 

Pampir.  Tot  lo  contrari.  Avans  la  fi  de 
mon  primer  viatge  havia  perdut  capital  y 
guanys  '. 

Eusebi.     Per  un  naufragi? 

Pampir.  Sí,  per  un  naufragi;  car  vaig 
anar  a  les  roques  sobre  un  escull  més  peri- 
llós que  '1  cap  de  Meleos  -. 

Eusebi.  En  quina  mar  se  troba  eix 
escull? 

Pampir.  No  sabria  dirho,  mes  l'escull  es 
famosíssim  per  mil  desastres.  En  llatí  s'ano- 

1  Perit  et  sors  et  usura.  —  Perduts  capital  e  inte- 
ressos. 

'  Malea.  —  Promontori  de  Laconia  molt  anomenat 
per  lo  perillós. 


143 
mena  '1  Joch,  no  sé  com  l'anomeneu  vosal- 
tres hel•lenistes. 

Eusebi.     Jugàreu?  Quina  follia! 

Pam  PI  R.  Major  fou  la  de  mon  pare  de 
confiar  tanta  moneda  a  un  infant. 

Glyció.     Y  un  cop  naufragat  què  féreu? 

Pampir.  No  vaig  fer  res,  vaig  decidir 
penjarme. 

Glyció.  A  causa  del  furor  patern?  La 
cosa  tenia  però  remey,  un  primer  erro  sem- 
pre 's  perdona. 

Pampir.  Entre  temps  vaig  tenir  la  des- 
gracia de  perdre  també  la  meva  promesa, 
car  los  seus  pares  al  saber  lo  bellament  que 
jo  començava,  retractaren  llur  paraula... 
Y  'n  tinguí  gran  desfici,  car  n'estava  del  tot 
emprendat. 

Glyció.  Erau  bé  de  plànyer.  Y  quin 
partit  prenguéreu? 

Pampir.  Lo  partit  que  's  pren  en  una 
situació  desesperada.  A  casa  no  volien  do- 
narme  res,  jo  havia  perdut  tot  lo  que  pos- 
sehía...  fins  la  dona  estimada,  tothom  me 
tractava  de  pou  sense  fons,  de  dissipador, 
de  monstre...  Ho  repeteixo,  vaig  decidir  pen- 
jarme o  capbuçarme  en  qualque  monestir. 

12 


144 

Eusebi.  Cnidel  partit.  Veig  qu'escollíeu 
la  mort  més  dolça. 

Pampir.  Al  contrari,  prenia  '1  partit  que 
llavors  jo  creya  més  crudel;  tant  era  l'horror 
qu'a  mi  mateix  me  causava. 

Eusebi.  Hi  ha  no  obstant  qui  's  tanca 
en  un  Convent  pera  viure  xalat !  * 

Pampir.  Vaig  reunir  un  petit  viàtich  y 
vaig  anarmen  lluny  del  meu  país. 

Glyció.     A  quina  terra? 

Pampir.  A  Irlanda,  hont  me  feren  ca- 
nonge dels  qui  van  vestits  de  lli  per  sota  y 
de  llana  per  sobre. 

Glyció.  Heu  donchs  hivernat  a  Hiber- 
nia?2 

Pampir.  No,  car  als  dos  mesos  de  serhi 
vaig  passar  la  mar  pera  anar  a  Escòcia. 

Glyció.  Y  què  vos  desplagué  entre  'Is 
escocesos? 

Pampir.  Res  en  particular,  sinó  que 
llur  modo  de  viure  era  massa  blà  per  un 
home  que  mereixia  la  forca. 


<     Quam  grcsci  vocant,  Xalarse,  no  fer  res,  far  niente. 

^  Joch  de  paraules  bastant  minço  entre  Hivern 
y  '1  nom  de  Hibernia  o  Ivernia  que  'Is  antichs  dona- 
van  a  la  Irlanda. 


145 

Eusebi.     Quina  vida  portavau  a  Escòcia? 

Pampir,  Vaig  entrar  a  casa  'Is  Cartoi- 
xans. En  lloch  de  lli  portava  la  pell  núa. 

Eusebi.  Son  homens  morts  del  tot  per 
les  coses  mundanes. 

Pampir.  Aixís  m'ho  semblava  ohintlos 
cantar. 

Glyció.  Uns  morts  que  cantan?  Quants 
mesos  haveu  sigut  Scotià  entr'ells? 

Pampir.     Uns  sis  mesos. 

Glyció.     Bella  constància! 

Eusebi.     Què  vos  semblà  llur  vida? 

Pampir.  Ho  repeteixo:  una  cosa  molla 
y  afeminada...  Ademés,  vaig  notar  que  hi 
havia  entr'ells  qui  no  tenia  lo  cervell  prou 
sà...  per  mor  de  la  solitut  sens  dubte.  Y 
com  jo  sentia  que  '1  meu  cervell  era  moll, 
vaig  témer  que  se  m'ablanís  del  tot. 

PoLYGAMOS.  Y  d'allí,  cap  ahont  em- 
prenguéreu la  volada? 

Pampir.  Vaig  anar  a  França,  hont  vaig 
trobar  gent  de  l'Ordre  de  Sant  Benet,  que. 
per  la  negror  de  llur  hàbit  ja  manif estan 
portar  dol  del  mon.  Fins  n'hi  hà  alguns  que 
en  lloch  de  camisa  duen  un  cilici  que  sem- 
bla una  xarxa  ab  nusos. 


146 

Glyció.  Quina  manera  de  macerarse  les 
carns ! 

Pampir.  Vaig  passar  onze  mesos  en 
companyia  dels  Benedictins. 

Eusebi.  Què  va  impedirvos  romandre 
ab  ells? 

Pampir.  Lo  reparar  que  portavan  una 
vida  més  esclava  de  les  cerimònies  que  no 
pas  de  la  pietat  verdadera.  Ademés,  vaig 
saber  que  hi  havia  encara  uns  frares  més 
sants,  uns  que  Sant  Bernat  disciplinà  cam- 
biant  llur  hàbit,  que  de  negre  's  tomà 
blanch...  y  ab  eixos  últims  visquí  deu 
mesos. 

Eusebi.  També  'Is  prenguéreu  en  des- 
grat? 

Pampir.  Absolutament  per  res.  Fins  me 
s&mblavan  bons  companys,  però  jo  seguia 
la  màxima  grega:  cal  menjar  molts  caragols 
o  no  tastarlos  ''.  Volia,  o  no  ser  frare,  o  serho 
del  tot.  Llavors  coneixent  l'existència  dels 


*  Proverbi  aplicable  als  qui  s'emprenen  un  negoci 
sense  estudiarlo  ni  abandonarlo  del  tot.  Se  funda  en 
la  creença  de  que  uns  quants  caragols  donan  mal  de 
ventre,  y  molts,  son  de  fàcil  digestió. 

(V.   Adagia.) 


147 
frares  de  Santa  Brígita,  uns  homens  quasi 
divins,  aní  a  trobarlos. 

Eusebi.  Y  quant  de  temps  durà  la  vos- 
tra nova  vida? 

Pam  PI  R.     No  del  tot  dos  dies. 

Glyció.  Llur  manera  de  viure  vos  fou 
donchs  ben  desplaenta? 

Pampir.  No  reben  sinó  als  qui  fan  vots, 
al  professar...  y  jo,  no  'm  sentia  encara  prou 
foll  pera  deixarme  posar  unes  morralles  que 
m'hauria  sigut  difícil  treurem.  Per  altra 
part,  cada  vegada  qu'ohía  'Is  cants  de  les 
novicies,  lo  recort  de  la  meva  estimada 
m'atormentava. 

Glyció,     Què  féreu  després? 

Pampir.  Mon  cor  ardía  de  santedat,  y 
en  lloch  trobava  aliment  per  ma  foguera. 
Un  jorn,  passejantme,  vaig  trobar  uns  fra- 
res que  duyen  pintada  una  creu.  Aquella  di- 
visa m'atragué,  mes  la  varietat  de  les  creus 
me  tenia  indecís:  los  uns  la  portavan  blanca, 
altres  roja,  aquestos  verda,  aquells  viro- 
lada, uns  senzilla,  d'altres  doble,  quàdruple 
y  fins  ornada  de  íiguras  diferents,  y  pera  no 
arrepentirme  de  no  haverho  tastat  tot, 
prenguí  quasi  totes  les  formes...  mes,  de  dia 


148 

en  dia  anava  enfortintse  en  mi  la  convicció 
de  que  hi  ha  una  gran  diferencia  entre  por- 
tar una  creu  sobre  la  capa,  o  cosida  a  la  so- 
tana, y  portaria  sobre  '1  cor.  Per  fi,  no  vo- 
lent cercar  més,  vaig  dirme:  pera  arribar 
d'una  sola  estropada  al  cim  de  la  perfecció, 
faré  un  viatje  a  Terra  Santa  y  tornaré  a 
casa  curull  de  santedat. 

PoLYGAMOS.     Heu  anat  a  Terra  Santa? 

Pampir.     Podeu  duptarne? 

PoLYGAMOS.     Y  còm  fèreu  pera  viure? 

Pampir.  En  veritat  que  la  vostra  inter- 
rogació m'estranya  en  eix  moment.  Com  no 
me  l'haveu  feta  més  aviat?;..  Coneixeu  lo 
proverbi:  «tota  terra,  nodreix  l'art»  ^  de 
consegüent... 

Glyció.     Quin  art  exercíau? 

Pampir.     La  chiromancia. 

Glyció.     Ahont  l'havíau  apresa? 

Pampir.     Què  importa? 

Glyció.     Qui  fou  vostre  mestre? 

Pampir.     Una  dama  que  tot  ho  ensenya: 


1     Arreu  l'art   fa  viure.  Ari    es  pres  en  lo   sentit 
d'habilitat,  d'astucia,  de  trapacería. 
(V.  Adagia.) 


149 
la  Fam!    Calia  veurem  endevinant  lo  pas- 
sat, lo  pervenir,  lo  present... 

Glyció.     Còm  podíeu  ferho? 

Pampir.  Ho  endevinava  ardidament  y 
ab  gran  assegurança,  fentme  pagar  per  en- 
davant, 

PoLYGAMOS.  Y  un  art  tant  ridícol  vos 
feya  viure? 

Pampir.  Ja  ho  crech!  y  no  solament  a 
mi,  sinó  a  dos  domèstichs  que  per  tot  me 
seguien.  Tant  es  notori  que  '1  mon  està  plè 
d'ignars.  Tot  caminant  vers  Terra  Santa, 
vaig  juntarme  ab  un  gran  senyor  molt  rich, 
que  vell  de  setant'anys,  deya  no  voler  mo- 
rir sense  veure  Jerusalem. 

Eusebi.  Havia .  deixat  sens  dubte  sa 
muller  a  casa... 

Pampir.     Sa  muller,  y  més  de  sis  fills. 

Eusebi.  Oh!  lo  piadosament  impíu  ve- 
llet!  Retornàreu  sant? 

Pampir.  Si  he  de  parlarvos  clar,  me 
sembla  que  retorní  més  dolent  de  lo  que 
fins  llavors  havia  sigut. 

Eusebi.  S'apagà  en  vos  l'amor  a  la  re- 
ligió? 

Pampir.     Al  contrari,  flamejava  més  que 


150 
may.  Fins  al   punt  de   que  al  passar  per 
Itàlia  vaig  ferme  soldat. 

Eusebi.  Cercavau  la  religió  en  la  guerra? 
en  la  cosa  més  abominable? 

Pampir.     Era  una  guerra  santa. 

Eusebi.     Potser  contra  'Is  turchs? 

Pampir.  No,  tractava  's  d'altre  cosa,  en- 
cara més  santa,  com  llavors  ho  predicavan. 

Eusebi.     De  què  's  tractava? 

Pampir.  Lo  Papa  Juli  II }  estava  en 
guerra  contra'l  francès...  Per  altra  part,  la 
vida  militar  dona  molta  ensenyança. 

Eusebi.     De  coses  fellones. 

Pampir.     Després  ho  he  reconegut...  Vos 


'  Julius  secimdus...  adversus  Francos.  —  Juli  II, 
nat  a  Gènova,  nebot,  o  pot  ser  fill  de  Sixte  IV.  — 
Erasme  termina  en  eixos  termes  lo  prefaç  de  la  seva 
traducció  d'uns  quants  diàlechs  de  Llucià:  «Actual- 
»ment,  a  Itàlia,  los  estudis  son  molt  descuydats,  car 
»totlopaís  es  un  camp  de  batalla.  Lo  sobirà  ponti- 
»fex  Juli  fa  la  guerra,  triomfa  y  obra  com  altre 
»Juli  César.»  —  (Bolonya  XV  Kalendes  de  Desem- 
bre MDVI.)  — Lo  lector  pot  deduirne  l'època  en  que 
eix  Coloqui  fou  escrit.  Erasme  sembla  professar  una 
cordial  aversió  pel  Papa  Juli  II  y  cert  Coloqui  anònim 
titolat  Julius  exclusus  en  que  '1  Papa  es  expulsat  del 
Cel,  sembla  obra  seva.  —  En  l'Elogi  de  la  Follia  tam- 
bé '1  satirisa. 


151 
asseguro  qu'he  portat  una  vida  més  dura, 
essent  soldat,  qu'essent  frare. 

Eusebi.     Continueu... 

Pampir.  Tornava  a  trobarme  indecís  en- 
tre rependre  '1  comerç,  que  ja  havia  aban- 
donat, o  seguir  la  vida  religiosa,  que  aban- 
donava; quan  me  vingué  l'idea  de  que  les 
dues  coses  podien  conciliarse. 

Eusebi.  Decidireu  ser  a  la  vegada  mar- 
xant y  frare? 

Pampir.  Y  perquè  no?  Què  hi  ha  de 
més  religiós  que  'Is  frares  mendicants?  y  no 
obstant  res  s'assembla  més  al  comerç  que 
lo  qii'ells  fan.  Corren  per  mar  y  per  terra, 
veuhen  y  ouhen  moltes  coses,  penetran  per 
tot,  van  a  casa  dels  plebeus,  dels  nobles, 
dels  reys... 

Eusebi.  Però  no  s'ocupan  de  tràfechs 
marxants. 

Pampir.  Ab  major  èxit  de  lo  que  vos 
penseu. 

Eusebi,     Y,  quins  mendicants  escoUireu? 

Pampir.     Vaig  probarlos  tots. 

Eusebi.     Nul  fou  del  vostre  gust? 

Pampir.  Tots  ho  haurien  sigut  si  m'ha- 
guessin permès  desseguida  dedicarme  al  ne- 


152 

goci;  però  avans  de  coníiarme  qualque  cosa 
d'important  m'imposavan  llargues  canturies 
al  Chor  y  llavors  jo,  veyent  que  tardaria  en 
reeixir,  vaig  dedicarme  a  l'obtenció  d'una 
Abadia;  mes  com  sia  que  Diana  no  es  fa- 
vorable a  tots,  la  cosa  anava  lentament.  Ja 
feya  vuit  anys  que  postulava  quan  me  fou 
anunciada  la  mort  del  meu  pare.  Vaig  tor- 
nar a  casa,  y  seguint  los  concells  de  la  meva 
mare  prenguí  muller,  dedicantme  altre  ve- 
gada als  meus  antichs  negocis. 

Glyció.  Y  còm  heu  fet  al  cambiar  tan 
sovint  d'hàbit,  pera  guardar  les  bones 
formes? 

Pampir.  He  fet  com  los  qui  en  una  ma- 
teixa comèdia  representan  diferents  perso- 
natges. 

Eusebi.  Dieu,  amich,  dieu  francament, 
de  tants  oficis,  quin  vos  ha  semblat  mi- 
llor? 

Pampir.  Tot  no  convé  a  tots,  y  per  mi 
no  hi  ha  millor  ofici  que  '1  que  avuy  exer- 
ceixo. 

Eusebi.  Lo  comerç  es  no  obstant  cosa 
ben  aleatòria. 

Pampir.     Si  que  ho  es,  però  totes  les  co- 


153 
ses  tenen  los  seus  inconvenients,  y  fet  y  fet, 
vull  fer  prosperar  la  meva  casa. 

Parleu  ara  vos,  Eusebi,  contèunos  qual- 
ques escenes  de  la  vostra  vida. 

Eusebi.  Vos  recitaré  tota  la  comèdia 
car  no  té  gayres  actes. 

Glyció.  Vos  escoltarem  ab  pler  gran- 
díssim. 

Eusebi.  Al  tornar  a  ma  casa  payral, 
vaig  passar  un  any  sense  decidirme  sobre  la 
professió  qu'empendría;  meditant,  estudiant 
los  meus  gustos  y  les  meves  aptituts... 
quan,  sense  esperarho,  m'oferiren  lo  que 
se'n  diu  una  prebenda...  y  la  vaig  accep- 
tar. 

Glyció.     Es  professió  bastant  blasmada. 

Eusebi.  Per  mi,  conforme  van  les  coses 
d'aquest  mon,  vaig  trobar  que  feya  bé  exer- 
cintla.  Creyeu  que  no  sia  cosa  agradable, 
rebre  tot  a  l'hora,  com  si  cayguessin  del  cel, 
consideració,  una  hermosa  casa  ben  amo- 
blada,  bones  rendes,  una  societat  honora- 
ble, la  regència  d'un  temple,  hont,  si  yoleu, 
podeu  ocuparvos  de  religió? 

Pampir.  Lo  que  'm  desplauria  en  eixa 
professió  es  lo  luxe  y  l'escàndol  de  les  con- 


154 
cubines,  l'odi  que  quasi  tots   los  feligresos 
senten  per  les  belles  lletres. 

Eusebi.  Jo  no  'm  cuydo  de  lo  que  fan 
los  altres,  sinó  de  lo  que  jo  dech  fer.  No  'm 
relaciono  més  que  ab  les  persones  més  vir- 
tuoses; tractant  però  d'amillorar  a  les  qui 
no  ho  son. 

PoLYGAMOS,  Sempre  heu  viscut  en  eixa 
professió  ? 

Eusebi.  Sempre,  havent  passat  però,  al 
començament,  quatre  anys  a  Pàdua. 

PoLYGAMOS.     A  Pàdua?  y  què  hi  feyeu? 

Eusebi.  Estudiar  medicina  durant  un 
any  y  mitj  y  '1  restant  temps  dedicarlo  a  la 
theología. 

PoLYGAMOS.     No  veig  lo  per  què! 

Eusebi.  Pera  apendre  a  millor  gobernar 
la  meva  ànima  y  '1  meu  cos,  y  ser  útil  qual- 
que vegada  als  meus  amichs.  De  quan  en 
quan  també  predico.  Així  he  viscut  tran- 
quilament  fins  ara.  Satisfet  de  ma  sola  pre- 
benda, no  solicitantne  may  cap  d'altre  y 
fins  disposat  a  rebutjar  la  que  'm  fos  oferta. 

Pampir.  Molt  me  plauria  que  Deu  ens 
permetés  saber  lo  que  ha  sigut  dels  altres 
amichs  ab  qui  vivíam  a  Paris. 


155 
Eusebi.  Podria  donarvos  noves  d'uns 
quants,  però  tot  xerrotejant  veig  que  ja  som 
a  les  portes  d'Antuerpia,  y  si  no  hi  teniu 
inconvenient  podríam  hostatjarnos  al  ma- 
teix hostal  pera  continuar  la  nostra  con- 
versa. 


ESTARIBOT   FINAL 

HuiGNiTiON,  Henrich;  aurigucs. 

HuiGNiTiON.  Hont  has  carregat  tanta 
farda,  borni? 

Henrich.  Y  tú,  ahont  menes  ton  bur- 
dell,  pillastre? 

—  Hauries  d'  abocar  eixos  vells  xa- 
nichs  demunt  d'un  tou  d'ortigues  pera  que 
se  'Is  calentessin  les  sangs. 

—  Y  tú,  vegis  d'abocar  lo  teu  lupanar  al 
mitj  del  fanch  pera  refrescarlo,  car  porta 
les  sangs  enceses. 

—  No  tinch  la  costum  de  fer  capgirells. 

—  No?  Y  l'altre  dia,  aquells  sis  cartoi- 
xans que  vas  abocar  a  la  carretera  y  que  de 
blanchs  se  van  aixecar  negres,  mentres  tú  'n 
reyes  com  d'una  proesa ! 


156 

—  No  va  ser  fet  expressament.  Tots  dor- 
mien y  carregaven  massa  '1  meu  cotxe. 

—  Al  contrari  dels  vells  qu'ara  porto, 
han  alleugerit  lo  meu,  parlotejant  sempre. 
No  n'he  vistos  may  de  més  trempats. 

—  M'estranya  que  'Is  alabis,  car  la  gent 
d'edat  son  poch  del  teu  gust. 

—  Sí,  però  eixos  vells  son  bones  persones. 

—  Y  en  què  ho  has  conegut? 

—  A  les  parades  m'han  fet  beure  tres  cops 
una  famosa  cervesa  ben  bona.. 

—  Ah!  Ja  ho  entench:  son  bons  per  tú. 


LO  MILITAR  Y  *L  CARTOIXÀ 

MILITAR.  —  CARTOIXÀ 


MILITIS  ET  CARTHUSIANI  i 
Militis.  —  Caríhusiani. 


MILITAR.     Salut  germà! 
Cartoixà.     Salut   a  tu,  germà  ca- 
ríssim ! 

Militar.     No  t'hauria  conegut! 

Cartoixà.  Me  trobas  envellit  ab  dos 
anys  de  no  véurens? 

Militar.  Envellit  no,  però  eixa  testa 
rapada  y  l'hàbit  que  portas,  te  donan  ayres 
d'un  animal  estrany. 

Cartoixà.  Que  no  coneixeries  la  teva 
dóna  si  la  veyes  mudada? 

*  Carthusiani.  —  Forma  verbal  de  Chartreusiani, 
ordre  fundada  per  Sant  Bruno,  de  Coionia,  en  1086  a  la 
Chartreuse,  França. 


158 

Militar.  No,  si  '1  seu  vestit  fos  com  lo 
teu. 

Cartoixà.  Jo  bé  t'he  reconegut,  y  això 
que  no  solament  t'has  mudat  de  vestit,  sinó 
de  patxoca,  d'exterior.  Quina  colorayna  per 
sobre  teu!  Cap  aucell  pot  compararse't.  Ab 
quina  abundància  t'han  penjat  arreu  coses 
estravagants !  Y  encara,  ta  cabellera  arra- 
nada,  eixa  barba  hirsuta,  eixa  selva  de  pels 
esburrifats  de  damunt  lo  teu  llabi,  ab  pun- 
xes com  les  dels  felins;  més  d'una  nafra 
que  't  desfigura  de  tal  manera,  que  podries 
passar  per  un  Samià  stigmatisat,  com  diu  lo 
proverbi '. 

Militar.  Me  veus  tal  com  se  troban  tots 
los  soldats  al  tornar  de  la  guerra.  Mes,  di- 
gas  amich,  deu  haverhi  gran  escassedat  de 
bons  metges  per  aquí? 

Cartoixà.     Perquè? 

*  Samius  litteratus.  —  Samos  fou  breçol  de  Pyta- 
goras,  que  deya  que  la  lletra  V  es  lo  símbol  dels  ca- 
mins divergents  de  la  Virtut  y  del  Vici.  Callistrates 
que  reduía  les  lletres  de  l'alfabet  a  24,  també  era  de 
Samos.  Així  la  gent  de  Samos  eren  anomenats  lletrats... 
si  bé  lo  terme  comporta  certa  ironia  alusiva  als  lletrats- 
criminals  o  sia  als  bandolers,  als  esclaus  o  presoners, 
qu'eren  marcats  ab  lletres. 


159 

Militar.  Perquè  reparo  que  no  t'han 
sapigut  guarir  lo  cervell  avans  de  precipi- 
tarte  en  l'esclavitut. 

Cartoixà.     De  manera  que  'm  creus  boig? 

Militar.  Certament.  Quina  necessitat 
tenies  d'enterrarte  ans  de  temps?  Que  no 
podies  viure  xalat  entre  la  gent  mundana? 

Cartoixà,  Tu  creus  que  jo  no  visch  en 
lo  mòn? 

Militar.  No,  que  no  hi  vius,  per  Jú- 
piter! 

Cartoixà.     En  què  't  fundas? 

Militar.  Me  fundo  en  que  no  t'es  per- 
mès anar  ahont  vols,  en  que  t'han  enga- 
biat, t'has  deixat  raure,  t'han  aubardat, 
t'obligan  a  romandre  sol,  te  fan  menjar 
sempre  de  peix.  Fins  m'estranya  que  ja  no 
ho  sigas,  un  peix. 

Cartoixà.  Si  'Is  homens  se  cambiavan 
en  lo  que  menjan,  fa  temps  que  tu  serías 
un  porch,  car  lo  teu  menjar  deu  ser  carn- 
salada. 

Militar.  Estich  segur  de  que  ja  't  reca 
de  ser  frare,  no  'n  conech  gayres  que  no 
s'arrepenteixin  de  serho. 

Cartoixà.     Això  deu  passar  ab  los  qui 


13 


i6o 

s'abocan  en  eixa  vida  com  si  's  llencessin 
dintre  un  pou.  En  lo  que  'm  pertoca,  jo  hi 
som  entrat  ben  resolt,  després  d'haverme 
examinat  y  d'haver  pesat  lo  pro  y  '1  contra 
de  la  professió.  Tenia  vint  y  vuyt  anys,  de 
consegüent  no  era  un  infant.  En  quant  a  la 
qüestió  de  l'espay,  considera  que  tu  tam- 
poch  pots  corre  gayre  lluny,  si  comparas 
les  teves  anades  ab  l'inmensitat  del  món. 
Què  importa  qu'un  lloch  sia  més  o  menys 
ample  ab  tal  que  res  hi  manqui.  Molts  ho- 
mens,  per  gust,  no  surten  may,  o  surten  ra- 
rament de  la  ciutat  hont  son  nats,  y  si  se  'Is 
prohibís  eixime,  s'hi  moririen  de  tedi,  vo- 
lent llavors  pendre  ferma  volada.  Això  del 
córrer  món  es  una  mania  de  la  qual  no  pa- 
teixo. Jo  m'imagino  que  tot  lo  món  es  aquí. 
Eix  mapa  me  representa  l'univers,  y  sens 
fatigarme  '1  recorro  ab  major  seguretat 
que  'Is  qui  han  navegat  fins  a  les  illes  no- 
vament trovades. 

Militar.     Potser  tinguis  rahó. 

Cartoixà.  No  pots  mofarte  de  mi  per 
lo  del  pèl  rapat,  tu  que  t'has  fet  xollar  lliu- 
rement, sens  dupte  pera  ser  més  bell.  La 
meva  tonsura   'm   dona   al   menys   l'avan- 


i6i 

tatge  de  tenir  la  testa  neta  y  sanitosa.  A 
Venezia  molts  nobles  patricis  se  fan  ràurer. 
En  quant  al  meu  hàbit  no  sé  què  tingui  res 
d'extraordinari!  No  'm  cobreix  lo  cos?  L'hà- 
bit serveix  per  un  doble  objecte:  defensar 
r  home  de  l'intempèrie  y  amagar  lo  que  '1 
pudor  veda  mostrar,  y  l'hàbit  que  porto 
cumpleix  tal  doble  ofici.  Lo  seu  color  te 
desplau?  quin  color  més  hermós  pels  chris- 
tians  que  '1  color  adoptat  en  l'acte  del  ba- 
tisme?  Al  batejarte  t'han  dit:  accipe  vestam 
candidam,  «reb  la  blanca  vestidura»,  y  eix 
hàbit  qu'ara  porto  me  recorda  la  promesa 
feta  al  rebre  l'aygua  batismal,  de  servar 
sempre  ma  puresa.  Si  'n  dius  soledat  del 
viure  lluny  dels  clapits  y  cridòria  de  les 
multituts,  sàpigues  qu'eixa  manera  de  viure 
no  l'hem  inventada  nosaltres.  Així  visque- 
ren los  antichs  profetes,  los  filòsofs,  los  mo- 
ralistes y  tots  los  qui  han  volgut  servarse 
purs.  Poetes,  astròlechs  y  altres  homens 
dedicats  a  les  Arts,  al  voler  meditar  sobre 
quelcom  de  gran  y  per  demunt  de  lo  vulgar, 
han  cercat  sempre  l'isolament. 

Perquè  dirne  del  meu  viure,  un  viure  so- 
litari? La  conversa  ab  un  sol  amich  dissipa  '1 


l62 

tedi  de  la  solitut,  y  aquí  hi  ha  més  de  setze 
companys  ab  qui  faig  vida  comuna...  Fins 
devegades  rebo  qualques  coneguts  que  més 
me  plaurien  no  venint  a  veurem.  Y  tu  tro- 
bes que  visch  solitari? 

Militar.  Lo  cert  es  que  no  pots  rebre 
qui  vols. 

Cartoixà.  La  conversa  es  molt  més 
agradosa  quan  la  privació  la  fa  desitjable. 

Militar.  En  eix  punt  soch  del  teu  pa- 
rer. Trobo  '1  menjar  de  carn  més  agradós 
quan  després  de  la  Quaresma  venen  les 
Pasqües. 

Cartoixà.  Y  fins  quan  tu  *t  pensas 
qu'estich  sol,  frueixo  d'una  societat  més 
atractiva  y  plaenta  que  la  dels  teus  vul- 
gars companys  de  disbauxa. 

Militar.    Hont  son  los  teus  interlocutors? 

Cartoixà.  Llegint  l'Evangeli,  conversa 
ab  mi  Aquell  qui  acompanyant  los  dos  dei- 
xebles qu'anavan  a  Emaus,  feu  per  son  elo- 
qüència que  no  s'adonessin  de  la  fatiga  del 
camí  y  's  sentissin  un  dolcíssim  caliu  al  cor. 
En  aquest  llibre,  Sant  Pau  me  parla;  en 
aquell  Isaíes  y  'Is  altres  profetes;  en  l'altre 
escolto    parlar    lo     dolç     Chrysostom,    en 


103 

aquests  Basili,  Agustí,  Geroni,  Cebrià  doc- 
tors erudits  y  eloqüents  me  delectan  ab 
llurs  paraules  escrites.  Coneixes  tu  gayres 
persones  ara  en  vida  d'una  conversa  més 
deliciosa?  Creus  tú  que  en  mitj  d'una  so- 
cietat tan  escollida,  y  que  sols  dependeix 
de  mi  convocar,  pugui  estendres  may  so- 
bre meu  l'ombra  del  tedi? 

Militar.  A  mi,  per  més  qu'eixos  doc- 
tors me  parlessin  no  'm  plaurien.  Parlan  una 
llengua  que  no  es  la  meva. 

Cartoixà.  Y  en  quant  a  lo  del  man- 
ducar,  es  cosa  de  lleu  interès.  Què  impor- 
tan  los  aliments?  Poca  cosa  basta  si  hem 
de  viure  conforme  a  la  natura...  y  encara, 
digas:  qui  de  nosaltres  dos  viu  més  sà?  tú 
que  si  s'escau  menjes  perdius,  fasians  y  ca- 
pons o  jo  que  sempre  menjo  de  peix? 

Militar.  Lo  del  menjar  ray!  Si  tin- 
guessis una  dona,  com  me  passa  a  mi,  no 
estaries  tan  grasselló. 

Cartoixà.  Qualsevol  menjar  aprofita, 
encar  que  sia  en  mínimes  dosis. 

Militar.  També  trobo  que  feu  vida  ju- 
daica. 

Cartoixà.     Què  dius,  home!  La  vida  que 


164 

fem  es  vida  de  christians,  y,  si  no  ho  con- 
seguim,  ho  procurem. 

Militar.  Doneu  massa  importància  a 
l'hàbit,  a  les  hores  de  reso,  a  les  cerimò- 
nies, y  en  cambi,  descuideu  la  vera  dolçor 
evangèlica. 

Cartoixà.  No  vull  judicar  lo  que  fan 
los  altres,  tampoch  vull  fer  gran  paga  de  lo 
que  dius;  poso  ma  confiança  en  la  puresa 
espiritual,  en  l'amor  a  Jesu-Christ. 

Militar.  Si  no  fas  paga  de  tot  això 
que  't  dich,  perquè  ho  observas? 

Cartoixà.  Per  viure  en  pau  ab  mos 
germans  y  no  causar  escàndol.  No  voldria 
desplàurels  per  eixes  minúcies  que  costa 
poch  de  respectar. 

Considera  que  som  homens,  o  sia  natures 
fràgils,  y  l'hàbit  que  'ns  cobreix,  la  diferen- 
cia o  semblança  de  les  més  petites  coses, 
devegades  manté  o  destruheix  la  concòrdia. 
Ma  testa  rasa  y  '1  color  del  meu  hàbit,  es 
evident  que  per  se  no  bastan  pera  recoma- 
narme  a  Deu,  però  què  dirien  si  'm  deixés 
créixer  la  cabellera  y  'm  vestís  com  tu  vas 
vestit? 

Y  havente  fet  ma  confessió,  ara  't  prega- 


i65 
ré  que  'm  digas,  hont  devien  ser  los  bons 
metjes  quan  deixant  a  casa  teva  muller  y 
fills  te  'n  ets  anat  a  la  guerra,  per  una  sol- 
dada mesquina,  decidit  a  degollar  lo  prohis- 
me,  riscant  ta  vida,  car  no  anaves  a  bàtret 
ab  bolets  y  roselles  *,  sinó  ab  homens  ar- 
mats. Que  't  sembla  mes  estúpit,  jugular, 
per  un  óbol,  un  christià  de  qui  no  has  re- 
but cap  agravi  o  precipitarte  tu  mateix  en 
cos  y  ànima  en  la  perdició  eterna? 

Militar.  Occir  son  enemich  es  cosa 
permesa. 

Cartoixà.  Admesa,  tot  lo  més,  y  enca- 
ra, quan  l'enemich  ataca  la  teva  Pàtria. 
Llavors  es  un  sagrat  dever  defensar  fills  y 
muller,  parents  y  amichs,  altars  y  llar;  lla- 
vors s'ha  de  combatre  per  la  pública  tran- 
quilitat;  però  quina  analogia  hi  ha  entre  ei- 
xes coses  y  '1  teu  ofici  mercenari? 

Si  haguessis  mort  a  la  guerra  no  hauria 
donat  de  la  teva  ànima  ni  la  vàlua  d'una 
nou  corcada  (viciosa  nuce). 

Militar.     No? 

1  Cum  fungis  aut  papaveribus.  —  Bolets  o  roselles 
dels  quals  es  més  fàcil  fer  caure  les  testes  que  no  pas 
d'homens  armats. 


i66 

Cartoixà.  No,  Christo  'm  valga!  Què 
val  més,  obehir  un  sant  varó  a  qui  diem 
Prior,  que  'ns  crida  per  anar  al  reso,  que 
presideix  nostres  santes  lectures,  nostres 
cants  litúrgichs,  les  nostres  alabances  a  Deu, 
o  ser  comandat  per  un  barbre  centurió  que 
sovint  vos  ordena  grans  caminades  noctur- 
nes, fentvos  anar  y  venir  a  son  grat,  que  vos 
exposa  als  trets  de  les  bombardes,  que  vos 
veda  móureus  d'un  lloch  hont  per  força  heu 
de  matar  o  perdre  la  vida? 

Militar.  Lo  que  dius  son  exigències  de 
l'ofici. 

Cartoixà.  Donchs  jo,  si  m'allunyo  una 
mica  de  les  regles  de  l'ordre  sach  amonestat 
lleugerament,  per  advertències  o  renys.  Tu, 
si  comets  qualque  infracció  a  les  ordres  de 
l'Emperador,  seràs  aforcat,  o  caminaràs  en 
camisa  davant  les  puntes  de  les  llances,  car 
ser  escapçat  es  una  gràcia  que  no  's  conce- 
deix a  tothom. 

Militar.  No  puch  negar  la  veritat  de  lo 
que  dius. 

Cartoixà.  Ademés,  les  pelleringues  que 
te  cobreixen  son  eloqüent  indici  de  que  no 
deus  tenir  gayres  escuts  estalviats. 


167 

Militar.  Fa  bella  estona  que  no  sé  lo 
qu'es  un  escut;  lo  que  sí  he  arreplegat  son 
força  deutes.  Fins  te  confessaré  qu'he  passat 
per  aquí  per  si  podies  afavorirme  ab  un  vià- 
tich. 

Cartoixà.  Millor  hauries  fet  de  passar 
avans  d'enrolarte  en  eixa  milicia  ignoble  y 
desapietada.  Y  com  es  que  't  trobes  en  tal 
inopia? 

Militar.  Lo  afanyat  per  les  meves  sol- 
dades, les  meves  parts  de  boti  al  saquejar 
les  viles,  les  meves  sacrílegues  pilleríes,  tot 
se  'n  es  anat  en  vi,  en  disbauixes,  en  los 
daus. 

Cartoixà.  Malhaurat!  y  rtientres  tant, 
a  casa  teva,  l'esposa  per  qui  Nostre  Senyor 
ha  permès  que  deixessis  pare  y  mare,  dèu 
plorar  desolada  sense  tenir  un  rosegó  pels 
teus  infants!  Y  encare  trobes  honrós  viure 
en  mitj  de  tanta  abjecció,  de  tants  crims! 

Militar.  Lo  que  'ns  fa  no  adonarnos 
de  Ics  nostres  misèries  es  que  som  molts  en 
compartiries. 

Cartoixà,  M'apar  que  quan  la  teva 
dona  't  vegi,  no  't  coneixerà. 

Militar.     Vols  dir? 


i68 

Cartoixà.  No  m'estranyaria.  Eixes  na- 
fres que  't  ratllan  la  cara,  eix  clot  que  't 
veig  al  front...  Sembla  que  t'hagin  arrencat 
una  banya! 

Militar.  Si  sàvies  de  que  'm  pervé  eixa 
nafra,  estich  segur  que  'm  feliciterías. 

Cartoixà.     Conta! 

Militar.  Se  n'es  calgut  de  ben  poca 
cosa  més,  si  al  rebre  eixa  ferida  al  front  no 
vaig  deixar  la  meva  carcaça  en  aquell 
Uoch. 

Cartoixà.     Fou  en  un  combat? 

Militar.  Un  camarada  etjegava  '1  seu 
mosquetó,  li  esclatà,  y  un  troç  de  l'arma  'm 
ferí. 

Cartoixà.  Y  això  de  prop  de  la  boca?... 
un  sech  d'un  païm? 

Militar.  He  rebut  eixa  ferida  bara- 
llantme. 

Cartoixà.     Ab  un  enemich? 

Militar.     Ab  un  jugador. 

Cartoixà.  També  't  veig  a  la  barra 
unes  clapes  rogenques. 

Militar.     Això  ray! 

Cartoixà.  Deuen  ser  estigmes  del  mal 
espanyol? 


lóg 

Militar.  Prou  ho  endevines,  germà. 
Tres  vegades  n'he  som  arribat  a  les  portes 
de  la  mort. 

Cartoixà.  Y  de  que  vé  que  caminis  com 
si  tinguessis  noranta  anys,  o  com  un  sega- 
dor, o  com  si  t'haguessin  capolat  a  basto- 
nades? 

Militar.  Les  malalties  m'han  arronçat 
los  nirvis. 

Cartoixà.  En  veritat  que  la  teva  me- 
tamorfosi ha  sigut  una  hermosura,  Avans 
eras  un  gran  cavalcador,  y  de  centaure  t'has 
transmudat  en  un  semi  rèptil. 

Militar.  Son  conseqüències  de  la  vida 
militar. 

Cartoixà.  Son  les  aberracions  del  teu 
cervell.  Quin  botí  portes  a  casa,  a  la  teva 
dona,  als  teus  infants?  La  Ilepra...!  car  eix 
mal  es  una  mena  de  llatzería;  ab  la  diferen- 
cia, de  que  no  s'evita,  perquè  està  molt  es- 
tès, sobre  tot  entre  'Is  nobles,  y  ab  l'agra- 
vant,  de  que  ara  comunicaràs  la  teva  ma- 
lura als  sers  qui  deurien  serte  més  cars,  y 
de  que  tota  ta  vida  arrocegaràs  la  teva  car- 
canada putrefacta. 

Militar.     Cessa,  cessa,  germà,  per  l'amor 


170 

de  Deu.  Ja  'n  tinch  prou  ab  les  meves  des- 
ventures sense  que  hi  afegeixis  les  teves  pa- 
raulades. 

Cartoixà.  No  faig  més  que  retréuret 
los  mals  qui  atanyen  al  cos;  en  quant  als 
mals  de  l'ànima,  dígasme,  de  quina  ronya 
no  deu  estar  coberta,  de  quantes  ferides  no 
deu  ser  transpassada? 

Militar.  Porto  un'ànima  per  l'istil  de 
la  cloaca  Maubert  *  de  París,  o  de  les  la- 
trines  públiques. 

Cartoixà.  Temo  que  sa  pudentor  sia 
encara  més  infecta  devant  Deu  y  'Is  seus 
àngels. 

Militar.  Prou  n'hi  ha!  ja  massa  m'has 
esbroncat.  Si  parléssim  un  bri  del  meu  vià- 
tich? 

Cartoixà.  Del  teu  viàtich?  Res  puch 
donarte,  hauré  de  consultarho  ab  lo  Prior. 


*  La  gran  cloaca,  la  màxima;  una  mena  de  riera 
per  l'istil  de  les  de  certs  poblets  de  la  Costa,  un  recep- 
tacle de  brutícies,  un  barrancot  hont  se  vuydavan 
totes  les  inmondicies,  hont  la  gent  anava  públicament 
a  alleugerirse.  Corria  per  hont  passa  la  Rue  Maubert 
actual,  y  anava,  fent  tortes,  fins  al  riu.  La  menció 
que  'n  ía  Erasme  proba  lo  que  la  tal  cloaca  era  cone 
guda  y  lo  fastigosa  que  la  trobavan  los  estrangers. 


171 

Militar.  Si  's  tractés  d'embutxacar  no  't 
faries  pregar  gayre,  però  per  vosaltres  fra- 
res, quan  se  tracta  de  donar  tot  son  obsta- 
cles. 

Cartoixà.  Lo  qui  'Is  altres  facin  es 
cosa  llur.  Jo  no  tinch  mans  ni  pera  donar 
ni  pera  rebre.  Ens  ocuparem  d'això  en  ha- 
vent dinat,  ja  es  hora  d'anar  al  refectó. 


UABAT  Y  LA  DAMA  ERUDITA 

ANTRONI  '.  —  MAGDALA. 


ABBATIS    &    ERUDITJE 
Antronius.  —  Magdatia. 


ANTRONI.  D'hont  heu  tret  aquest  moble? 
Magdala.     No  '1  trobeu  elegant? 

Antroni.  Ignoro  si  ho  es;  lo  que  sí  asse- 
guro es  que  no  correspon  a  l'interior  domès- 
tich  d'una  gran  senyora  -. 

Magdala.     Per  quin  motiu? 

Antroni.  Perquè'l  veig  tot  plè  de  lli- 
bres. 

Magdala.  Vos  qu'heu  corregut  tant  de 
mon,  que  sou  Abat  y  home  de  Cort,  may 

*  Antronius.  —  V.  la  nota  ú'Opulentia  Sòrdida. 

*  In  cedihus  heroinarum.  —  En  la  cambra  de  les 
grans  senyores,  de  les  ilustres  dames...  Heroïna  es  usat 
en  lo  sentit  de  dona  noble  distingida. 


174 

heu  vist  un  moble  ab  llibres  en  les  habita- 
cions d'una  dama? 

Antroni.  Qualque  vegada,  però  escrits 
en  francès,  y  aquí  'n  veig  qu'estàn  en  grech, 
en  llatí, 

Magdala.  Voldríau  dir  que  solament 
los  llibres  escrits  en  francès  ensenyan  les 
bones  coses? 

Antroni.  Vull  dir  que  prou  comprench 
lo  necessari  qu'es  a  les  senyores  entretenirse 
en  lectures. 

Magdala.  No  més  entretenirse?  y  per- 
què no  instruhirse? 

Antroni.  Feu  una  confusió  entre  la  cièn- 
cia y  la  diversió.  La  ciència  no  es  cosa  de  dones, 
la  vostra  feyna  es  de  viure  agradablement. 

Magdala.  Me  sembla  que  tothom  deu 
procurar  viure  bé. 

Antroni.     Sens  dupte. 

Magdala.  Y  cóm  podreu  viure  bé  sense 
viure  agradablement? 

Antronl  Al  contrari.  Com  pot  viures 
agradablement  sense  viure  bé? 

Magdala.  Aprobeu  donchs  los  qui  viuen 
malament,  ab  tal  que  visquin  agradable- 
ment? 


175 

Antroni.  Jo  crech  que  's  viu  bé  quan 
se  viu  agradablement. 

Magdala.  Mes ,  la  sancció  del  bé , 
naix  de  coses  externes  o  de  coses  de  l'àni- 
ma? 

Antroni.     De  les  coses  externes. 

Magdala.  Oh,  quin  Abat  més  subtil  y 
quin  filòsof  més  espès!  Dieume,  en  què  feu 
consistir  lo  contentament? 

Antroni.  En  dormir  d'un  bon  son,  en 
menjar  de  gust,  en  fer  lo  que  plau,  en  tenir 
diners,  honors  y  dignitats. 

Magdala.  Però  no  us  sembla  que  si  Deu 
afegís  a  totes  eixes  coses  la  saviesa,  lo  viure 
fora  més  agradable? 

Antroni.     Y  de  què'n  dieu  la  saviesa? 

Magdala.  Ne  dich  la  saviesa  de  reco- 
nèixer que  la  felicitat  no  es  res  sense  la  pau 
de  l'ànima,  de  compendre  que  les  riqueses, 
los  honors,  l'ilustre  breçol,  no  'ns  fan  ni 
més  ditxosos  ni  millors. 

Antroni.     Veig  que  sou  massa  sàvia! 

Magdala.  Sí  jo  sento  un  major  pler  en 
llegir  un  bon  llibre,  que  no  pas  vos,  caçant, 
bevent  o  jugant  als  daus;  no  trobeu  que 
jo  visch  agradablement? 

14 


176 

Antroni.  Parleu  d'una  manera  de  viure 
que  no  fa  per  mi. 

Magdala.  Jo  no  vos  pregunto  lo  que  fa 
per  vos,  no  més  vos  dich  lo  que  m'es  agra- 
dable a  mi. 

Antroni.  No'm  plauria  que  'Is  frares 
del  meu  convent  s* aficionessin  a  la  lectura. 

Magdala.  Donchs  jo  trobo  la  lectura 
una  cosa  molt  agradable...  Y  perquè  no  us 
plauria  que  'Is  vostres  frares  llegissin? 

Antroni.  Perquè  'Is  qui  llegeixen  no  son 
dòcils,  sempre  m'oposan  les  Decretals  *,  Sant 
Pere,  Sant  Pau... 

Magdala.  Lo  qual  me  dona  a  entendre 
que  deveu  comandaries  coses  que  no  apro- 
ban  les  Decretals,  Sant  Pere,  o  Sant  Pau. 

Antroni.  No  's  tracta  de  lo  qu'eixos 
sants  aproban  o  deixan  d'aprobar,  però  no 
m'agrada  que  se  'm  fassin  objeccions,  y  may 
permetré  a  un  dels  meus  subordinats  que 
sàpiga  més  que  jo. 

Magdala.  Podríau  evitar  eix  inconve- 
nient aplicantvos  a  l'estudi  de  lo  que  ig- 
noreu. 

'     Ex  decretalibus.  —  Lleys,  decrets  promulgats  pels 
Papes. 


177 

Antroni.  No  tinch  temps  pera  mal 
gastar. 

Magdala.  Voleu  dir?  No  teniu  temps 
pera  instruirvos? 

Antroni.  No.  Les  moltes  hores  de  reso, 
la  cura  dels  negocis  conventuals,  la  cacera, 
los  cavalls,  la  vida  de  Cort... 

Magdala.  Y  totes  eixes  coses  les  poseu 
per  sobre  de  la  saviesa? 

Antroni.     Per  força. 

Magdala.  Dieume  encara,  Abat;  si  un 
Júpiter  vos  donava  '1  poder  de  metamorfosar 
los  vostres  frares  en  un  animal  qualsevulga, 
faríau  d'ells  altres  tants  porchs  o  cavalls? 

Antroni.     De  cap  manera. 

Magdala.  Seria  no  obstant  la  millor 
fayçó  d'impedirlos  que  tinguessin  més  inte- 
ligencia  que  vos. 

Antroni.  Després  de  tot,  qu'ells  sien  lo 
que  sí  en.  Lo  que  jo  vull  ser,  es  tot  un  home. 

Magdala.  Judiqueu  qu'un  home  que 
no  sab  ni  vol  saber  es  un  ser  perfecte? 

Antroni.  Judico  que  tinch  tanta  cièn- 
cia com  m'en  cal. 

Magdala.  Les  bèsties  també  tenen  tanta 
ciència  com  los  cal. 


178 

Antroni.  Me  feu  l'efecte  d'una  sofista. 
Los  vostres  rahonaments  son  molt  espe- 
ciosos. 

Magdala.  No  vull  dirvos  l'efecte  que  'm 
fan  los  vostres...  Pregunto  encara,  per  quin 
motiu  eix  moble  vos  desplau? 

Antroni.  Perquè  les  armes  de  les  dones 
son  lo  fus  y  la  filosa. 

Magdala.  Una  mare  de  familia  deu 
gobernar  sa  casa,  instruir  los  seus  fills  y 
domèstichs;  no  es  veritat? 

Antroni.     Sí  que  deu  ferho. 

Magdala.  Y  penseu  que  sia  cosa  fàcil 
sense  qualque  saviesa? 

Antroni.     Es  clar  que  ho  penso. 

Magdala .  Donchs  eixa  saviesa  l' aprench 
en  los  llibres. 

x\ntroni.  Al  meu  convent  governo  se- 
xanta  dos  frares  y  a  la  meva  celda  no  hi 
veureu  may  cap  llibre. 

Magdala.  Lo  qual  me  dona  a  entendre 
lo  sàviament  que  deveu  ocuparvos  dels  vos- 
tres frares. 

Antroni.  Admetria  potser  algunes  lec- 
tures, però  no  en  llatí. 

Magdala.     Per  quina  rahó? 


179 

Antroni.  Perquè  '1  llatí  es  una  llengua 
que  no  convé  a  les  dones. 

Magdala.     Dièumen  la  causa. 

Antroni.  Lo  llatí  pot  entelar  llur  cas- 
tedat. 

Magdala.  De  manera,  que  'Is  llibres  en 
francès,  quasi  tots  plens  de  contes  impú- 
dichs,  contribueixen  a  la  castedat? 

Antroni.     Ademés,  per  altre  cosa... 

Magdala.     Dièula  francament. 

Antroni.  Les  dones  que  no  saben  llatí, 
se  servan  més  suaument  sots  la  tutela  dels 
religiosos. 

Magdala.  Veig  que  feu  tot  lo  possible 
pera  allunyar  eix  perill,  car  es  notori  que 
vos  esforceu  en  no  saberne  gayre,  de 
llatí. 

Antroni.  Ademés,  lo  vulgus  troba  es- 
trany qu'una  dóna  sàpiga  llatí. 

Magdala.  Tots  sabem  que  les  persones 
vulgars  son  les  majors  enemigues  del  bé, 
que  la  rutina  es  l'escola  de  totes  les  nicieses. 
Cal  habituarse  a  lo  superior,  y  llavors,  lo 
extraordinari  esdevé  usual,  lo  que  semblava 
revés  se  torna  blà,  lo  que  semblava  estrany 
es  trobat  bell. 


i8o 

Antroni.  Continueu,  vostre  discurset 
m'interessa.     / 

Magdala.  No  trobeu  hermós  qu'una 
dóna  nada  a  Alemanya  entengui  '1  francès? 

Antroni.     Si  que  ho  trobo. 

Magdala.     Per  quin  motiu? 

Antroni.  Perquè  li  facilita  parlar  ab 
os  qui  saben  francès. 

Magdala,  Y  trobeu  indecorós  que  jo 
aprengui  la  llengua  llatina  que  'm  serveix 
pera  conversar  cada  dia  ab  gran  nombre 
d'autors  eloqüents,  instruhits,  savis,  bons 
concellers? 

Antroni.  Los  llibres  enterboleixen  lo 
cervell  de  les  dones,  que  ja  no  '1  tenen 
gayre  clar. 

Magdala.  Ignoro  fins  a  quin  punt  vos- 
tre cervell  es  més  clar  que  '1  meu,  mes  ad- 
metentho,  prefereixo  dedicar  la  meva  poca 
o  molta  claror  cerebral  a  l'estudi  de  les  be- 
lles lletres  que  no  pas  recitar  resos  que  no 
entench  o  passar  les  nits  en  festins  y  vuy- 
dant  copes. 

Antroni.  La  gran  lectura  engendra  la 
insania. 

Magdala.     Les  vostres  converses  ab  bu- 


i 


i8i 

fons,  companys  de  botella  y  jutglars,  ho 
l'engendran,  veritat? 

Antroni.  Al  contrari,  dissipan  l'enuig, 
avivan  l'esprit. 

Magdala.  Com  s'esplica  donctis,  qu'a 
mi,  los  vostres  tan  agradables  companys  me 
causin  tedi? 

Antroni.  Tothom  vos  dirà  que  son 
d 'allò  més  divertits. 

Magdala.  L'experiència  proba  lo  con- 
trari. Son  innombrables  los  qui  de  tant 
beure,  de  tant  afartarse,  de  tant  passar  nits 
en  l'orgia,  y  de  tant  desbridar  llurs  passions, 
han  perdut  la  rahó. 

Antroni.  Repeteixo  que  de  cap  manera 
voldria  una  dóna  sàvia. 

Magdala.  Y  jo  'm  felicito  d'haver  tro- 
bat un  marit  que  no  sia  del  vostre  parer, 
car  les  coses  de  l'esperit  ens  fan  més  cars,  ell 
a  mi,  jo  a  ell. 

Antroni.  La  ciència  s'adquireix  a  còpia 
de  grans  fatigues,  y  com  després  de  tot  la 
vida  es  curta... 

Magdala.  Dièume,  varò  excelent,  si  tin- 
guéssiu de  morir  demà,  voldríau  morir  més 
ignorant  o  més  savi? 


l82 

Antroni.  Si  la  saviesa  s'obtingués  sens 
pena,  ray! 

Magdala.  Cap  cosa  s'obté  sense  pena, 
y  no  obstant,  tot  ho  hem  de  deixar.  Perquè 
no  adquirir  la  cosa  més  preuhada  y  qual  ex- 
celencia  ens  aprofita  fins  per  la  vida  futura? 

Antroni.  Sempre  he  sentit  dir  qu'una 
dóna  sàvia  era  doblement  folla. 

Magdala.  En  efecte,  n'hi  ha  que  ho 
diuen;  però  son  los  folls.  La  dóna  verament 
entenimentada  no  presumeix  de  serho,  men- 
tres  que  la  qui  no  ho  es,  s'imagina  serho,  y 
això  la  fa  semblar  aixelabrada. 

Antroni.  No  sabré  dirvos  perquè,  però 
les  lletres  van  tant  bé  a  una  dóna,  com  un 
bast  a  un  bòu. 

Magdala,  No  podeu  però  negarme 
qu'un  bóu  portaria  millor  un  bast  qu'un 
ase  o  un  garri  no  portarían  una  mitra...  Y 
altre  cosa,  Què  penseu  de  la  Verge  mare? 

Antroni.     Ne  tinch  la  més  alta  idea. 

Magdala.     Creyeu  que  llegia  llibres? 

Antroni.  Sí  que  ho  crech,  però  no  dels 
que  veig  en  aquest  moble. 

Magdala.     Quins  llibres  llegia? 

Antroni.     Les  hores  canòniques. 


i83 

Magdala.     A  l'us  de  qui? 

Antroni.     De  l'ordre  de  Sant  Benet. 

Magdala,  No  vull  contradirvos;  però 
no  'm  negareu  que  Santes  Paula  y  Eusto- 
chia  llegien  les  Sagrades  Escriptures  ^ 

Antroni.  Sí;  però  avuy  no  les  llegi- 
rien. 

Magdala.  Aixi  com  antiguament  era 
rara  avis  un  Abat  ignorant,  avuy  no  hi  ha 
res  de  mes  comú.  En  altres  temps,  prínceps 
y  emperadors  se  distingien  no  solament  per 
l'autoritat,  sinó  per  la  ciència,  y,  encara 
avuy  dia,  hi  ha  més  dames  instruïdes  de 
les  que  vos  penseu.  A  Espanya  -  y  a  Itàlia, 

'  Paula  et  Eustochium.  —  Paula,  dama  romana, 
mort  son  marit,  donà  'Is  seus  bens  als  pobres.  Sa  filla, 
qual  nom  hem  femenisat:  Eustochia,  pera  evitar  am- 
bigüetats,  no  tan  solament  sabia  '1  llati  correctament, 
sinó  '1  grech  y  l'hebràich,  era  ademés  molt  instruïda 
en  les  Santes  Escriptures.  Mare  y  filla  vivien  en  temps 
de  Sant  Geroni,  de  qui  reberen  lliçons,  essentne  testi- 
moni la  famosa  epístola  de  San  Geroni  a  Eustochia 
sobre  la  conservació  de  la  virginitat.  Eustochia  havia 
fet  vot  de  romandre  verge  y  S.  Geroni  l'exhorta  a 
perseverar  en  tan  piadosa  resolució.  Ell  mateix  té  es- 
crúpol de  que  '1  seu  amor  a  les  belles  lletres  no  li 
valgui  '1  dictat  de  Ciceronià  en  lloch  del  de  Chris- 
tià. 

*     Alusió  a    Beatriz  de  Galindo,  la  Latina,   mestra 


i84 

hi  ha  moltes  dames  de  la  més  alta  naixen- 
ça, en  estat  de  discutir  ab  l'home  més  doc- 
te. A  l'Anglaterra  hi  ha  les  filles  de  Thomas 
Morus,  a  l'Alemanya  les  germanes  de  Bili- 
bal  y  de  Blaurer  que  també  son  molt  sà- 
vies... y  si  vos  descuydeu,  vindrà  '1  dia  en 
que  nosaltres,  dones,  presidirem  les  Escoles 
de  theología,  predicarem  a  les  Iglesies,  por- 
tarem les  vostres  mitres. 

Antroni.     Deu  nos  en  guard! 

Magdala.  Tracteu  donchs  d'impedirho. 
Si  continueu  com  sou,  les  oques  pujaran  a 
les  trones,  ja  que  'Is  pastors  muts  no  les 
ocupan.  Repareu  que  la  escena  del  mon  se 
transmuda...  O  cambièu  de  procediments  o 
la  vostra  influencia  es  perduda. 

Antroni.  Quina  dóna  més  obstinada! 
Si  un  dia  veniu  a  visitar  lo  nostre  con- 
vent vos  prometo  una  recepció  més  suau 
que  no  pas  la  que  a  casa  vostra  he  re- 
buda. 

Magdala.     Com  me  rebreu? 

de  llatí  que  fou  de  D.»  Isabel,  la  Catòlica;  a  Franciscà 
de  Lebrija,  professora  d'Alcalà;  a  Luciana  de  Me- 
drano,  professora  a  Salamanca;  &,  &...,  qual  anome- 
nada s'estengué  per  tota  l'Europa. 


i 


i85 

Antroni.  De  bona  humor,  dançarem, 
beurem  a  desdir,  anirem  de  cacera,  jugarem, 
riurem ! 

Magdala.  Prou  me  feu  riure  en  eix 
moment ! 


L'A  VOL   FEMBRA 
Y'L  JOVINCELL 

LUCREZIA.  —  SOFRONI. 


ADOLESCENTIS  &  SCORTI 
Lucrttia.  —  Sophroniu$. 


LUCREZIA.  Quin  goig  lo  meu,  oh  dilecte 
Sofroni,  per  fi  has  tornat?  Feya  cent 
anys  qu'eres  fora...  al  primer  cop  d'ull  no 
t'havia  conegut! 

Sofroni.     Per  quina  causa,  ma  Lucrezia? 

LucREZiA.  Te  'n  anares  imberbe  y  re- 
tornas  ab  pel  a  la  cara.  Mes,  què  tens,  cor 
estimat,  semblas  pesarós? 

Sofroni.  Desitjo  parlar  te  amistosa- 
ment... y  a  soles. 


i88 

LucREZiA.  Que  no  hi  estem  a  soles, 
mon  joliu  pardalet?  ^ 

SoFRONi.  Retiremnos  a  un  lloch  més 
isolat. 

LucREZiA.   Anem  si  vols  al  reco  de  la  sala. 

SoFRONi.  No  trobo  que  sia  un  lloch  prou 
secret. 

LucREZiA.  D'hont  vens  ab  eix  pudor 
insòlit?  Hi  ha  aquell  recambró  tot  ple  de 
farda ;  però  es  tant  fosch  que  ab  prou  f eyna 
ens  hi  veurem  les  cares. 

SoFRONi.  Mira  bé  que  no  hi  hagi  cap 
escletxa... 

LucREZiA.     No  'n  veig  ni  una. 

SoFRONi.  Ningú  darrera  'Is  embans  que 
pugui  ohirnos? 

LucREZiA.  Ni  una  mosca,  amor  meu... 
qu'esperas? 

SoFRONi.     Evitarem  les  mirades  de  Deu? 

LucREZiA.     Això  no.  Deu  tot  ho  veu. 

SoFRONi.     Y  les  dels  àngels? 

LucREziA.  Impossible  evitar  llurs  mi- 
rades. 

*  ...  mea  mentula.  —  Ens  ha  semblat  que  joliu  par- 
dalet traduía  d'una  manera  prou  decent  y  graciosa  les 
paraules  usades  per  l'autor. 


i89 

SoFRONi.  Còm  s' esplica  donchs  que  no '  ns 
donem  vergonya  de  fer  a  la  faç  de  Deu  y 
en  presencia  dels  àngels  lo  que  no  gosaríem 
fer  devant  dels  amichs? 

LucREZiA.  A  què  venen  eixos  discursos? 
Si  vols  predicar,  pren  un  hàbit,  enfilat  a  la 
trona  y  t'escoltarem,  barbudet  estimat. 

SoFRONi.  Ho  faria  ab  gaudi  pera  trèu- 
ret  d'eixa  vida  que  portes,  la  més  infamant, 
la  més  miserable! 

LucREZiA.  Y  per  quin  motiu  vols  ferme 
mudar  d'ofici?  No  veus,  prenda  estimada, 
que  cal  guany arse  les  moçades?  Aquesta  es 
la  meva  indústria,  aquesta  es  la  meva  renda. 

SoFRONi.  Voldria,  cara  Lucrezia,  que 
posessis  bon  seny,  a  fi  d'examinar  junts  la 
teva  situació. 

Lucrezia.  Guarda  '1  teu  parlament  per 
un  altre  dia.  Ara,  estimèmnos,  mon  bell 
Sofroni. 

SoFRONi.  Lo  que  vols  fer  es  pera  que  't 
doni  qualque  moneda? 

Lucrezia.     Me  sembla  que  no  t'erras. 

Sofroni.  No  perdràs  res  escoltantme. 
Te  donaré  quatre  vegades  més,  ab  tal  que 
m'escoltis. 


LucREZiA.     Digas  lo  que  't  plàcia. 

SoFRONi.  De  primer,  respon:  sospitas 
que  alguna  persona  't  vulgui  mal? 

LucREZiA,     Prou,  més  d'una. 

SoFRONi.  Y  tu,  detestes  qui  't  de- 
testa? 

LucREZiA.     Naturalment! 

SoFRONi.  De  modo  que  si  poguessis  fer 
quelcom  que  'Is  agradés,  ho  ferías? 

LucREZiA.  Al  contrari,  més  aviat  les 
enmetzinaría. 

SoFRONi.  Reflexiona  donchs  ara:  quina 
satisfacció  major  pots  donar  als  qui  't  de- 
testan,  que  portar  la  vida  miserable  y  de- 
gradant que  portas?  y  quina  aflicció  no  cau- 
sas  als  qui  t'estiman! 

LucREZiA.     Es  la  planeta! 

SoFRONi.  Has  renunciat  a  l' afecte  de 
ton  pare,  de  ta  mare,  dels  teus  germans  y 
germanes,  dels  teus  oncles,  de  tots  aquells 
ab  qui  la  sanch  te  lliga.  Ells  se  donan  pena 
de  tu,  y  tu  no  gosas  presentarte  devant 
d'ells. 

LucREZiA.  Al  contrari,  amor  meu,  he 
baratat  ab  guany  totes  les  meves  afeccions. 
En    lloch    d'uns   quants   amichs   qu'avans 


191 

tenia,  ara  'n  tinch  un  aixam,  y  entr'ells  tu, 
que  sempre  m'has  sigut  caríssim. 

SoFRONi.  Inútil  bromejar.  Examina  se- 
riament  la  teva  situació  veritable.  Crèume, 
Lucrezia  ben  volguda;  una  dóna  que  té 
tants  amichs  es  com  si  no  'n  tingués  ni  un. 
Los  qui  't  venen  a  veure  no  't  prenen  per 
llur  amiga,  sinó  per  llur  servey  de  cambra. 
Considera,  malastruga,  en  quin  abim  t'ets 
capbuçada.  Jesu-Christ  ha  sentit  tant 
d'amor  per  tu,  que  t'ha  redimida  ab  la 
seva  sang  y  ha  volgut  que  tinguessis  part 
en  l'herencia  celestial...  y  tu,  fas  del  J:eu 
cos  una  sentina  pública  hont  acudeixen 
tota  mena  d'homens  bruts,  inmonds  y  em- 
pestats pera  vuydar  llur  sutgería  en  ta  per- 
sona. Si  eixa  malura  encomanadiça  que  'n 
diuen  mal  espanyol  encara  no  t'ha  conta- 
minada, no  podràs  però  lliuràrten  y  llavors, 
qui  tant  malhaurada  com  tu?  car  admetent 
que  frueixis  d'altres  benifets,  anomenada  o 
pecunia,  may  seràs  més  qu'un  cadavre  am- 
bulant. T'has  emancipada  de  l'obediència 
materna  y  vius  sotmesa  a  un  innoble  ma- 
trona,  les  prèdiques  de  ton  pare  t'amohina- 
van  y  ets  lo  sach  de  cops  dels  ubriachs  y 


15 


192 

malsans,  la  feyna  més  lleugera  't  causava 
enuig  y  en  eixa  casa  perts  les  nits,  no  tens 
un'hora  teva.. 

LucREZiA.  Ahont  vols  anar  a  parar  ab 
tanta  prèdica? 

SoFRONi.  Pensa  ademés  en  que  eixa  flor 
de  beutat  que  't  fa  ser  desitjada,  serà  prest 
una  flor  marcida,  y  perdut  l'encís,  què  serà 
de  tu,  malastruga?  quin  femer  serà  més  re- 
pugnant que  '1  teu  cos?  De  cortisana  esde- 
vindràs arcabota...  dignitat  a  que  totes  les 
meretrius  aspireu;  però  fins  admetent  que 
l'obtinguis,  exerciràs  l'ofici  més  afrós  y  dia- 
bòlich. 

LucREZiA.  Tot  lo  que  'm  dius,  oh  car 
Sofroni,  pot  ser  veritat,  mes  d'hont  has 
tretes  unes  rahons  tant  extra  púdiques?... 
tu,  que  sempre  he  conegut  llibertí?  No  te- 
níam  client  més  assiduu  ni  més  de  la  gresca 
que  tu...  Potser  sia  que  segons  m'han  con- 
tat arribas  de  Roma. 

Sofroni.     En  efecte. 

LucREZiA.  Ordinàriament,  tots  los  qui  'n 
venen,  encara  son  pitjors  que  al  anarhi.  Còm 
s'esplica  que  en  tu,  lo  romiatge  hagi  pro- 
duhit  un  efecte  contrari? 


193 

SoFRONi.  Es  que  jo  no  vaig  anar  a  Ro- 
ma en  la  disposició  d'esprit  de  molts  altres. 
N'hi  ha  que  hi  van  pera  tornarne  més  per- 
vertits, per  lo  qual  no  mancan  ocasions.  Jo 
vaig  començar  per  fer  la  ruta  en  companyia 
d'un  home  de  bé  qui  m'aconcellà  emportar- 
men  en  lloch  d'una  carabaceta  de  vi,  lo 
Nou  testament,  traduhit  per  Erasme. 

LucREZiA.  Erasme?  corren  veus  de  que 
es  un  home  mitj  herètich, 

SoFRONi.  Què  dius?  tu  coneixes,  aquí, 
lo  nom  d' Erasme? 

LucREZiA.  No  n'hi  hà  de  més  conegut 
entre  nosaltres. 

SoFRONi.     L'has  vist  en  persona? 

LucREZiA.  May!  y  per  cert  que  'm  reca. 
Me  plauria  veure  un  home  de  qui  diuen 
tant  de  mal. 

SoFRONi.  Qui?  Probablement  males  per- 
sones ! 

LucREZiA.  Al  contrari,  persones  molt 
reverents. 

SoFRONi.     Conegudes  teves? 

LucREZiA.     No  't  diré  pas  llur  nom. 

SoFRONi.     Per  quin  motiu? 

LucREZiA.     Perquè  xerraries,  y  si  's  sa- 


194 
pigues  que  te  'Is  he  anomenades  perdria  la 
millor  part  del  meu  guany. 

SoFRONi.     No  temis,  parlaràs  a  una  pedra. 

LucREZiA.     Apropa  l'orella...  escolta. 

SoFRONi.  Beneyta!  perquè  apropar 
l'orella?  no  estem  sols?  Potser  perquè  Deu 
no  'ns  oigui? 

Deu  inmortal!  quina  meretriu  més  cari- 
tativa, que  fins  es  misericordiosa  ab  los 
mendicants! 

LucREZiA.  Los  mendicants  de  qui  't 
parlo  me  fan  guanyar  més  moneda  que  vo- 
saltres gent  distingida, 

SoFRONi.  Pera  enriquir  les  dones  de 
mala  vida  despuUan  les  famílies  honestes. 

LucREZiA.     Pàrlam  del  teu  llibre. 

SoFRONi.  Tens  rahó,  escolta:  Sant  Pau, 
que  no  sab  mentir,  declara  que  tots  aquells 
y  aquelles  que  's  donen  a  la  disbauxa  no 
joiràn  de  l'hereuatge  del  realme  celest...  y 
llegint  eixa  sentencia  he  pensat:  los  bens 
qu' espero  de  la  successió  paterna  son  poca 
cosa,  y  no  obstant,  més  aviat  renunciaria  a 
les  més  belles  meretrius  que  no  pas  exposar- 
me  a  ser  desereuhat  per  mon  pare.  Ab  ma- 
jor motiu  he  d'esforçarme  perquè  Deu  no  'm 


195 
deshereui.  Y  encara,  si  '1  meu  pare  come- 
tés ab  mi  una  acció  fellona,  me  roman- 
dría  '1  recurs  d'invocar  la  Justicia  humana, 
mes  devant  l'Etern  no  hi  ha  apelació.  En 
conseqüència,  estich  decidit  a  rompre  tot 
tracte  ab  dones  com  tu. 

LucREZiA.     Veurem  si  te'n  podràs  passar! 

SoFRONi.  La  contin encia  depèn  moltís- 
sim  de  la  voluntat,  y  després  de  tot,  resta  '1 
recurs  del  matrimoni.  A  Roma  he  vuydat  les 
meves  estables  d'Augies  en  lo  sí  d'un  confes- 
sor. Me  donà  bons  con  celis,  m'exhortà  a  guar- 
dar la  puresa  de  l'ànima  y  del  cos  y  a  llegir 
llibres  piadosos;  a  resar  sovint,  a  ser  sobri. 
Per  tota  penitencia  m'ordenà  recitar  age- 
nollat devant  faltar  major  lo  psalm  Mise- 
rere  mei  Deus,  y  que  si  podia  ferho,  donés 
un  carolus  a  un  pobre.  Per  cert  que  mani- 
íestantli  jo  la  meva  sorpresa  d'una  tant 
lleugera  penitencia  per  pecats  com  los  que 
jo  li  havia  confessat,  me  respongué  ab  agu- 
desa: ((fill  meu,  si  '1  vostre  arrepentiment 
»es  sincer,  si  cambièu  de  vida,  no  importa 
))la  penitencia;  si  al  contrari  continueu  en 
»la  disbauxa,  vostre  càstich  serà  superior 
«al  que  podria  imposarvos  un  confés.  Ve- 


196 

«yèume  a  mi,  tremolós,  ab  lleganyes,  l'es- 
»pinada  corba...  es  que  he  viscut  en  altres 
«temps  com  vos  m'heu  confessat  qu'havíau 
» viscut V...  Eixa  es  l'historia  de  la  meva 
conversió. 

LucREZiA.  Ara  veig  ben  bé  qu'he  per- 
dut mon  estimat  Sofroni, 

SoFRONi.  Al  contrari,  ara  l'has  guanyat. 
Avans,  jo  era  un  ser  perdut,  no  era  '1  teu 
amich  ni  '1  meu  amich  propi;  ara  t'estimo 
verament  y  estich  assedegat  de  la  teva  sal- 
vació. 

LucREZiA.  Què  vols  dir?  què  m'acon- 
cellas? 

Sofroni.  Que  renunciïs  incontinent  a 
la  vida  que  portas.  Si  vols  contraure  matri- 
moni, te  dotarem  modestament;  si  vols  en- 
trar a  les  repenedides  o  cambiar  de  condició 
posante  al  servey  de  persones  honestes... 
parla!  t'ajudaré! 

LucREZiA.  Per  favor,  mon  car  Sofroni, 
parla  tú,  seguiré  '1  teu  parer. 

Sofroni.  Sí,  però  mentres  tant,  surt 
d'aquesta  casa. 

LucREZiA.     Tant  prompte! 

Sofroni.     Perquè  no  avuy  de  preferen- 


197 
eia  a  demà?  Si  es  perillós  diferir,  ho  es  també 
retardar. 

LucREZiA.     Y  ahont  vols  quevagi? 

SoFRONi.  Recull  tot  lo  que  sia  teu,  ho 
remetràs  aquest  vespre  a  mon  domèstich 
que  ho  portarà  a  casa  d'una  dona  de  con- 
fiança. Un  instant  després,  jo  vindré  a  cer- 
carte  ab  pretext  d'anar  a  pendre  la  fresca, 
y  t'acompanyaré  a  casa  de  la  dona  en  qües- 
tió, hont  podràs  romandre,  a  mes  despeses, 
fins  qu' hagis  pres  un  determini,  lo  qual  de- 
sitjo sia  prompte  fet. 

LucREZiA.  Mon  car  Sofroni,  sia  com  tu 
desitjas,  poso  en  tu  ma  confiança, 

Sofroni.  Més  tart  te  'n  gaudiràs,  cara 
Lucrezia. 


i 


LA  PUELLA 
ENEMIGA  DEL  MATRIMONI 

EUBULl.  —  CATHARINA. 


VJRGO  MISOGAMOS 
Eubulus.  —  Catharina  * 


EUBULl.  Celebro  que  '1  banquet  sia  ter- 
minat pera  poder  passejar  junts  per 
aquest  caminal  delectable. 

Catharina.  Jo  també  estava  lassa  de 
seure. 

EuBULi.  Quina  Primavera  joliua!  Com 
la  natura  somriu!  Sembla  trobarse  en  sa 
prima  joventut. 

Catharina.     En  veritat  que  sí. 

EuBULi.  Perquè  no  somriu  la  teva  pri- 
mavera? 


*     Eubulus,   bon    conceller.  —  Catharina,  del  grech 
•/.aOapóç,  pura  com  la  Verge  Santa  de  Alexandria. 


200 

Catharina.     Què  vols  dir? 

EuBULi.     Que  'm  semblas  afligida. 

Catharina.     Sempre  estich  igual. 

EuBULi.  Vols  que  't  mostri  la  teva 
imatge? 

Catharina.     Veyam. 

EuBULi.  Mira  aquesta  rosa  quals  fulles 
se  clouen  al  pondres  lo  Sol. 

Catharina.     Ja  la  veig,  y  què? 

EuBULi.     La  teva  cara  es  com  ella. 

Catharina.     La  comparació  es  joliua. 

EuBULi.  Si  no  'm  creus  mirat  en  l'ay- 
gua  d'aquell  brollador...  Què  volen  dir  tants 
sospirs  com  has  exhalat  mentres  érem  a  taula? 

Catharina.  Vullas  no  interrogarme  so- 
bre una  cosa  que  no  pot  interessarte. 

EuBULi.  Al  contrari,  que  m'interessa 
moltíssim,  car  no  puch  estar  alegre  veyente 
trista...  Oh!  Encara  un  altre  sospir  eixit 
del  fons  de  l'ànima! 

Catharina.  Sento  certa  pena,  mes  no 
seria  prudent  revelaria. 

EuBULi.  Ni  a  mi?...  a  qui  ets  més  cara 
que  si  'm  fossis  germana?...  Catharina  esti- 
mada, qual  que  sia  '1  téu  secret,  confíal  al 
meu  cor. 


ï 


201 

Catharina.  Admetent  que  't  parli,  serà 
sense  conseqüència.  Ni  tu  ni  ningú  podrà 
donarme  socós. 

EuBULi.  Si  altre  cosa  no,  podré  acon- 
cellarte. 

Catharina.     M'es  impossible  parlar. 

EuBULi.     Per  quin  motiu?  Te  soch  odiós? 

Catharina.  Al  contrari,  un  germà  'm 
seria  menys  estimat...  y  no  obstant,  desitjo 
no  parlar. 

EuBULi.  Me  confessaràs  la  teva  pena, 
si  l'endevino?  Perquè  duptas?  M'ho  pro- 
mets? Altrament  no  cessaré  d'amohinarte. 

Catharina.     Sia  com  tu  vols:  prometo. 

EUBULi.  No  veig  lo  que  pugui  mancarte 
pera  ser  ditxosa. 

Catharina.  Tant  de  bo  que  diguessis 
la  veritat. 

EuBULi.  Estàs  en  la  flor  de  la  joventut, 
si  no  m'erro  deus  tenir  disset  anys? 

Catharina.     Ara  'Is  he  fet. 

EuBULi.  Per  conseqüent,  suposo  que  la 
temensa  de  la  vellesa  no  deu  atormentarte. 

Catharina.     May  hi  penso. 

EuBULi.  La  teva  persona  es  una  per- 
fecció, un  do  de  la  divinitat. 


202 

Catharina.  Qual  que  sia  l'encís  de  ma 
persona,  ni  me  'n  alabo  ni  me  'n  planyo. 

EuBULi.  Los  teus  colors,  les  teves 
carns,  decelan  una  salut  florida...  a  menys 
que  tingas  tares  amagades! 

Catharina.  Gràcies  a  Deu,  no  tinch 
cap  mal  amagat. 

EuBULi.     La  teva  reputació  es  íntegra. 

Catharina.     Així  ho  confio. 

EuBULi.  La  teva  inteligencia  està  a  la 
mida  de  la  teva  boniquesa...  y  molt  me 
plauria  que  t'apliquessis  a  l'estudi  de  les 
arts  liberals. 

Catharina.     Soch  com  Deu  m'ha  feta. 

EuBULi.  Lo  teu  caràcter  respira  una 
gentilesa  que  sovint  no  resplandeix  fins  en 
les  dones  més  absolutament  hermoses. 

Catharina.  Procuro  que  '1  meu  caràc- 
ter sia  digne  de  mi. 

EuBULi.  La  parentela,  devegades,  es 
una  nosa  per  moltes  persones;  però  tu  ets 
filla  de  persones  ben  nades,  honestes,  dis- 
tingides y  plenes  de  tendresa  per  tu. 

Catharina.  Es  veritat  que  no  'm  puch 
plànyer  baix  aquest  concepte. 

EuBULi.     En   resum,    que   de    totes   les 


203 

damiseles  de  la  regió  jo  no  'n  pendría  d'al- 
tre per  esposa  més  que  tu,  si  '1  meu  as- 
tre 'm  fos  propici. 

Catharina.  Y  jo  tampoch  desitjaria 
més  que  un  jove  com  tu,  si  '1  matrimoni  'm 
fos  plaent. 

EuBULi.  De  lo  qual  dedueixo  que  la 
teva  melancolía  deu  tenir  per  origen  una 
causa  greu, 

Catharina.     Gravíssima! 

EuBULi.     No  t'enfadaràs  si  endevino? 

Catharina.     Ja  t'he  dit  que  no. 

EuBULi.  Sé  per  experiència  quins  tor- 
ments  causa  l'amor  ^..  Parla,  m'has  promès 
ferho. 

Catharina,  L'amor  es  causa  del  meu 
desfici,  mes  no  un  amor  com  lo  que  tu  su- 
posas. 

EuBULi.     De  quin  amor  creus  que  parlo? 

Catharina.     Endevina! 

EuBULi.  Perdo  tota  la  meva  perspicà- 
cia... No  deixaré  però  eixa  ma  sense  saber 
la  veritat. 


'     quanta  crux  sit  amor.  —  Plautus  y  Terenci  han 
usat  la  paraula  amor  com  sinònima  de  torment. 


204 

Catharina.  Reportat,  Eubuli,  no  sies 
tant  violent. 

Eubuli.     Confíam  lo  que  't  desola. 

Catharina.  Ja  que  tant  t'obstinas,  par- 
laré... De  petita  he  concebut  una  passió 
extraordinària... 

Eubuli.     Una  passió? 

Catharina.  He  desitjat  tancarme  en 
un  Convent  de  vérgens. 

Eubuli.     Ferte  monja? 

Catharina.     Sí. 

Eubuli.  Hem!  hem!  En  lloch  d'or, 
carbó ! 

Catharina.     Què  murmuras,  Eubuli? 

Eubuli.  Res,  llum  de  ma  vida.  Tossía, 
continua! 

Catharina.  Lo  meu  projecte  ha  sigut 
sempre  combatut  pels  meus  pares... 

Eubuli.     T'escolto,  prossegueix. 

Catharina.  Per  fi,  com  jo  no  cessava 
de  pregar,  de  conjurar,  de  suplicar,  ells  me 
prometeren  cedir  al  meu  desitj,  si  jo  al 
tenir  disset  anys  encara  persistia  en  la  meva 
vocació.  Mon  voler  es  sempre  '1  mateix  y 
'Is  meus  pares  no  volen  satisferlo  malgrat 
llur    promesa.    Això    es    lo   que    'm   porta 


205 

capficada.  Y  ara  que  t'he  confessat  lo  meu 
mal,  si  ets  prou  hàbil  metge,  pórtahi  remey. 

EuBULi.  Començaré  per  donarte  un 
concell,  amiga  ben  volguda,  modera  les 
teves  resolucions...  Quan  no  's  pot  lo  que  's 
vol,  s'ha  de  voler  lo  que  's  pot. 

Catharina.  Me  moriré  de  pena  si  no 
obtinch  lo  que  vull. 

EuBULi.  Y  com  t'es  vinguda  una  tant 
fatal  volensa? 

Catharina.  Una  volta,  fa  molt  temps, 
me  portaren  a  visitar  un  Convent  de  mon- 
jes,  y  recorrentho  tot,  tot  va  encisarme, 
principalment  los  visatges  radiosos  de  les 
religioses.  Semblavan  àngels!  La  llur  ca- 
pella resplandía  y  ubriagava  de  suaus  ílay- 
res,  los  jardins  de  la  casa  estavan  cuydats 
ab  un  gust  exquisit...  En  una  paraula,  les 
meves  mirades  no  veyen  arreu  més  que  co- 
ses delectables.  Afegeixhi  la  conversa  afec- 
tuosa de  les  religioses...  Vaig  trobarne  dues 
ab  qui  haviem  jugat,  essent  molt  nines...  y 
des  d'aquell  dia  mon  cor  sospira  per  la  vida 
conventual. 

EuBULi.  No  blasmaré  les  institucions 
religioses,  però  tot  no  convé  a  tots,  y  en  lo 


206 

que  't  pertoca,  coneixent  lo  teu  caràcter, 
més  aviat  t'aconcellería  pendre  un  marit 
que  fos  del  teu  gust,  fundant  ab  ell  una 
nova  comunitat,  de  la  qual  ell  seria  '1  Pare 
prior  y  tu  la  Mare  abadesa... 

Catharina.  Primer  morta  que  no 
pas  renunciar  al  meu  vot  de  virgini- 
tat. 

EuBULi.  La  virginitat  es  cosa  egregia, 
unida  a  la  puresa,  mes  pera  guardaria  no 
cal  tancarse  en  un  convent,  d'hont  més 
tart  te  seria  impossible  eixir.  Guarda  la 
teva  virginitat  sense  móuret  de  casa  'Is 
teus  pares. 

Catharina.     May    estaré    tant    segura. 

EuBULi.  Molt  més,  al  meu  entendre; 
car  no  vull  que  t'imaginis  qu' eixos  monjos 
sempre  farts  de  victualles  sien  castrats.  La 
gent  los  tracta  de  Pares,  y  en  veritat  que 
sovint  mereixen  llur  nom.  Antigament,  les 
vérgens  no  tenien  asil  més  honest  que  '1 
sota-teulat  de  llurs  progenitors,  y  llur  guia 
y  mestre  era  llur  bisbe.  Y  dígam,  si  't  plau, 
quin  convent  has  escollit  pera  viurehi  tan- 
cada? 

Catharina.     Chryserci. 


207 

EuBULi.  Ah!  No  gayre  lluny  de  casa 
vostra? 

Catharina.     En  efecte. 

EuBULi.  Conech  del  tot  la  comunitat, 
y  'm  sabria  molt  de  greu  que  pera  entrarhi 
deixessis  lo  teu  pare,  la  teva  mare,  los 
teus  parents  y  familia  honrada.  Lo  Prior 
del  tal  convent,  fa  temps  està  impedit  per 
la  vellesa,  per  la  beguda,  pels  seus  viciots. 
No  li  plau  més  que  '1  vi.  Té  dos  confrares 
ben  dignes  d'ell:  Joan  y  Jodoch.  Joan  potser 
no  sia  mala  persona,  però  no  té  res  d'un 
home  més  que  la  barba...  y  en  quant  a 
sciencia!  ni  un  pel!  Jodoch  es  tant  nesci, 
que  sense  '1  respecte  degut  a  l'hàbit,  aniria 
per  carrers  y  places  sots  lo  manteo  d'un  foll, 
ab  orelles  d'ase  y  cascabells  sonants. 

Catharina.  A  mi  'm  semblan  tos  dos 
uns  sants  varons. 

EuBULi.  Sé  lo  que  valen  millor  que  tu, 
Catherina  dilecta.  Ells  deuen  ser  los  qui 
pledejan  ab  los  teus  pares,  pera  ferte  llur 
prosèlita. 

Catharina.     Jodoch  m'ajuda  caldament. 

EuBULi.  Bell  advocat!  Y  fins  admetent 
qu'avuy  per  avuy  tingas  de  raure  ab  gent 

i6 


208 

instruida  y  honesta,  demà  seràs  manada  per 
gent  nescia  y  viciosa...  y  per  més  que  facis 
te  serà  precís  soportarla. 

Catharina.  Los  convits  freqüents  que  's 
donan  a  casa  m'esçandalisan.  Les  persones 
casades  hi  contan  coses  que  no  son  per  les 
orelles  d'una  verge.  Fins  devegades  no  puch 
rebutjar  algun  petó. 

EuBULi.  Qui  vol  evitar  tota  mena  d'es^ 
càndol  deu  renuncià  a  la  vida  social.  Cal 
acostumarse  a  ohirho  tot  sense  escoltar  més 
que  les  paraules  honestes.  A  casa  dels  teus 
pares  tens  sens  dupte  una  cambra  peculiar? 

Catharina.     Sí. 

EuBULi,  Qui  't  veda  retirarthi,  quan 
veus  que  'Is  convidats  s'engrescan?  Mentres 
los  altres  riuen  y  trincan,  tu,  ben  soleta, 
conversa  ab  J.  C.  ton  espòs;  resa,  psalmo- 
día,  alaba  al  Senyor.  La  casa  paterna  ne 
serà  purificada. 

Catharina.  De  tots  modos,  una  comu- 
nitat religiosa  ofereix  majors  garanties. 

EuBULi.  No  es  que  vulgui  blasmar  una 
casta  comunitat,  però  tampoch  voldria 
que  't  deixessis  enganyar  per  falses  aparien- 
cies.  Quan  estigas  tancada  y  vegis  les  coses 


209 

més  d'aprop,  tot  no  't  semblarà  tant  bell 
com  ara.  Les  qui  portan  vel  no  son  totes 
vérgens,  créume  a  mi. 

Catharina.     Quines  paraules! 

EuBULi.  Paraules  veres...  com  no  sia 
que  '1  títol  qu'hem  cregut  fins  avuy  exclu- 
siu de  la  Verge-mare,  degui  també  ser  apli- 
cat a  les  qui  després  de  l'infantament  son 
reputades  vérgens. 

Catharina.     Quina  abominació! 

EuBULi.  Sàpigas  encara,  que  sovint, 
entre  certes  vérgens  tot  no  es  virginal. 

Catharina.     No?  y  còm  pot  ésser? 

EuBULi.  Imitant  les  costums  de  Safo, 
millor  que  '1  seu  talent. 

Catharina.  No  comprench  lo  que  vols 
dir. 

EuBULi.  Si  't  parlo  així,  cara  Catharina, 
es  perquè  un  dia  no  tinguis  de  compendre... 

Catharina.  Sia  com  sia,  lo  meu  cor 
sospira  pel  Convent,  y  com  la  meva  volensa 
no  minva,  que,  al  contrari,  es  cada  punt 
més  ardenta,  jo  'n  deduesch  que  '1  meu 
desitj  es  una  inspiració  divina. 

EuBULi.  Y  jo,  jo  'm  fio  tant  poch  en  la 
teva  inspiració,  com  los  teus  pares.  Si  fossis 


210 

verament  inspirada,  Deu  hauria  tocat  llur 
cor.  Lo  que  hi  ha  es  una  fantasia  que  t'ha 
sigut  sugerida  per  l'esclat  de  que  fores  tes- 
timoni durant  la  teva  prima  infantesa,  per 
les  converses  amables  ab  les  religioses,  per 
r afecte  de  les  teves  amigues,  per  les  ceri- 
mònies corprenentes  del  culte  diví,  per  les 
interessades  exhortacions  dels  qui  voldrien 
caçarte  pera  tenir  més  per  beure.  No  igno- 
ran  que  ton  pare  es  generós  y  bò,  y  en 
conseqüència,  sovint  lo  convidan  a  llur 
taula,  fentse  ell  precedir  per  una  quantitat 
de  botelles  suficient  pera  dèu  bevedors 
intrèpits...  o  se  'n  venen  a  banquetejar  a 
casa  vostra.  T'aconcello,  donchs,  no  fer  res 
contra  la  voluntat  paterna,  baix  l'ègida  de 
qui  Deu  ha  volgut  que  visquessis. 

Catharina.  Donchs  jo  so  de  parer  de 
que  en  semblants  cassos  la  vocació  deu  ser 
seguida  de  preferència  al  pare  y  a  la  mare. 

EuBULi.  No  hi  ha  dupte  de  que  pera 
seguir  J.  C.  certes  circumstancies  poden 
autorisarnos  a  deixar  pare  y  mare.  Si  un 
cristià,  però,  tenia  per  pare  un  pagà,  sense 
medis  de  viure,  cometria  una  impietat  dei- 
xantlo  morir  de  fam,  y  si  per  exemple,  en- 


211 

cara  no  haguessis  confessat  J.  C.  en  lo 
sant  batisme,  y  que  'Is  teus  pares  s'oposes- 
sin a  que  fossis  batejada,  obraries  piadosa- 
ment  desobeint  a  un  pares  impíus;  o  encara, 
si  t'obligavan  a  una  acció  impía  o  inmoral, 
també  't  seria  permès  revelarte  contra  llur 
autoritat. 

Mes  en  lo  cas  present...  quina  necessitat 
tens  de  ferte  monja?  J.  C.  no  's  troba  a 
casa  teva?  La  natura  ordona,  Deu  aproba, 
Sant  Pau  recomana,  les  lleys  socials  pres- 
criuen l'obediència  filial...  ,;y  tu  voldries 
sustràuret  a  l'autoritat  d'uns  pares  bonís- 
sims,  substituir  per  un  Pare  factici  lo 
teu  pare  natural,  per  una  mare  desconegu- 
da, a  la  qui  t'ha  posat  al  món?  En  altres 
termes,  tu  vols  pendre  amo  y  mestressa  en 
lloch  de  tenir  pare  y  mare.  La  sumissió  en 
que  actualment  te  trobas  no  't  lleva  res  de 
la  teva  llibertat...  aixi  als  fills  de  familia 
se  'Is  diu  fills  de  pares  lliures,  precisament 
pera  distingirlos  dels  esclaus.  Voldries 
donchs  cambiar  la  llibertat,  per  la  sumissió, 
oblidant  que  la  caritat  christiana  ha  quasi 
estingit  l'antiga  esclavitut,  de  la  qual  no 
més  persisteixen  qualques  vestigis  en  deter- 


212 

minades  terres  ' ;  admetent  eixa  nova  mena 
d'esclavitut,  ara  de  poch  inventada,  baix 
capa  de  religió,  l'esclavitut  monacal.  Refle- 
xiona que  't  caldrà  obeir  sempre  a  un  re- 
glament, y  que  'Is  teus  béns  passaran  a  ser 
de  la  Comunitat.  Si  per  qualque  forçat  mo- 
tiu t'allunyas  del  convent,  hi  seràs  repor- 
tada,  com  si  haguessis  comès  un  parricidi, 
y  pera  que  la  teva  servitut  sia  més  patent, 
te  cambiaràn  la  roba  que  portis  de  casa 
teva  y,  com  feyen  los  marxants  d 'esclaus, 
fins  te  cambiaràn  lo  nom  qu'has  rebut  en 
les  fonts  batismals;  car  Pere  y  Joan  deve- 
gades  son  anomenats  Francesch  o  Thomas. 
Si  un  militar  se  desfà  de  la  lliureya  del 
Príncep  a  qui  serveix  s'entén  que  renuncia 
a  servirlo,  no  obstant  hem  d'aplaudir  al 
qui  's  vesteix  d'un  hàbit  que  J.  C,  Amo 
sobirà,  no  li  ha  pas  donat,  y  si  li  plau  dei- 
xarlo,  serà  més  severament  castigat  que  si 


•  servitutem  in  paucis  regionibus.  Quan  per  tota 
Espanya  y  Portugal  l'esclavitut  era  ja  de  pura  fór- 
mula, en  terres  d'Alemanya  la  gent  d'origen  africà  hi 
era  venuda  y  comprada  com  xays.  Igual  passava  als 
Estats  Venezians,  per  hont  los  esclaus  d'ultra  mar  eren 
importats  a  Europa. 


213 

s'hagués  despullat  cent  vegades  de  la  vera 
lliureya  christiana,  o  sia  de  la  puresa  de 
l'ànima. 

Catharina.  No  'm  negaràs  però  que  '1 
món  troba  meritori  lo  contraure  eixa  que 
tu  'n  dius  servitut. 

EuBULi.  Doctrina  de  Fariseus.  Sant  Pau 
vol,  al  contrari,  que  l'home  lliure  no  's  faci 
esclau,  que  s'esforci  en  guardar  sa  llibertat; 
advertinte  que  la  servitut  que  tu  cercas,  es 
tant  més  aspre  que  't  caldrà  obeir  a  molts 
amos,  dels  quals,  lo  major  nombre  seran 
estúpits,  mexants  y  capritxosos,  y  que  pera 
major  dany,  may  seran  los  mateixos. 

Y  altra  cosa,  digas:  les  Ueys  t'han  ja 
emancipada  de  la  tutela  paterna? 

Catharina.     Encara  no. 

EuBULi.  Tens  dret  de  vendre  o  de  com- 
prar una  hisenda  sense  '1  consentiment 
dels  teus  pares? 

Catharina.     De  cap  manera. 

EuBULi.  Donchs,  qui  't  dona  '1  dret  de 
vendre  la  teva  persona,  a  no  sabs  qui,  con- 
tra '1  llur  voler?  No  ets  per  ells  la  prenda 
més  estimada? 

Catharina.    Devant    les    qüestions    de 


214 

conciencia,  les  lleys  humanes  no  regeixen. 

EuBULi.  Les  qüestions  de  conciencia 
emanan  de  la  professió  feta  al  rebre  '1 
batisme.  Aquí  no  's  tracta  de  conciencia, 
sinó  de  mudarse  de  vestit  y  adoptar  una 
manera  de  viure,  ni  bona  ni  dolenta  en  ella 
mateixa.  Considera  tot  lo  que  perdràs  al 
perdre  la  llibertat.  Ara,  si  't  plau  ferho,  lle- 
geixes dintre  ta  cambra,  hi  resas,  hi  psal- 
modías  tantes  vegades  y  a  les  hores  que 
vols,  y  si  en  lloch  de  resar  a  casa  teva, 
vols  anar  a  l'iglesia,  ningú  t'ho  veda.  Hi 
pots  anar,  assistir  als  oficis,  escoltar  la  pa- 
raula divina,  y  si  coneixes  una  dama  o  una 
damisela  virtuosa,  la  llur  conversa  pot  con- 
fortarte.  Si  fas  amistat  ab  un  varó  d'una 
honestedat  reconeguda,  guanyaràs  parlantli, 
podent  també  seguir  les  exhortacions  de 
qualque  predicador  que  't  mostrarà  la  doc- 
trina de  Jesús  en  tota  sa  puresa...  y  totes 
aquestes  coses  que  son  l'escencia  de  la  vera 
devoció,  totes  les  perdràs  si  persisteixes  en 
ferte  monja. 

Catharina.  Potser  tingas  rahó,  però  '1 
cas  es  que  jo  vull  serho. 

EuBULi.     Sembla  impossible  que  't  deixis 


215 

seduir  per  les  paraules;  hauries  de  considerar 
les  coses  en  elles  mateixes.  Al  convent  se 
vantan  de  ser  obedientes,  y  digas,  no  seria 
més  bella  obediència  acatar  los  desitjós  dels 
teus  pares,  a  qui  Deu  t'ordona  obeir,  que 
no  pas  ser  obedienta  a  un  bisbe,  a  un  pas- 
tor? Ademés,  vivint  a  casa  teva,  hi  joiràs 
del  benifet  de  la  pobresa,  ja  que  'Is  teus 
pares  continuaran  sent  amos  de  tots  los  béns 
familials...  (encara  que  antigament  un  dels 
més  bells  títols  de  glòria  de  les  vèrgens  era 
llur  liberalitat  ab  los  pobres,  essent  eviden- 
tíssim  que  no  haurien  pogut  ser  liberals  si 
no  haguessin  posseït...)  y  pera  terminar,  la 
teva  castedat  no  corre  cap  perill  sota  '1  sos- 
tre patern.  Lo  que  tu  desitjas  es  portar  un 
vel,  una  camisa  de  lli  que  en  lloch  de  po- 
sarte  sota  'Is  vestits  te  posaràs  per  sobre, 
assistir  y  pendre  part  en  cerimònies  que 
per  elles  mateixes  res  significan  y  que  no 
poden  afavorirte  als  ulls  de  J.  C,  a  qui  sols 
hem  de  mostrar  la  puresa  de  l'ànima. 

Catharina.  M'estranya  la  teva  manera 
de  rahonar. 

EuBULi.  Rahono  ab  justesa,  y  repetei- 
xo, que   si   encara  't  trobas  sots  la  tutela 


2l6 

dels  teus  pares  sense  poder  disposar  d'una  peça 
de  terra  ni  d'un  moble,  còm  es  possible  que 
tingas  lo  dret  de  posarte  baix  lo  domini  d'altri  ? 

Catharina.  Me  sembla  que  l'autoritat 
paterna  no  pot  impedir  la  vocació  religiosa. 

EuBULi.  Al  ser  batejada  has  fet  sí  o  no 
professió  religiosa? 

Catharina.     Certament  que  sí. 

EuBULi.  Y  la  religió  consisteix  sí  o  no 
en  seguir  los  preceptes  de  J.  C? 

Catharina.     Sens  dubte. 

EuBULi.  Quina  es  donchs  eixa  nova  re- 
ligió que  desconeix  lo  que  la  lley  natural  ha 
establert,  lo  que  la  lley  antiga  ha  prescrit, 
lo  que  la  lley  evangèlica  aproba,  lo  que  la 
doctrina  apostòlica  confirma? 

La  vocació  de  que  'm  parlas  no  es  ema- 
nació divina,  es  cosa  forjada  en  un  conci- 
liàbui  de  frares,  d'eixos  frares  qui  pretenen 
que  un  matrimoni  es  vàlit,  quan  ignorantho 
'Is  pares,  o  contra  llur  voluntat,  un  minyó 
y  una  minyona  han  declarat  devant  testi- 
monis (així  'Is  anomenan)  que  volien  ser 
casats;  lo  qual  desaproban  lo  sentit  comú, 
la  lley  antiga,  Moisès  en  persona,  l'Evangeli 
y  'Is  Apòstols. 


217 

Catharina.  De  manera,  que  al  teu  pa- 
rer, no  puch  ferme  esposa  de  Jesús  sense  *1 
consentiment  dels  meus  pares? 

EuBULi.  Te  repeteixo  que  ja  hi  estàs 
unida  a  Jesús,  tots  hi  estem  units.  Es  pos- 
sible pendre  dues  vegades  lo  mateix  espòs? 
Lo  que  t'encisa,  es  qüestió  de  lloch,  d'hà- 
bit, de  ceremonial,  y  pera  obeir  a  vanes 
fórmules  te  veig  disposta  a  desobeir  als 
teus  pares,  lo  qual  no  es  lícit.  Per  altre 
part,  tingas  cura  de  que  creyent  pendre 
J.  C.  per  espòs  no  't  trobis  ab  un  altre 
marit. 

Catharina.  A  mi  m'han  assegurat  que 
no  hi  ha  res  de  més  beli  que  la  desobe- 
diència al  pares,  en  un  cas  semblant  al  meu. 

EuBULi.  Pregunta  als  doctors  que  tals 
coses  te  diuen,  en  quin  full  dels  llibres  sants 
ho  han  llegit,  y  si  tenen  dificultat  en  res- 
pondre, dònals  una  bona  ampolla  de  vi  de 
Beaune,  ja  veuràs  quan  fàcilment  la  vuydan. 
No  nego  que  deixar  uns  pares  impíus 
pera  refugiarse  en  J.  C.  fos  acció  meritòria; 
però  deixar  pare  y  mare,  bons  christians, 
pera  ferse  monja,  es  a  dir  allunyarse  de  lo 
que  es  vida  honesta  per  lo  que  no  ho  es 


2l8 

gayre,  may  serà  un  acte  meritori...  Fins, 
antigament,  un  pagà  convertit  al  christia- 
nisme  devia  respectar  los  seus  pares  idòla- 
tres, en  tot  lo  que  no  comprometés  la  seva 
devoció  a  J.  C. 

Catharina.  Segons  veig,  condemnas  la 
vida  monacal? 

EuBULi.  No  condemno  res,  però  aixís 
com  no  voldria  aconcellar  a  qui  s'hi  es  con- 
sacrat,  que  s'esforcés  pera  deixaria,  tampoch 
aconsello  a  les  minyones,  principalment  a 
les  que  'm  semblan  espiritualment  ben  do- 
tades, que  's  fiquin  en  un  vesper  del  qual 
no  podran  eixirne  sense  greus  fatigues.  In- 
sisteixo tan  caldament  perquè  també  estich 
persuadit  de  que  a  l'interior  dels  convents 
la  virginitat  no  hi  està  tan  segura  com  tu 
t'imaginas,  y  que  totes  les  ventatges  que  'Is 
convents  ofereixen,  es  fàcil  procuràrseles 
sense  eixir  de  casa. 

Catharina.  Los  teus  arguments  son 
nombrosos  y  sòlits,  ho  reconech,  mes  no  ho 
son  prou  pera  ferme  mudar  de  parer. 

EuBULi.  Si  malgrat  la  bona  voluntat 
meva  no  puch  conseguirho,  te  prego  al 
menys  que  un  dia  recordis  los  concells  de 


219 

Eubuli  y  que  al  recordaries  diguis  qu'eren 
sincers  y  rahonables. 

Y  mentres  tant,  per  l'interès  que  't  por- 
to, desitjo  que  '1  teu  propòsit  te  dongui  mi- 
llors resultats  que  no  me  'n  han  donat  a 
mi  les  meves  prèdiques. 


LA  PUELLA  ESCARMENTADA 

EUBULI.  -  CATHARINA. 


VIRGO   PENITENS 
Eubuhis. —  Calharina. 


EUBULI.  Ditxós  jo  de  trobarte  a  l'en- 
trar ! 

Catharina.  Ditxosa  jo  de  rebre  un  tal 
visitador! 

EuBULi.     Més...  adéu,  Catharina! 

Catharina.  Què  escolto!  Adéu!  avans 
d'haverme  saludat! 

EüBULi.  Es  que  no  som  vingut  pera 
véuret  plorar!  Què  signiíican  les  llàgrimes 
qu'han  brollat  dels  teus  ulls  al  veurem? 

Catharina.  No  te  'n  vagis  per  favor, 
m'aixugo  'Is  ulls,  te  faré  la  rialleta,  tracta- 
rem de  riure... 


222 

EuBULi.  Qui  són  aquells  aucellots  que 
veig  allí  dintre?  * 

Catharina.  L'un  es  lo  Pare  Prior...  No 
't  moguis,  vuydan  la  darrera  botella,  aco- 
modat, així  que  se  'n  vagin,  parlarem  de  les 
nostres  coses. 

EuBULi.  Ja  som  sols...  Contam  lo  que 
ha  passat,  m'interessa  saberho,  dels  teus 
propis  llavis. 

Catharina.  De  tants  amichs  virtuosos 
com  m'imaginava  tenir,  he  reconegut  que 
solament  tu,  tu  lo  més  jove,  m'havies  acon- 
cellada  ab  seny  y  prudència. 

EuBULi.  Com  feres  pera  vèncer  l'oposi- 
ció dels  teus  pares? 

Catharina.  De  primer,  les  insidioses 
prèdiques  dels  frares  y  de  les  monjes,  les 
meves  manyagueríes  y  demandes,  comença- 
ren pera  ablanir  la  meva  mare...  en  quant 
al  meu  pare,  no  hi  havia  manera  d'obte- 
nirne  res.  Per  íi,  retrunyiren  totes  les  bate- 
ries y  l'home  fou  atuhit,  encara  que  cedint 
de  molt  mala  gana.  La  cosa  's  decidí  inter 

^  Quas  aves  hic  video?  alusió  metafòrica  al  color  de 
certs  hàbits  de  frare  y  al  plumatge  negre  dels  corbs  y 
altres  àus  de  mala  astrugancia. 


223 

Pòcula,  entre  botella  y  botella,  amenaçant 
ells  al  meu  pare  de  que  tindria  una  mala 
fi  si  no  consentia  en  que  la  seva  filla  's 
sometés  a  J.  C. 

EuBULi.  Quina  gent  més  estòlida!  y... 
després? 

Catharina.  Vaig  ser  reclosa  durant  tres 
dies  a  casa,  veyentme  constantment  redol- 
tada  de  dones  vingudes  del  convent,  unes 
monjes,  qu'ells  ne  diuen  converses,  les  quals 
m'invitaven  caldament  a  perseverar  en  mon 
piadós  •  propòsit  y  tenien  cura  de  no  dei- 
xarme  parlar  ab  amigues  o  parentes  que 
haurien  pogut  ferme  mudar  de  parer.  Al 
mateix  temps  me  feyen  roba  bona  per  les 
meves  noces  y  s'amanien  los  preparatius 
del  pròxim  festí. 

EuBULi.  Y  tu,  què  deyes?  què  's  passa- 
va en  l'ànima  teva?  duptavas? 

Catharina,  No,  però  vaig  veure,  al 
trobarme  sola,  una  cosa  tant  horrible,  que 
voldria  més  morir  dèu  vegades  que  no  pas 
tomaria  a  veure. 

EuBULi.  Y  què  era?...  parla...  parla  per 
favor! 

Catharina.     No  puch  revelarho. 

17 


224 

EuBULi.  Revelarho  a  un  amich  no  es 
indiscreció. 

Catharina.     Me  juras  ser  discret? 

EuBULi.  No  parlaria,  fins  sense  jurar. 
No  'm  coneixes? 

Catharina.  Se  m'aparegué  un  espectre 
esgarrifós! 

EuBULi.  Probablement,  lo  teu  Geni  del 
mal  que  volia  tentarte. 

Catharina.  Crech  ab  fermesa  qu'era  '1 
Dimoni! 

EuBULi.  Baix  quina  forma?  bech  de 
ganxo?  grans  banyes?  urpes  d'harpia?  una 
cúa  llarga? 

Catharina.  Sí,  sí;  pots  ben  riure!  Més 
voldria  que  la  terra  s'obrís  sots  los  meus 
peus,  que  tornar  a  veure  aquell  espectre. 

EuBULi.  Les  mon] es  converses  de  que'm 
parles,  ahont  eren  en  aquell  moment?  aprop 
teu? 

Catharina.  No,  y  quan  me  trobaren 
desmayada,  no  volguí  respondre  a  llurs  in- 
cessants preguntes  sobre  '1  perquè  del  meu 
desmay. 

EuBULi.     Vols  l'esplicació  de  tot? 

Catharina.     Veurem  si  pots  donàrmela. 


225 

EuBULi.  Aquelles  dones  t'havien  em- 
bruixada, o  per  millor  dir,  havien  sobre- 
escitat  lo  teu  cervell.  Tu,  no  obstant,  per- 
sisties en  lo  teu  propòsit? 

Catharina.  Ab  gran  fermesa,  car  allò 
que  'm  passava,  segons  me  digueren,  era  un 
trànzit  pel  qui  passan  totes  les  donzelles 
que  volen  consagrarse  a  J.  C,  y  si  desde 
la  primera  vegada  lo  tentador  es  vençut,  se 
joeix  després  d'una  pau  delectable. 

EuBULi.     L'acompanyament  fou  pompós? 

Catharina.  M'adornaren  de  tot  lo  més 
bell  que  tenia,  portava  ma  cabellera  espar- 
sa, anava  enjoyada  com  pera  contraure  ma- 
trimoni. 

EuBULi.  Ab  un  frare  ben  revingut! 
hem!  ditxosa  tos! 

Catharina.  En  ple  dia  vaig  ser  acom- 
panyada de  casa  'Is  meus  pares  al  convent, 
per  una  gentada  qu'havía  acudit  a  contem- 
plarme. 

EuBULi.  Quins  histrions!  ab  quina  tra- 
pacería  saben  captar  la  pública  credulitat! 
Quants  dies  has  passat  en  aquell  sant  col- 
legi  de  vèrgens? 

Catharina.     Quasi  dotze. 


226 

EuBULi.  Y  quina  ha  sigut  la  causa  que 
t'ha  fet  mudar  la  teva  resolució  tant  per- 
tinaç? 

Catharina.  Una  causa  que  no  vull  re- 
velar, un  motiu  greu,  greuíssim.  Sis  dies 
després  de  la  meva  clausura  vaig  enviar 
cercar  la  meva  mare  pera  dirli  que,  si  'm 
volia  salvar  la  vida,  me  tragués  de  aquell 
convent.  La  meva  mare  s'oposà  al  meu 
desitg  y  m'aconsellà  la  resignació.  Llavors 
vaig  enviar  cercar  '1  meu  pare,  que  no 
feu  més  que  renyarme,  dientme  quant 
li  havia  costat  vèncer  la  seva  tendresa 
al  consentir  en  deixarme  entrar  al  con- 
vent, y  que,  ara  que  hi  era,  no  tenia 
jo  més  que  vèncer  també  la  meva  repug- 
nància, pera  no  atraure  sobre  d'ell  lo  des- 
honor del  meu  cambi  de  vida.  Veyent  l'ine- 
ficacia  de  les  meves  queixes,  vaig  dir  als 
meus  pares  qu'ells  serien  causa  de  la  meva 
mort,  que  jo  mateixa  'm  donaria,  si  no  'm 
feyen  eixir  incontinent...  y  reparant  que  jo 
estava  tan  exasperada  se  m'enportaren  a  . 
casa. 

EüBULi.  Has  fet  santament  de  retirarte 
avans  de  pronunciar  uns  vots  que  t'haurien 


227 

lligada  per  sempre;  no  m'esplico  però  lo 
perquè  del  teu  cambi  tan  soptat  de  deter- 
mini. 

Catharina.  No  he  volgut  dirho  a  nin- 
gú y  tampoch  ho  sabràs, 

EuBULi.     Encara  que  ho  endevinés? 

Catharina.  Impossible!...  n'estich  certa 
y  segura,  y  encara  qu'endevinessis  no't  diria 
qu'has  endevinat. 

EuBULi.  Prou  lo  sospito  '1  perquè...  Y 
mentres  tant,  la  moneda  esmersada  en  pre- 
sents, en  vitualles... 

Catharina.  Ja  pots  ben  dirho!  Més  de 
quaranta  escuts  d'or! 

EuBULi.  Quin  gatideamus!  De  totes  ma- 
neres es  preferible  que  s'hagi  malgastat  lo 
diner  y  que  tingam  lo  pler  de  véuret  incò- 
lum...  y  pel  pervindre,  escolta  millors  con- 
cells. 

Catharina.  L'escarment  d'ara 'm  dona- 
rà prudència  ^ 


*  L'original  diu;  ita  faciam,  et,  cum  piscatore,  icta 
sapiam,  així  ho  íeré  y  com  lo  pescador  un  altre  cop 
ho  feré  millor  (recte  ego  rem  nieam  sapio,  Plaut:  sé  lo 
que'm  convé  saber). 


UECO  Y  L^ESTUDIANT 


ESTUDIANT.  —  ECO. 


ECHO 
Juveyiis.  —  Eeho. 


ESTUDIANT.     Desitjo  intcrrogarte,  si  es- 
coltarme  't  plau. 
Eco.     Me  plau. 

Estudiant.     Y  si  a  ta  presencia  un  jove 
es  ben  vingut. 

Eco.     Es  ben  vingut  ^ 
Estudiant.     Pots  dirme  la  veritat  fins 
sobre  coses  del  per  vindré,  Eco? 

'     Pera  donar  idea  exacta  del  Coloqui  original  co- 
piem unes  quantes  linées  del  començament: 
JuvENis.     Cupio  paucis  te  consulere,  si  vacat. 
EcHO.      Vacat. 

JüVENis.     Ei  si  vento  tibi  gratus  juvenis. 
EcHO.     Venis,  &,  &. 


230 

Eco.  "Eyw  (que  's  pronuncia  echo  y  sig- 
nifica: Jo  puch)  *. 

Estudiant.  Veig  qu' entens  la  llengua 
grega,  es  cosa  nova! 

Eco.     Nova. 

Estudiant.  Que  't  sembla  de  l'estudi 
de  les  Muses?  (Musarum  studia). 

Eco.  Ala  (es  a  dir.:  trobo  que  les  Mu- 
ses son  divines). 

Estudiant.  Ets  donchs  de  parer  qu'he 
d'estudiar  los  autors  que  guien  en  lo  cultiu 
de  les  bones  lletres?  (L'interrogatori  termina 
per  honas  litteras  y  l'Eco  repeteix  les  ulti- 
mes lletres). 

Eco.     Ter  as  (es  a  d.:  cultívales). 

Estudiant.  Com  tenen  fet  l'enteniment 
eixos  qui  'n  mal  parlan?  (Quant  igitur  inen- 
tem  habent  isti,  qui  hcec  studia  litiguis  tradu- 
çunt  suís?) 

Eco.  Suís  (es  a  d.:  son  uns  connas,  uns 
garrins) . 

Estudiant.  Oydà  si  'Is  amants  de  la 
Virtut  fossin  també'ls  estudiosos  (studiosi). 

'  Per  les  respostes  de  l'Eco,  Erasme  recorre  a  pa 
raules  gregues.  Lo  llatí  sol  no  li  permetia  '1  joch  de 
filologia  que  's  proposava. 


231 

Eco.  0  sif  (aquí  fins  la  resposta  's  li- 
mita a  repetir  les  derreres  lletres  fentne  una 
frase  aprobativa). 

Estudiant.  Avuy  dia  la  perversitat 
dels  uns  fa  odiosos  los  altres  (omnes  reddit 
invisos) . 

Eco.     ■^lawç  (es  a  d.:  potser  sí). 

Estudiant.  Y  molts  n'hi  ha  qu'ins- 
criuen  entre  les  tares  dels  homens  lo  nom 
de  la  filosofia,  de  l'erudició,  (in  nomen  eru- 
ditionis) . 

Eco.  "Ovotç  (es  a  d.:  Ignars!  Los  qui 
això  fan  son  uns  ases). 

Estudiant.  Y  no  creguis  que  síen  per- 
sones de  la  baixa-classe  (non  infimi) . 

Eco.  Fimi.  (Sí  que  ho  son,  de  la  més 
baixa) . 

Estudiant.  Digas,  Eco,  què  penses  dels 
qui  perden  llur  temps  en  1'  estudi  de  les 
doctrines  sofistiques?  (in  sophisiico  doctri- 
ncB  gènere?) 

Eco.  Nere  (es  a  d  :  no'n  penso  res  de 
bò). 

Estudiant.  Potser  teixeixen  teles  de 
aranya?  (tela  aranearum). 

Eco.     Harum  (afegeix  una  h  a  les  derre- 


232 

res  lletres  y  diu  Harum,  que  vol  dir:  jus- 
tement,   en  efecte,  així  es). 

Estudiant.  Fan  y  desfan  com  Pene- 
lop. 

Eco.     Com  Penelop. 

Estudiant.  Eco,  quina  norma  de  vida 
m'aconcellas?  (cui  suades  uf  me  dem  vücb 
instituto?) 

Eco.  Tuto  (es  a  d.:  Vida  prudent  y  en- 
tenimentada) . 

Estudiant.  Y  altre  cosa:  Me  convin- 
dria pendre  muller?  (si  uxorem  duxero?) 

Eco.  Sero  (es  ad.:  no  portis  pressa,  més 
tart). 

Estudiant.  Voldria  ferho,  però  que 
serà  de  mi  si  m'escau  una  muller  impúdica 
o  estèril?  (parum  pudicas  parumque  jrugife- 
rasf) 

Eco,  Fer  as  (es  ad.  hauràs  de  supor- 
taria) . 

Estudiant.  Ab  una  muller  semblant  la 
mort  es  preferible  a  la  vida  (durior  est  vita) . 

Eco:     Ita  (es  a  d.  aixi  es,  en  efecte). 

Estudiant.  Lo  teu  parer  deu  ser  que 
en  les  vicissituts  humanes  domina  la  Fortu- 
na (dominari  fortunam). 


233 

Eco.     Unam  (es  a  d.  únicament). 

Estudiant.  Pot  ser  val  més  en  lloch 
del  matrimoni  consacrarse  a  la  vida  monàs- 
tica? (monachi  institutum  eligat?) 

Eco.  Ligat  (es  a  d.:  es  cosa  que  lliga 
d'una  manera  massa  forta). 

Estudiant.  Prou  tens  rahó,  y  quin  re- 
mey  trobar,  després,  quan  lo  nus  es  indiso- 
luble?  (nodus  insoluhilis.) 

Eco.  Bilis  (es  a  d.:  la  bilis,  la  melanco- 
lía,  ferse  repicar). 

Estudiant.  Es  però  cosa  ben  mísera  lo 
viure  isolat  (vivere  solos). 

Eco.     Solos  (es  a  d.:  ben  solitari). 

Estudiant.  Quin  concepte  't  mereixen 
los  religiosos  dels  nostres  dies?  (la  frase 
termina  per  monachos.) 

Eco.  "A'/oç  (es  a  d.:  son  una  nosa,  dolo- 
rem,  f estem). 

Estudiant.  Perquè  donchs  certes  per- 
sones los  tenen  per  -  semi-deus?  (senti 
deosP) 

Eco.     Aéoç  (perquè  'Is  temen). 

Estudiant.  Que  't  sembla  que  's  pro- 
posan  los  qui  aspiran  al  sacerdoci?  (qui  am- 
hiunt  sacerdotium). 


234 

Eco.     Otium  (es  a  d.  l'oci,  la  bona  vida.) 

Estudiant.  Vols  dir  que  no  cercan  res 
més,  los  religiosos?  (sacerdos.) 

Eco.     KépSoç    (es  a  d.:   lucrum,  guany). 

Estudiant.  Quins  poden  ser  los  guanys 
materials  dels  bisbes?   (qui  fiunt  episcopi). 

Eco.     KóTtoi  (es  a  d.:  penes,  travall). 

Estudiant.  No  obstant,  viuen  xalats 
(vivunt  in  otio). 

Eco.     Scio  (es  a  d,:  ja  ho  sé). 

Estudiant.  Y  què  pot  ferlos  compen- 
dre  la  gravetat  de  llur  comès?  (quantum  sus- 
tineant  onus). 

Eco.     '0  voòç  (es  a  d.:  lo  sà  judici). 

Estudiant.  De  manera  que  '1  sacer- 
doci  es  cosa  excelent  quan  s'exerceix  ab 
zel?  (oportet  prceheat). 

Eco.  Beat  (Es  una  beatitut,  una  cosa 
digníssima) . 

Estudiant.  Què  't  sembla,  Eco,  si 
jo  'm  fiqués  entre  'Is  qui  dominan,  gràcies 
a  les  dignitats  monàrquiques?  (monarchica 
dignitat  e.) 

Eco.  Ate  (es  a  d.:  calamitas,  misèria,  no 
t'ho  aconcello). 

Estudiant.     Donchs  jo  'n  conech    que 


235 
creuen  trobar  a  la  Cort  la  perfecta  felicitat 
(frcBclaram  felicitatem  hariolari). 

Eco.  Aàpot  (es  a  d.:  stupidi,  son  uns  im- 
bècils, uns  estúpits). 

Estudiant.  Lo  cert  es  que  veyentlos  ri- 
cament habillats,  la  gent  los  pren  per  per- 
sonatges (homines  magnifici).  ' 

Eco,  Fici  (es  a  d.:  figues!  no  valen  una 
figa)  >. 

Estudiant.  Per  fora  oripells,  fusta  cor- 
cada, per  qui  'Is  mira  d'aprop,  (si  qui  ins- 
piciat  continus). 

Eco.     Minus  (es  a  d.:  encara  menys). 

Estudiant.  Segons  t'esplicas  no  tenen 
res  de  eminent  eixos  homens  que  per  llurs 
hàbits  somptuosos  son  venerats  com  idols? 
(quos  pro  diis  veneramur  byssinos). 

Eco.  Sïvoç  (pr.  sinos.  Son  una  calami- 
tat). 

Estudiant,  Y  'Is  homens  de  guerra  a 
quant  los  estimas?  (cestimahis  fortasse). 

Eco.  Asse  (es  a  d.:  al  preu  d'un  diner, 
ben  poca  cosa) . 

'  Fici,  nescis,  ignares.  —  Les  figues  y  'Is  seus  deri- 
vats o  composts  tenien  mala  reputació  entre  'Is  an- 
tichs.  Horaci  ha  dit:   Truncus  ficulosus  inuíile  lignum. 


236 

Estudiant.  Y  'Is  qui  prometen  mara- 
velles  llegint  lo  curs  dels  astres?  (astro- 
logi). 

Eco.  Kóyji  (es  a  d.:  falornies,  son  uns 
trapacers) . 

Estudiant.  Y  'Is  gramàtichs  que  tra- 
vallan  tant?  (at  stretiue  laborant  gramati- 
ei).    . 

Eco.  Elx•^  (es  ad.:  en  debades,  inútil- 
ment). 

Estudiant.  També  deuen  desplauret  los 
leguleys  sempre  famèlichs?  (legulei  homi- 
nes  semper  famelici). 

Eco.     Aóxot  (es  a  d.:  lupi,  son  uns  llops). 

Estudiant.  Y  si  jo  'm  dediqués  a  un 
ofici  manual  que'm  dirías?  (si  fiam  opifex). 

Eco.  Faex  (es  a  d.:  llot!  escòria  del  po- 
ble!). 

Estudiant.  Què  produeixen  les  Arts, 
nobles  o  ignobles?  (honi  aut  mali). 

Eco.  AH  (un  trist  moç  de  pa,  ben  poca 
cosa) . 

Estudiant.  Te  sembla  donchs  que  seré 
més  ditxós  perseverant  en  les  bones  lletres? 
(bonis  litteris). 

Eco.     Eris  (ho  seràs). 


237 

Estudiant.  Y  la  virtut,  com  obtenirla? 
(fietas) . 

Eco.  Aetas  (es  a  d.:  la  maduresa,  l'edat, 
l'experiència  te  faran  entenimentat). 

Estudiant.  Porto  ja  deu  anys  estudiant 
Ciceró!  (in  Cicerone). 

Eco.  "Ovs  (mal  enguanyats!  has  sigut 
ben  ase). 

Estudiant.  No  m'  esplico  perquè  'm 
tractas  d'ase?   (asinum  dicere). 

Eco.     E  re  (lo  que  has  fet,  ho  explica). 

Estudiant.  Sens  dupte  vols  dir  qu'en 
Uoch  de  tant  estudiar  Ciceró  deuria  no  des- 
cuydar  als  altres?  (altos  relinquam). 

Eco.     Inquam  (això  es). 

Estudiant.  De  manera  que  no  aprobes 
al  qui  passa  sa  vida  tenint  per  ideal  lo  ser 
un  Ciceronià?  (ut  fiat  Ciceronianus). 

Eco.     "AvoDç  (Es  un  foll) . 

Estudiant.  Quin  es  lo  teu  parer  sobre 
lo  que  cal  estudiar  quan  ja  s'es  passat  lo 
temps  pera  certs  estudis?  (quòrum  cBtas  ad 
hcEc  dicenda  non  est  tempestiva) . 

Eco.  Stiva  (es  a  d.:  l'arada,  anar a plan- 
tar cols). 

Estudiant.     Me  sembla,  Eco,  que  series 


238 

més  eloqüent  si  m'allunyava  de  tú  fsi  lon- 
gius  abessem). 

Eco.     Essent  (en  efecte).  ^     \^ 

Estudiant,  Los  teus  discursos^  en,  dues 
sílabes  no  m'encisan  gayre  (non  me  úehctant 
sermones  dyssillahi).  v'à 

Eco.  Ahi  (vesten!  es  a  d.:  si  no  't  tfeiecto 
ja  te  'n  pots  anar).  u 

Estudiant.  Es  que  he  sigut  lo  pnmer 
en  començar  la  conversa  y  veig  que  n6"4)o- 
dré  impedir  que  tu  síes  qui  l'acabi  (...^in 
posterior  desinas). 

Eco.     Sinas  (conformat,  resignat). 

Estudiant.  En  resum,  digas;  Eco,  te 
sembla  que  soch  prou  apte  pera  tenir  cara 
a  les  contingències  de  la  vida?  (quce  sunt  in 
vita) . 

Eco.     Ita  (sí,  sens  dubte). 

Estudiant.  Quan  t'amohini,  quan  vul- 
gas  que  me  'n  vagi,  parla!  (pro  inde  si  me 
voles  abire,  dicito). 

Eco.  Ito  (es  a  d.:  ja  te  'n  pots  anar,  bon 
vent!). 


FI 


TAULA 


Notes  preliminars.  —  Fins  a  la  pàg.  XXXVIII 
*l|  COLLOQUIA 

'  1  Pàgs. 

Opulentia   sòrdida 3 

Divef  soria 27 

Naufragium 41 

Conjugium 60 

Convivum  íabulosum 92 

Senile,  sive,  vehiculum 123 

Militis  et  Carthusiani 157 

Abbatis  et  Eruditse 173 

Adolescentis  et  Scorti 187 

Virgo  Misogamos 199 

Virgo  Penitens 222 

Echo 229 


Acabat  d'estampar 
l'ensendemà    de  la   diada 

de  Sant  Joan  Batista 

a  casa   Henrich   y  Comp.^ 

a  Barcelona 

l'any   MCMXI 


PLEASE  DO  NOT  REMOVE 
CARDS  OR  SLIPS  FROM  THIS  POCKET 

UNIVERSITY  OF  TORONTO  LIBRARY 


fi'